Exploració espacial
De Viquipèdia
La Exploració espacial o cursa espacial és la competició que es va establir entre els Estats Units i la Unió soviètica per la l’exploració de l’espai.
Encara que es tractava d’una cursa informal les dates clau d'inici i final semblen ven establertes entre el 1957,llançament de l'Sputnik i 1975 acoblament dels mòduls Apollo i Soyuz.
El 4 d'octubre de 1957 la Unió Soviètica va aconseguir posar en òrbita al voltant de la terra, per primera vegada en la història, un enginy de fabricació humana l'Sputnik. Tot i que oficialment es tractava d’un acte científic més durant l' any geofísic internacional, el fet va ser rebut pels Estats Units com una amenaça a la seva superioritat en els camps militars i de comunicacions. Molts diaris dels Estats Units van donar la notícia posant l’accent en el fet que els Rojos havien llançat un objecte que els podria amenaçar.
La Guerra freda estava en els seus moments culminants i coincidint en els moments més intensos de la cursa espacial es desenvoluparia, el 1961 la crisi dels míssils soviètics a Cuba que va estar a les portes de portar el món a una guerra nuclear.
La cursa espacial va esdevenir un mitjà eficaç de propaganda per a les dues superpotències, i un desvetllament de les possibilitats de la tecnologia ideada per a l'espai per a usos civils i militars.
La crítica bàsica sobre aquest tipus de competició incidia sobre la inconveniència de l'alt cost econòmic d’aquestes operacions
Els origens de la tecnologia necessària per enlairar un enginy a l’espai exterior es troben en la utilització de coets com una arma ja durant el segle XI.
Potser no va ser casualitat que un rus Konstantin Tsiolkovsky, el 1880 i un nord-americà Robert Goddard el 1926 fossin respectivament els primers en teoritzar i dissenyar coets de combustible líquid capaços d’arribar a l’espai extraterrestre.
Els govern Nazi alemany va ser el primer, l'any 1942 en fer enlairar coets i utilitzar-los com a míssils (V2) contra els aliats. El científic principal responsable de la construcció d'aquestes armes era Wernher von Braun que després de la guerra va ser incorporat junt amb altres científics de les instal·lacions alemanyes de Peenemünde i sense objeccions al programa científic nord-americà dins l’anomenada Operation Paperclip.
A la Unió soviètica l’homòleg a Von Braun era l'enginyer en cap Sergei Korolev, responsable del llançament de l'Sputnik i dissenyador del programa per portar cosmonautes a la lluna. La mort de Korolev el 1967 va representar un seriós entrebanc en les aspiracions soviètices en la cursa espacial.
Només quatre mesos després del llançament de l'Sputnik els americans van llançar el seu primer satel·lit l'Explorer I i el 1958 l’SCORE el primer satèl·lit de comunicacions.
A partir d'aleshores es van anar succeint els fets destacats: els primers animals, homes, dones o sortides a l’exterior de la càpsula, etcètera. L'URSS portava la iniciativa i els Estats Units donaven immediatament la rèplica. Però quan l’objectiu va ser portar un astronauta a la lluna els soviètics van començar a mostrar signes de defalliment i fer declaracions polítiques, ja que no existia una agència espacial soviètica, de desinterès sobre la qüestió. Els presidents nordamericans ja des dels temps de John F. Kennedy havien fet de l'arribada (i tornada) de la lluna una qüestió d’estat i la agència espacial americana NASA tenia enorme influència.
Quan l'Apollo 11 va alunitzar el juliol de 1969 molta gent va sentir d’una banda que aquell era un els moments claus de la humanitat i de l'altra que la cursa entre les superpotències s'havia acabat.
Les posteriors missions tripulades a la lluna organitzades per la NASA no van despertar tan interès en l'audiència televisiva i encara que l'URSS va ser la primera a enviar una sonda al misteriós planeta Venus, l'anomenada Venera 7, el 1971 el fet va passar sense despertar gaires emocions populars. .
El final oficial de la cursa espacial va tenir lloc el 17 de juliol de 1975 amb la trobada a l'espai de les tripulacions de les naus Apollo i Soyuz. El fet era remarcable des del punt de vista polític ja que encara no havia començat el procés de canvi de règim polític a l'URSS.
A principis de la dècada dels 80 del segle XX l'administració del President Reagan va idear un pla de defensa estratègic basat en les aplicacions militars de la cursa espacial que encara que va ser molt contestat i criticat dins i fora dels Estat Units només el va aturar l'esfrondament cap a 1989 del règim comunista de l'URSS.
