Estanislau Figueras i de Moragas
De Viquipèdia
 |
|
| Càrrec: | 63è President del consell de Ministres (1r de la I República (1873-1874)) |
|---|---|
| Periode: | 11 de febrer de 1873 - 11 de juny de 1873
|
| Precedit per: | Rei d'Espanya Amadeu I
|
| Succeït per: | Francesc Pi i Margall |
| Naixament: | Barcelona (Catalunya), 13 de novembre de 1819 |
| Mort: | Madrid (Espanya), 11 de novembre de 1882 |
| Partit polític: | Partit Progressista (PP) |
Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 1819 - Madrid, 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres (1873-1873).
Llicenciat en Dret, en 1844 es va traslladar a Tarragona per iniciar la seva carrera com a advocat. Va ingressar en el Partit Progressista i va participar en les revoltes liberals de 1848. Aquest mateix any es va desplaçar a Madrid, on va entrar en contacte amb els cercles polítics republicans.
Més tard, es va decantar per el Partit Demòcrata (1849), sorgit a partir d'una escisió del Partit Progressista. En 1851 va ser elegit diputat per Tarragona, a on es va traslladar per formar part de la seva Junta Revolucionària, que va presidir durant els esdeveniments polítics que van conduir a el Bienni Progressista (1854-1856).
En 1855 va ser elegit diputat a Corts, on va liderar la minoria republicana, i va votar a favor de la instauració d'un règim republicà, opció que no va contar amb el favor de la cambra. A l'any següent, durant l'elaboració del projecte del qual havia d'havia de sorgir una nova Constitució, va advocar en favor de la descentralització de l'Estat i de les desamortitzacions, postura que el va enfrontar amb els sectors més pròxims a l'Església.
En 1867 va ser condemnat a presó, per la qual cosa va fugir a Portugal. Retornà a Espanya després del triomf de la revolució de setembre de 1868, amb la qual començà el Sexenni Democràtic (1868-1674).
Al seu retorn va ingressar en el Partit Federal, liderat per Pi i Margall, antic empleat seu a la seva oficina d'advocats, i va fundar el diari La Igualdad, des de les pàgines de la qual va defensar la seva doctrina federalista.
El 18 de maig de 1869 els representants dels comitès republicano-federals d’Aragó, Catalunya, València i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per restaurar la Confederació Catalano-aragonesa dintre de l’Estat republicà Espanyol.
Al febrer de 1873 va ser elegit president de la Primera República, càrrec que va ocupar fins a juny del mateix any, en què la crisi econòmica, així com la divisió interna del seu propi partit i la proclamació de l'Estat Català, que només va poder revocar acceptant la dissolució de l'exèrcit a Catalunya, van motivar la seva substitució per Pi i Margall, i la seva fugida a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.
Allunyat a partir de llavors de Pi i Margall i del seu partit, en 1880 va fundar, al costat de Ruiz Zorrilla, el Partit Republicà Federal Orgànic, partit que va tenir poca activitat a causa de la mort de Figueras poc després.
[edita] Vegeu també
| Estanislau Figueras (Rep. Unitari) febrer -juny 1873 |
| Francesc Pi i Margall (Rep. Federal) juny-juliol 1873 |
| Nicolás Salmerón (Rep. Federal) juliol-setembre 1873 |
| Emilio Castelar (Rep. Unitari) setembre 1873 - gener 1874 |
| Precedit per: Rei d'Espanya Amadeu I |
President de la República d'Espanya 1873–1873 |
Succeït per: Francesc Pi i Maragall |
| Precedit per: Manuel Ruiz Zorrilla |
President del Govern Espanyol 1873–1873 |
Succeït per: Francesc Pi i Maragall |
