Esquerra Catalana dels Treballadors
De Viquipèdia
L'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) fou un partit polític catalanista a la Catalunya del Nord, com a evolució del Comité Rossellonès d'Estudis i d'Animació.
La seva fundació fou el 21 d'octubre de 1972 al castell de Pradells a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), on elaborà un programa de 10 punts
- Es defineix com a revolucionari que lluita per l'emancipació nacional i social del poble treballador nord-català.
- Considera que l'opressió cultural, social, econòmica colonial de Catalunya Nord és característica d'una situació d'opressió nacional.
- Es considera com a part del moviment d'alliberament nacional dels Països Catalans, però s'inscriu dins la lluita anti-imperialista mundial.
- L'emancipació nacional implica l'alliberament econòmic social i cultural doncs polític.
- Considera que la lluita d'alliberament nacional és indissociable de l'emancipació social dels treballadors nord-catalans, i que aquesta lluita és una etapa en el camí de la construcció d'una societat comunista.
- Es considera solidaria en el seu combat de tots els pobles en lluita per llur alliberament nacional i social, particularment dels altres pobles oprimits per l'Estat francès.
- Afirma la seva solidaritat amb el poble treballador francès per la destrucció del capitalisme i la construcció d'una societat socialista.
- A curt termini decideix lluitar per a l'obtenció d'un estatut d'autonomia nacional de Catalunya Nord.
El seu òrgan era el diari La Falç, i el seu secretari general fou Miquel Mayol i Raynal fins el 1981. Altres militants destacats foren Pere Iu Baron, Jaume Roure i Maria Àngels Falqués.
Un dels primers actes fou signar Carta de Brest, amb republicans Irlandesos, Unió Democràtica de Bretanya, Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea (HASI), Cymru Goch, Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional, Unió del Poble Gallec, Su Populu Sardu i Lucha Occitana (LOC).
Coincidien amb la línia política del PSAN i de l'Assemblea de Catalunya, i eren contraris a la lluita armada. Participaren en activitats de defensa de la llengua i promogueren organitzacions cíviques com La Bressola, la Universitat Catalana d'Estiu, el Grup de Nova Canço Guillem de Cabestany, el Grup Pirinenc Rossellonès.
Es presentaren en algunes eleccions però mai no van obtenir més del 2 % dels vots emesos. El 1977 patiren l'escisió de Pere Iu Baron que originà l' Organització Socialista d'Alliberament Nacional.
Quan Miquel Mayol abandonà el partit el 1981, després que François Mittérrand assolís la presidència de França, el partit es va dissoldre. Alguns dels antics militants avui formen part de la secció nord-catalana d'Esquerra Republicana de Catalunya.
