Alzira

La ciutat s'ubica a la vora esquerra del Xúquer i el terme, de 111,5 km2, s'estén cap a les serres de Murta, Corbera, el Cavall i Agulles al llarg de les valls de Murta, Barraca d’Aigües Vives i Casella.

[edita] Història

Malgrat la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha --del Paleolític les cases de Xixerà i la cova d’Alfons; del Neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'Edat de Bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l’època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpoli del camí d’Albalat-- els orígens no estan clars. Es provable que el nom antic fos Saetabicula. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar.

Per a alguns la ciutat es la successora de la Sucro ibèrica, altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i per últim estan els que, de la mateixa forma assenyalen aqueixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom de la ciutat: Al-Getzira Xúcar, assenyala la característica geogràfica de la població, una illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i riu Barxeta.

Durant el domini musulmà, Alzira fou població molt important que arribà a tenir governació pròpia. Amb els almoràvits fou focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade passà a declarar-se partidària d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic d'Al-Zuhví, escrit cap el 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent benestant. D'entre els alzirenys de l'època hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ben Thalmus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian entre d'altres.

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals sobre 42 pobles. El monarca aragonès renunciarà a la corona en favor dels seus fills, a Alzira on, segons la tradició , morirà en 1276. Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de La Unió, participà en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el compromís de Casp. Els segles XVI i XVII suposaren una recessió en l'ordre polític i econòmic. Se segreguen de la vila: Carcaixent, Guadassuar i Algemesí, i pateix els efectes de l'expulsió dels moriscs.

En la guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància, que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia assolit la vila, li concedí el títol de ciutat. El 1885, Alzira es prestà a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua per que experimentara la vacuna anticòlera. El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1.320, 1.473, 1.779, 1.864, 1.982 i 1.987, entre d'altres, en són bon exemple, però és el 20 d’octubre de 1982 es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangué inundada sota les aigües del Xúquer, en un episodi que a hores d'ara no està encara suficientment aclarit.

[edita] Nuclis de població, demografia i política

El terme compta amb els següents nuclis de població: Alzira, la Barraca d'Aigües Vives (entitat local menor), la Garrofera, el Pla de Corbera, el Respirall, Sant Bernat i Vilella.

El 2006 Alzira comptava amb 43.253 habitants, anomenats alzirenys (el 71,78% parlava valencià).

L'ajuntament està governat pel PP, que compta amb 10 regidors; el PSPV en té 7; 3 el PSICV; 1 el Bloc . La actual batlesa és n'Elena Bastidas i Bono, del Partit Popular.

[edita] Economia

L'economia s'ha sustentat en l'agricultura tradicionalment, especialment en la taronja del conreu de la qual hi ha notícies des del segle XVI. El segle passat l'Alzira agrícola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.

[edita] Museus i Patrimoni Municipal

Hi ha dos museus: el Municipal i el Faller. Tot seguit relacionem el seu patrimoni:

La Casa Consistorial. És el monument més important d'Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gòticorenaixentista. Compta amb importants obres d'art i un interessant arxiu històric.
Església de santa Caterina. Edificada a finals del XIII sobre la mesquita. Façana barroca.
Església de l'Encarnació. Segle XVIII. Antic convent de Caputxins. Interessant decoració ceràmica del XVIII.
Monestir de la Murta. Des del s VII hi hagué una colònia d'ermitans, fins i tot durant la dominació àrab. L'edifici del convent fou començat a edificar-se en 1401 amb llicència del papa Gregori XI de 1376.. Fins 1623 sofreix diverses modificacions. Amb la desamortització de Mendizàbal roman buit i arruïnat, només es conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment és propietat municipal.
Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d'ara és la Casa de la Cultura.
Creu Coberta. Medieval, d'estil goticomudèjar. Restaurada en 1962.
Casalicis del pont sant Bernat. De 1717, restaurats en 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agustí)
Santuari del Lluch. Primer terç del s XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua privilegiada situació fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
Teatre Municipal. Modernista.
Edificis modernistes dels voltants de la plaça de la Constitució.
Hi ha mostres de l'arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
En el nucli antic de la ciutat –La Vila, declarat BIC— es troben rastres de l'antiga muralla.

[edita] Centres d'ensenyament

Alzira compta amb vuit col.legis d'ensenyament primari públics: Federico Garcia Lorca, Blasco Ibañez, Federico Garcia Sanchiz, Ausias March, Lluis Vives, Alborxí, Pintor Teodor Andreu i Tirant Lo Blanc; quatre de concertats: La Purisima, Academia Xuquer, Sants Patrons i Sagrada Familia; i un d'educació especial: el Carmen Picó.

Centres d'ensenyament secundari hi ha tres: el Rei en Jaume, Jose Maria Parra i Lluis Súnyer.

[edita] Festes i gastronomia

L'activitat festera més arrelada són les falles. Alzira és, després de València, la ciutat que més monuments crema per sant Josep. De fet, s'ha acoseguit que les falles d'aquesta ciutat han sigut declarades Festa d'Interés Turístic Nacional. En les festes del Lluch es representa la troballa de la verge amb les típiques danses del Jardí, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets totes elles vinculades als diferents gremis.

La fallera major de l'exercici 2006/2007 és la senyoreta Sonia Plaza i Carrascosa, que va ser proclamada l'11 de novembre de 2006 al Gran Teatre de la ciutat.

La fallera major infantil de l'actual exercici faller és la xiqueta María Sifre i Casterá.

Com a curiositat: la comissió fallera més antiga d'Alzira és la del barri de Sant Joan.

La gastronomia es basa, com no podia ser d’altra manera, en els arrossos; també són interessants el suquet de peix i les mandonguilles de bacallà. Entre els dolços l'arnadí, dolç de moniato, carabassa i ametles i la tradicional mona de pasqua.