Falles

De Viquipèdia

Les falles són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu monument faller).

Les Falles.

Taula de continguts

1 Introducció
2 Història
3 Activitats Falleres
4 Galeria Falles 2005
5 Vegeu també
6 Enllaços Externs

Introducció

Es caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartó, encara que hui en dia es fan majoritariamente de poliestiré i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 15 de març de matí (nit de la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep, a la mitjanit (nit de la cremà).

Les falles es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en totes les seues formes (masclets, focs d'artifici, etc.) i a tothora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia més freqüentment amb el vestit de saragüell.

Encara que les activitats falleres se celebren amb més intensitat des del 15 al 19 de març, les activitats falleres comencen pràcticament des d'acabades les anteriors, amb presentacions de falleres, l'elecció de la Fallera Major i Fallera Major Infantil, la Crida, i les mascletades.

Les festes falleres són originàries de la ciutat de València, però hui en dia se celebren en molts pobles del País Valencià (per exemple Alzira, Benicarló, Gandia, etc.), i fins i tot a altres països (Argentina).

A València existeix una Junta Central Fallera que organitza i regula tots els festejos. Existeixen moltes categories per a la competició de diferentes premis a les falles (general, ingeni i gràcia, enllumenament, etc.) i es planten dos tipus de falles, les normals o grans, i les infantils, en correspondència a l'existència d'una fallera major i una fallera major infantil per cada casal faller.

Història

L'origen de la festa es pagà i és similar al de les Fogueres de Sant Joan, en el sentit que prové de la costum llatina d'encetar fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant, a la ciutat de València, esta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells als final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que és el seu patró. Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava la liberació d'estos fets o poder ensanyar-se en ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments més elaborats, a on els ninots (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antelació. Durant el segle XIX i fins la Guerra Civil Espanyola, els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i freqüentment molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. Amb la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en valencià. Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'ofrena de flors a la Verge dels Desamparats) en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que hui en dia són part consustancial de la festa.

Des de la reinstauració de la democràcia, les falles tornaren a ser crítiques, obscenes i sarcàstiques sense cap de censura. Malgrat els últims 30 anys de llibertat expressiva, encara el món faller és un món prou conservador, freqüentment sexista i que utilitza sovint un valencià molt poc normatiu. Tot això ha motivat de vegades una crítica per part de certs ambients culturals o progressistes. La realitat, però, mostra que existeixen casals fallers amb totes les ideologies i maneres d'entendre la festa. De fet, iniciatives recents, com els campionats de pilota, concursos literaris i altres activitats demostren que l'activitat cultural de la ciutat ha de tindre les falles com a pilar bàsic.

Activitats Falleres

Després de la crida, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, comencen moltes activitats falleres en els casals i per la Junta Central Fallera. No obstant, és a partir de l'1 de març que tots els dies (fins al 19 inclòs) se disparen les mascletades a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes per la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne). A partir del dia de la plantà, molts casals organitzen tots els dies despertades sobre les 8 del matí, mascletades sobre la 1-2 del migdia, cordades per les nits. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últimes dies, generalment en l'albereda del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 per la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23h, les normales a les 24h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'ajuntament. Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la que es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.

Galeria Falles 2005

18/3/2005

Vista pel carrer	Falleres i fallers amb tambors	Una paella	Ninot d'un vell amb una jove
Ninots de gorda i pintor	Altre ninot	Falla egípcia. Carrer del convent de Jerusalem. 2 premi, secció especial, Falles 2005.