Desert d'Atacama
De Viquipèdia
El desert d'Atacama (en espanyol Desierto de Atacama) és un dels deserts més àrids del món, que s'estén pel nord de Xile i per la franja costanera del Perú. Està situat més o menys damunt el Tròpic de Capricorn, semblantment al desert del Kalahari o al Gran Desert Australià. L'aridesa, determinada per la latitud, s'incrementa a causa de l'efecte barrera de la serralada dels Andes, que bloqueja la humitat procedent de l'oceà Atlàntic a través de la conca amazònica. Al desert d'Atacama s'han enregistrat períodes de fins a 40 anys sense pluges al sector central, delimitat per les ciutats d'Antofagasta, Calama, Iquique i Arica.
El desert ha estat poblat des del començament de la colonització americana pels indígenes, especialment per tribus com els atacameños, mentre que al litoral hi vivien els changos. Dominat per l'Imperi Inca, els espanyols l'anomenaren el "despoblado de Atacama". Després de la independència, Bolívia en va ocupar la regió més important, incloent-hi els valuosos dipòsits de salnitre, que estigueren a l'origen de la Guerra del Pacífic. A l'acabament d'aquest conflicte, Xile es va annexar la regió, on s'ha desenvolupat una intensa activitat minera que inclou explotacions de coure i altres metalls.
