Ferran I de les Dues Sicílies
De Viquipèdia
Ferran I de les Dues Sicílies (Nàpols 1751 - 1824). Rei de Nàpols i Sicília des de 1759 i fins l'any 1816 i de les Dues Sicílies des de l'any 1816 i fins a l'any de la seva mort.
Taula de continguts |
[edita] Família i Infantesa
Nascut al Palau Reial de Nàpols el dia 12 de gener de l'any 1751 essent fill del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia. El príncep era nét per via paterna del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi mentre que per via materna ho era del rei [[Frederic August II de Saxònia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria.
L'any 1759 moria el seu oncle, el rei Ferran VI d'Espanya sense descendència. En virtud de la política italiana desenvolupada per Isabel de Farnesi, l'infant Carles s'havia convertit en rei de Nàpols i Sicília però ara el tron d'Espanya quedava vacant i era el propi Carles qui havia d'acudir a la successió. Carles partí a Madrid deixant a Nàpols el seu fill.
La regència fou ocupada pel toscà Bernardo Tanucci, home ambiciós que intentà allargar el màxim possible la regència a través de fer-se indispensable a ulls del príncep. Afavorí que Ferran es relacionés amb la classe més baixa de Nàpols (el príncep arribà a vendre peix al mercat), li restringí l'educació i encoratjà les seves relacions amoroses. Ferran desenvolupà la seva vessant atlètica però no l'intel·lectual.
[edita] Matrimoni i Descendència
L'any 1767 acabà la Regència i el seu primer acte com a rei fou l'expulsió dels Jesuites. L'any 1768 es casà amb l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, filla de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. La parella tingué set fills:
- SAR la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Nàpols l'any 1772 i morta a Viena l'any 1807. Es casà amb l'emperador Francesc I d'Àustria.
- SAR la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Nàpols l'any 1773 i morta a Florència l'any 1803. Es casà amb el gran duc Ferran III de Toscana.
- SM el rei Francesc I de les Dues Sicílies, nascut a Nàpols el 1777 i mort el 1830. Es casà en primeres núpcies amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria i en segones núpcies amb la infanta Maria Isabel d'Espanya.
- SAR la princesa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Nàpols el 1779 i morta a Torí el 1849. Es casà amb el rei Carles Fèlix I de Sardenya.
- SAR la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Nàpols el 1782 i morta el 1865 a Claremont, (Anglaterra). Es casà amb el rei Lluís Felip I de França.
- SAR la princesa Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Nàpols el 1784 i morta a Madrid el 1806. Es casà amb el rei Ferran VII d'Espanya.
- SAR el príncep Leopold de Borbó-Dues Sicílies, nascut a Nàpols el 1790 i mort el 1851. Es casà amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria.
[edita] Regnat (1776 - 1799)
A les capitulacions matrimonials hi figurava l'obligació de donar a la reina veu al consell d'Estat després del naixement del seu primer fill baró. Intel·ligent, bonica i orgullosa, com la seva mare, però també cruel i dominant, la seva ambició era col·locar el regne de Nàpols en una posició de poder; ella aviat portarà a terme les funcions de sobirana desplaçant al seu marit de l'exèrcici reial.
Tanucci va ser cessat l'any 1777, i l'anglès Sir John Acton va succeir-lo. Acton, nomenat de la reina, va portar a terme una política d'allunyament d'Espanya i d'aproximació a Àustria i el Regne Unit signant acords comercials i militars. Internament reduí el sistema d'espionatge, corrupció i crueltat que era l'administració napolitana.
Amb l'esclat de la Revolució francesa l'any 1789, la cort napolitana no es mostrà contrària a les idees revolucionaries arribant inclús a flirtejar amb aquestes. Ara bé, amb l'exucució del rei Lluís XVI de França, cunyat de la reina de Nàpols, el rei Ferran sentí por i horror i s'adherí a la Primera Coalició contra França de 1793.
Tot i la pau signada amb França l'any 1796, les demandes del Directori francès les tropes del qual havien ocupat Roma, van alarmar al Rei i a instàncies de la seva esposa i amb l'avantatge que les victòries de Nelson li donaven i el fet que Napoleó I de França es trobés a Egipte marxà amb l'exèrcit vers Roma arribant a ocupar-la. Les seves columnes no aguantaren gaire i hagué de retornar a Nàpols perseguit pels francesos havent de fugir a Sicília a bord d'un vaixell anglès.
[edita] Nàpols i Napoleó
Els francesos entraren a la ciutat tot i la ferotge resistència de les classes populars napolitanes que eren devotes del monarca. Amb l'ajuda de la noblesa i de la burgesia establiren la República Parthenopaean (gener de 1799 fins a maig de 1800). El rei envià el cardenal Ruffo amb una expedició de calabresos per recuperar Nàpols. El maig de 1800 el rei entrava a la ciutat havent derrotat els francesos i la República. El rei i la reina es mostraren particularment ansiosos que cap perdó fos concedit als rebels.
Quan la guerra va esclatar entre França i Àustria, el rei signà un tractat de neutralitat però aviat prengué partit per la part austrorussa que formà la Tercera Coalició i permeté que aquests ocupessin terres del Regne de Nàpols. Les victòries franceses a Austerlitz van permetre a Napoleó I de França enviar l'exèrcit al sud d'Itàlia. El rei es refugià a Sicília permeten que els francesos entressin de nou a Nàpols.
Napoleó declarà que la dinastia borbònica havia estat forajitada de la Corona i va proclamar al seu germà Josep com a rei de Nàpols i Sicília. Malgrat tot, Ferran resistia a Palerm i seguia governant l'illa de Sicília sota la protecció britànica. Les institucions parlametàries de tipus feudal havien existit a l'illa durant molt de temps. Lord William Bentick, primer ministre britànic, va instar a la reforma consitucional a l'estil anglès o francès. El rei pràcticament abdicà en favor del seu fill, el príncep Francesc de Borbó-Dues Sicílies, i envià la reina a un exili austríac on morí l'any 1814.
L'any 1814 es casà morganàticament amb la duquessa de Florida, Dona Lucia Migliaccio.
[edita] La Restauració, la revolució de 1820 i la Santa Aliança
Amb la caiguda de Napoleó, queia també Joaquim Murat, que havia succeït a Josep Bonaparte com a rei de Nàpols, i Ferran tornà a la ciutat. La política que seguí a partir de 1815 s'inscrigué dins de la política austriaca de Metternich; és a dir, conservadurisme i manteniment de l'status quo. L'any 1816 proclamà la unió dels dos regnes sota el nom de Regne de les Dues Sicílies.
Depenent de la política austriaca, el comte Nugent fou declarat comandant en cap de l'Exèrcit, i per quatre anys ell regnà com un despota, qualsevol esforç o temptativa de caire liberal fou durament reprimida.
La supressió del liberalisme va causar una gran alarma entre els Carbonari de gran influència dins de l'exèrcit. El juliol de 1820 un cop militar sota les ordres del general Guglielmo Pepe obligà al rei a firmar una constitució a l'estil de la constitució espanyola de 1820. D'altra banda, tingué lloc una revolta a Sicília que fou sufocada per l'exèrcit i que pretenia recuperar la independència de l'illa.
El regne s'adherí a la Santa Aliança. Aviat els exèrcits austriacs entraren a Nàpols i restauraren la status quo en favor de la monarquia absoluta. S'inicià una era de salvatge persecució en contra de liberals i persones que haguessin recolzat a Pepe.
El rei morí a la ciutat que l'havia vist a néixer al 4 de gener de 1825 a l'edat de 74 anys.
