Difracció de raigs X
De Viquipèdia
La difracció de raigs X és una tècnica consistent a fer passar un feix de raigs X a través d'un cristall de la substància subjecta a estudi.
El feix s'escindeix en diverses direccions a causa de la simetria de l'agrupació d'àtoms i, per difracció, dóna lloc a un patró d'intensitats que pot interpretar-se segons la ubicació dels àtoms en el cristall, aplicant la llei de Bragg.
És una de les tècniques que gaudeix de major prestigi entre la comunitat científica per a dilucidar estructures cristal·lines, a causa de la seva precisió i a l'experiència acumulada durant dècades, elements que la fan molt fiable. Les seves majors limitacions es deuen a la necessitat de treballar amb sistemes cristal·lins, pel que és difícilment aplicable a dissolucions, a sistemes biològics in vivo, i no és aplicable a sistemes amorfs o a gasos. És possible treballar amb monocristalls o amb pols microcristal·lina, aconseguint-se diferents dades en ambdós casos.
Per a la resolució dels paràmetres de la cel·la unitat pot ser suficient la difracció de raigs X en pols, mentre que per a una dilucidació precisa de les posicions atòmiques és convenient la difracció de raigs X en monocristall. La cristal·lografia de raigs X va ocupar un paper essencial en la descripció de la doble hèlix de la molècula d'ADN. Aquesta tècnica s'utilitza àmpliament en la determinació de les estructures de les proteïnes.
