Forlì
De Viquipèdia
Forlì es una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena. Te al tomb dels 115.000 habitants. Esta situada al peu del Monte Falterone i prop de la costa de la mar Adriàtica. El seu centre neuràlgic es la Piazza Maggiore des on surten les carreteres que l'uneixen a Faenza, Ravenna i Cesena entre d'altres.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Període romà
Forum Livii fou una ciutat de la Gàl·lia Cispadana a la [via Emília] entre Faventia (Faenza) i Caesena (Cesena). La seva fundació es generalment atribuïda a Livi Salinator. No es esmentada per Estrabó ni per Ptolemeu, però si per Plini, que diu que tenia rang de municipi. Els itineraris la situen correctament.
[edita] Alta edat mitjana
El 412 es van casar a la ciutat Placídia, germana d'Honori, amb el rei got Ataulf. Fou després dominada pels ostrogots i els llombards que la van disputar amb els bizantins. El 756 fou cedida pels llombards, derrotats per Pipí, al Papa; al segle XI (1162) va elegir cònsols i després al podestà i es va establir el comú lliure essent generalment gibel·lina mentre les veïnes Faenza i Bolonya eren dels güelfs.
[edita] Baixa edat mitjana
A finals del segle XIII els Ordelaffi es van imposar al Orgogliosi i van assolir el poder amb Teobald I Ordelaffi, i després amb el seu fill Scarpetta Ordelaffi la senyoria. Dante Aligheri fou refugiat polític a la ciutat. Els Ordelaffi van mantenir el poder amb algunes interrupcions fins el 1480. Extingida la nissaga el Papa va assolir el domini de Forlì que li pertocava i va donar la ciutat al seu nebot Gerolamo Riario, casat amb Caterina Sforza. A la mort del Papa, Girolamo, mancat de suport polític va morir en una conjura el 1488 i el va succeir el seu fill Octavià Riario però l'estat va quedar sota la direcció de Caterina Sforza que la va defensar fins que el 1499 la va ocupar Cèsar Borja (Valentino), suposadament nebot del Papa Alexandre VI. El 1503 els Ordelaffi van recuperar breument el poder però la ciutat va tornar al Papa, que llavors era Juli II della Rovere. En aquest període van néixer a la ciutat personatges destacats: Melozzo degli Ambrogi (pintor), Marco Palmezzano (pintor), Sebastiano Menzocchi (pintor), Pace Bombace (arquitecte), Romanello da Forlì (condottieri), i Giovanni delle Bande Nere (fill de Caterina Sforza i de Joan de Medici).
[edita] Segles XVI a XVIII
En el segle XVI i XVII es van fer importants construccions: el Macello Comunale, l'ospedale "Casa di Dio" a Borgo Cotogni, la Porta Pia i la Porta di Schiavonia. Del segle XVIII son el Corso della Repubblica i la via (carrer) Giorgio Regnoli. Molts treballs foren obra de l'arquitecte Luigi Mirri, que tenia l'ajut del pintor Felice Giani. Algunes famílies van exercir de mecenes i això va portar a la ciutat al gran pintor Antonio Canova, que va deixar el monument fúnebre dedicar a Domenico Manzoni a l'església de la Santíssima Trinitat, i la cèlebre Ebe, conservada encara a la Pinacoteca comunal.
[edita] Segle XIX
Després d'una breu ocupació francesa el 1796, els soldats francesos van entrar a la ciutat el 4 de febrer de 1797 i fou inclosa a la República Cispadana; el 1799 fou ocupada per Àustria, però el 1800, retornada als francesos, fou inclosa a la República Cisalpina que el 1802 va esdevenir república italiana i el 1805 Regne d'Itàlia. Els austríacs van tornar el 1814 i el 1815 el Congres de Viena en va reconèixer la possessió al Papa. El Duomo (catedral) es va reobrir. La ciutat va participar als motins del febrer de 1831 sufocats al cap d'un mes. Un dels líders patriotes lliberals de l'època fou Piero Maroncelli, nascut a Forlì el 1795, que va passar per les presons austríaques i va morir al exili a Nova York el 1846. El 1859 va proclamar la seva unió al Regne de Sardenya ratificada per referèndum el 1860.
[edita] Època moderna
El 1889 els republicans van guanyar l'administració municipal i la van conservar fins el 1924 quan el feixisme instal·lat el 1922 va esdevenir dictadura. El 1905 es van derruir les muralles i la ciutat es va expandir i es va construir la via del tren i altres palaus. Forlì fou anomenada la "città del Duce" perquè Benito Mussolini va néixer a la rodalia. L'estructura de la ciutat es va canviar a partir de l'ampliació de la Piazza Saffi. El primer projecte regulador de la ciutat fou de 1931; el complex de Piazzale della Vittoria, es clàssic de l'arquitectura feixista, i fou obra de Cesare Bazzani (arquitecte) i del escultor Bernardini Bonifava; altres edificis de l'època son el Collegio areonautico (avui Istituto Magistrale, Liceo Classico i Scuole medie) amb una gran estàtua d'Icar, i l'ampli vial de la Libertà.
Fou bombardejada pels americans el 1944. L'església de San Mercuriale fou destruïda, així com els barris Saffi i Mazzini i l'església de San Biagio (amb un fresc de Melozzo). Després de la guerra no ha parat de créixer.
[edita] Lista de senyors de Forlì
- Teobald I Ordelaffi, cap dels gibel·lins vers 1300
- Scarpetta Ordelaffi 1295-1315 (vicari des el 1302)
- Pino I Ordelaffi senyor a Bertinoro 1306-1310
- Francesc I Ordelaffi 1315-1331
- Al Papa 1331-1333
- Francesc II Ordelaffi 1333-1359
- al Papa 1359-1376
- Sinibald I Ordelaffi 1376-1385
- Pino II Ordelaffi 1385-1402
- Francesc III Ordelaffi 1402-1405
- Comuna 1405-1411
- Jordi Ordelaffi 1411-1423
- Teobald II Ordelaffi 1423-1424
- A Milà (Felip Maria Visconti) 1424-1426
- Al Papa 1426-1433
- Antoni I Ordelaffi 1433-1436
- Al Papa 1436-1438
- Antoni I (segona vegada) 1438-1448
- Francesc IV Ordelaffi 1448-1466
- Pino III Ordelaffi 1466-1480
- Sinibald II Ordelaffi 1480
- Francesc V Ordelaffi 1480
- Gerolamo Riario (senyor a Imola des el 1474 al 1488) 1480-1488
- Octavià Riario (també a Imola) 1488-1499
- Cèsar Borja 1499-1503
- Antoni II Ordelaffi 1503-1504
- Al Papa 1504-1797
