Fiesole
De Viquipèdia
Fiesole és una ciutat d'Itàlia a la Toscana, província de Florència, amb uns 15.000 habitants. És seu episcopal.
Taula de continguts |
[edita] Història
La llegenda fa primer bisbe de la ciutat a Sant Ròmul, deixeble de Sant Pere. Una comunitat cristiana existia al segle III. El primer bisbe històric es esmentat a una carta al Papa Gelasi I (492-496) i mes tard sota Virgili (537-555) s'esmenta al bisbe Rusticus com a llegat del Papa a un dels concilis de Constantinoble. El llegendari Sant Alexandre hauria estat a Fiesole al segle VI o al segle IX. Un dels bibes mes importants fou Sant Donat, irlandès, amic i conseller de Lluís el Pietós i de Lotari I que fou elegit el 826; la seva tomba es a la catedral
Arrabassada als bizantins pels llombards, i a aquestos pels francs el 774, formà un dels comtats sota domini franc i una jurisdicció del regne d'Itàlia al segle IX que va quedar sota el poder del bisbe des una època indeterminada d'aquest segle. El 890 era bisbe Zanobi. Aquesta senyoria es va mantenir al llarg del temps. El 1010 fou atacada i destruida pels florentins però es va reconstruir rapidament i fou altra cop ataca i damnada el 1025. Va romandre independent sota el govern del bisbe fins el 1125 quant fou ocupada per Florència i annexionada. Les famílies principals es van establir a Florència. Els bisbes van perdre el poder temporal pero van seguir exercint el poder espiritual i entre ells van destacar:
- Hildebrand de Lucca (bisbe el 1220), exiliat pels florentins
- Sant Andreu Corsini (bisbe 1352-1373), nascut el 1302 d'una noble família florentina, que fou negociador entre estats de divers tractats de pau, i va morir el 6 de gener de 1373 essent canonitza per Urbà VIII.
- Fra Jacopo Altovita (bisbe el 1390), monjo dominic.
- Antonio Aglio (bisbe el 1466), humanista i autor d'una colecció de vides de sants.
- Guglielmo Bachio (bisbe el 1470), monjo agustí i autor d'uns comentaris sobre Aristòtil i sobre les "Sentencies" de Peter Lombard.
- Francesco Cataneo Diaceto (bisbe el 1570), un teòleg al concili de Trent i escriptor destacat.
- Lorenzo della Robbia (bisbe el 1634), que va construir el seminari.
[edita] La ciutat i els seus edificis i monuments
El punt més alt de la ciutat és conegut per l'Arx i conté el convent de San Francesco, zona que fou fortificada amb muralles similars a les de la pròpia ciutat, i que té le cel·les de San Bernardino de Siena i els set beats franciscans.
L'església de San Alessandro (bisbe i màrtir) fou bastida sobre una antiga església cristiana que s'havia construït sobre un temple etrusc. La catedral antiga o Badia fou començada el 1208 pel bisbe Jacopo il Bavaro, i es va engrandir als segles XIII i XIV, i conté les tomba de Sant Ròmul i Sant Donat i la tomba de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino de Fiesole; es va convertir finalment en abadia benedictina.
L'abadia de Fiesole es obra de Brunelleschi i fou centre de l'acadèmia de Llorenç de Medici i residencia de Pico della Mirandola i es va tencar el 1778.
El convent de San Domenico, on van fer el noviciat Fra Angelico de Fiesole i San Antonio da Fiorenze, té cel·les decorades per el mateix Fra Angelico.
Apart dels esmentats, altres edificis i monuments són:
- Il Duomo (catedral moderna)
- Palazzo Comunales (segle XIV)
- L'habitacio del Palau episcopal on Sant Andreu Corsini va viure i va morir
- L'església de la Primerana
- San Girolamo, la casa del veneralble Carles Guidi (de la família de comtes Guidi) fundador dels Jeronims de Fiesole el 1360.
- Vila de Fontanelle, prop de San Domenico, on Sant Aloís va viure els estius quant era patge del gran duc de Toscana Francesc de Medici.
- La Fonte Lucente, on hi ha un miraculos crucifix
- Monte Senario, a les rodalies, seu de l'ordre dels servites, i on van viure amb gran austeritat els seu set sants fundadors
- San Martino di Mensola, poblet de la rodalia, on es conserva el cos del irlandès sant Andreu, encara incorrupte
[edita] Personatges cèlebres
- Francesco Landini (c.1325–1397), compositor, cantant, poeta, organista, i fabricant d'instruments musicals
- Lorenzo Monaco (1370-1424), pintor
- Mino de Fiesole, pintor
- Guido de Fiesole, nom religiòs Giovanni Angelico pero conegut per Fra Angelico da Fiesole (1387-1455).
[edita] Vegeu també
- Faesulae, la ciutat etrusca i romana.