PSAN
De Viquipèdia
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) és un partit independentista d'inspiració comunista.
Va ser creat l'any 1968 a conseqüència d'una escissió del sector més esquerrà del Front Nacional de Catalunya com a partit independentista i revolucionari català d'orientació marxista. Inicialment només tingué implantació al Principat, però posteriorment també a la Catalunya Nord (setembre de 1971), al País Valencià (juliol de 1974) i a les Illes (febrer de 1976).
El març de 1973 va patir una escissió d’un grup més radical que donà lloc al PSAN-provisional el 1974.
El juny de 1976 es declarà comunista i va adoptar un model leninista estricte.
El 1977 va partir una nova escissió de la corrent marxista nacionalista moderada. L'any 1979 es presentà a les eleccions generals espanyoles al Principat de Catalunya en coal·lició amb un grup d'independents encapçalats per en Lluís Maria Xirinacs i el Bloc Català de Treballadors (BCT), dins el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN). Abandonà la coal·lició amb el BEAN i l'any 1980 tingué una altra escissió. Gran part dels escindits convergeixen el 1980 en una nova organització anomenada Nacionalistes d'Esquerra i Entesa Nacionalista, de vida efímera després d’uns resultats electorals inferiors al que estava previst, passant la majoria a Esquerra Republicana de Catalunya.
El 1983 el PSAN es va convertir en l’eix del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), creat el 1984 per mitja de l'unió amb Independentistes dels Països Catalans (IPC), nom adoptat pel PSAN-Provisional.
El desembre de 1987 les Joventuts del PSAN i els Joves del Front Patriòtic Català (vinculades llavors del PSAN) se uneixen i formen els Maulets el maig de 1988.
L’abril de 1989 Terra Lliure propugna una candidatura única a les eleccions europees. Aquesta candidatura, anomenada Catalunya Lliure, rep el suport del PSAN i MDT i dels Maulets. El Moviment de Defensa de la Terra es dissol en favor de Catalunya Lliure (agost de 1989). El PSAN exercí el control polític de l’organització fins el 1996.
La seva publicació és la revista Lluita i utilitza la senyera estelada amb el triangle groc i l’estrella vermella com a "senyera nacional".
Entre els seus líders històrics cal destacar a Josep Guia i Joan Josep Armet.
