Sevilla

De Viquipèdia

**Sevilla**

Bandera de Sevilla	Escut de Sevilla

País	Espanya
Comunitat Autònoma	Andalusia
Àrea	140 km²
Població	704.414 (INE 2006)
Densitat	5.031,53
Codi postal	410__
Gentilici	sevillà/-ana
Alcalde	Alfredo Sánchez Monteseirín (PSOE)
Pàgina web	www.munimadrid.es

Situació de la ciutat de Sevilla, Espanya

Catedral de Sevilla

Sevilla és la capital de la província de Sevilla i d'Andalusia.

[edita] Població

La població actual de Sevilla és de 704.414 habitants (2006) i la de l'àrea metropolitana de 1.294.081 pel que és la quarta ciutat i àrea metropolitana del conjunt d'Espanya. La ciutat comptava amb 100.000 habitants en 1600 que va ser l'època de major esplendor de la ciutat quan era l'únic port per anar a les Índies. En 1900 tenia 148.315, en 1950 376.627 i en 1981 645.817.

[edita] Clima i territori

La ciutat té un clima atlàntic càlid, amb hiverns suaus i estius calorosos. La temperatura oscil·la entre els 15,9º/5,2º de gener i els 35,3º/19,4º de juliol. En estiu són molt habituals els dies amb temperatures màximes de més de 40º i el récord és de 47º el 6 d'agost de 1946. Als ultims anys s'han superat els 45º en 1995 i 2003.

Les precipitacions són mitjanes, 534 mm. a l'any, concentrades als mesos d'octubre a maig. El mes més plujós és desembre amb 95 mm. Els dies de pluja a l'any són de 52, els de gelada de 4 i les hores de sol de 2.898.

[edita] Monuments

Sevilla és una ciutat monumental. Destaquen la Catedral, que és la tercera més gran del mon, d'estil gòtic amb la seua torre, la Giralda. També l'Església de la Macarena, la Torre de l'Or, l'Alcàzar i el Parc de Maria Lluisa amb la Plaça d'Espanya.

[edita] Història

El seu nom romà fou Hispalis o Híspalis del que en derivà (His(Ix)pa(bi)) el nom musulmà Ixbilis. Fomà`part de l'Hispània Ulterior (després Bètica) a la riba del Betis (Guadalquivir) que era navegable fins a la ciutat. Juli Cèsar lava fer colònia romana i encara que es va intentar afavorir a la veïna colònia de Betis (Baetis), Hispalis era al segle I una de les principals ciutats de la Turdetània, només avançada per Corduba i Gades, a les que va arribar a superar; en temps de Ptolemeu portava el títol de metròpolis i sota els vàndals i visigots era la capital provincial, per damunt de Còrdova. Era també seu d'un convent jurídic i portava els títols de Julia Romula i Colonia Romulensis.

Després del 711 va passar als musulmans i a la caiguda de l'emirat de Còrdova el 1023 es va fer independent sota la dinastia abbadita fins que va passar als almoràvits el 1091. Fou una de les ultimes ciutats dels almoràvits que la van perdre el 1147 davant els almohades. El 1244 la ciutat, amenaçada pels castellans i mancada de l'ajut almohade, va reconèixer a l'emir hàfsida de Tunis, però el 23 de novembre de 1248, després d'uns mesos de setge, fou ocupada pels castellans.