Ferran IV de Castella

De Viquipèdia

Ferran IV de Castella, l'Emplaçat ( Sevilla 1285 - Jaén 1312 ), rei de Castella i rei de Lleó (1295-1312).

Estàtua dedicada a Ferran IV al Parc del Retiro (Madrid)

Taula de continguts

1 Orígens familiars
2 Regència de Maria de Molina
3 Ascens al tron
4 Núpcies i descendents

[edita] Orígens familiars

Fill del rei Sanç IV de Castella i Maria de Molina, i nét d'Alfons X el Savi.

[edita] Regència de Maria de Molina

Maria de Molina, a la mort del rei Sanç, assumí la tutoria i la regència de l'infant Ferran, que llavors tenia nou anys. Ferran fou proclamat rei a Toledo el mateix any 1295 i la regència de la seva mare va durar fins el 1301.

Fou una regència difícil, marcada per lluites internes i rivalitats, principalment, de l'infant Joan de Castella, oncle del jove rei, i d'Alfons de la Cerda, nét d'Alfons X el Savi. Aquestos dos enemics aconseguiren el suport dels reis Alfons IV de Portugal, Jaume II el Just de Catalunya-Aragó i Felip IV de França. Poc a poc i gràcies a les maniobres polítiques de Maria, aconseguí desarmar als enemics, per a mantenir la pau en el tron i poder lliurar-lo al seu fill en condicions favorables.

[edita] Ascens al tron

Abastada ja la majoria d'edat, una de les decissions importants del nou rei fou l'acord de fronteres amb la Corona d'Aragó el 1304 mitjantçant la Sentència Arbitral de Torrelles, tot i que va aquest fou un conveni poc favorable per a Castella. Desprès volguè aplacar les pretensions del seu cosí Alfons de la Cerda cedint-li privilegis en moltes vil·les i llocs. Més tard s'uní amb els reis d'Aragó i Portugal per a la conquesta del Regne de Granada, però el pla resultà un fracàs. El 1295 conquerí Gibraltar.