Emília-Romanya
De Viquipèdia
 |
|
| Dades estadístiques | |
|---|---|
| Zona | Nord-est d'Itàlia |
| Capital | Bolonya |
| President | Vasco Errani (L'Unione) |
| Províncies | Bolonya Ferrara Forlì-Cesena Mòdena Parma Piacenza Ràvena Reggio Emilia Rímini |
| Municipis | 341 |
| Superfície | 22.123 km² |
| Població - Total - Percentatge - Densitat |
Lloc núm. 8 4.030.220 7,0 % 182 hab/km² |
| Localització a Itàlia | |
 |
|
L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya. La capital és Bolonya. Està situada al sud del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al nord, pel Piemont a l'oest, per la Toscana i les Marques al sud i per la mar Adriàtica a l'est. Pròpia de la regió es la llengua emília-romanyesa (emili-romanyès), una llengua neo-latina en greu perill extinció.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s'estén la plana al·luvial del Po (de Piacenza a l'Adriàtica). Els Apenins s'estenen en direcció NW-SE, i l'altitud més important correspon al mont Cimone (2.163 m). Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po; uns altres (Lamove, Renco) desguassen directament a la mar. El clima és subcontinental (estius calorosos i secs i hiverns llargs i rigorosos). Les precipitacions es distribueixen en funció de l'altitud i de la distància de la costa (més de 2.000 mm a les muntanyes, i de 500 a 800 mm a la plana) i es produeixen especialment a la primavera i a la tardor. Entre l'octubre i el març sovintegen les boires a la plana, degudes a la inversió tèrmica.
[edita] Població
El poblament és dispers, i s'acumula al llarg de l'antiga Via Emília, la qual constitueix també l'eix de l'economia de la regió; la densitat de població és elevada (178 hab/km² [1984]), però el creixement demogràfic és escàs.
[edita] Economia
Més de la meitat de la població es dedica a l'agricultura, el seu fonament econòmic. Els conreus (66,5% de la superfície) són a la plana, formada abans per terres pantanoses i transformada avui per l'home en una rica àrea agrícola. Els dos terços de l'àrea conreada són dedicats als cereals, en la producció dels quals ocupa el primer lloc a Itàlia amb 17 114 000 q (1983); uns altres productes són la bleda-rave sucrera, el cànem, el blat de moro, l'arròs, la civada, l'ordi i el sègol. Hi és molt considerable la producció de tomàquets i raïm, i s'hi ha incrementat notablement la fructicultura. La ramaderia també hi experimenta un increment constant: 1 128 000 bovins, 2 283 000 porcins i 143 000 ovins el 1983. Els recursos minerals es basen en el petroli, el metà, el sofre, la torba i el ciment. La indústria agafa com més va més impuls: hidroelèctrica (558 768 kW de potència instal·lada), tèrmica, mecànica de precisió, de motocicletes i conservera. El turisme i la pesca constitueixen també fonts econòmiques importants.
[edita] Enllaços externs
| Regions d'Itàlia |  |
|---|---|
 Abruços |  Basilicata |  Calàbria |  Campània |  Emília-Romanya |  Laci |  Ligúria |  Llombardia |  Marques |  Molise |  Piemont |  Pulla |  Toscana |  Úmbria |  Vèneto |
|
amb règim d'autonomia:  Friül-Venècia Júlia |  Sardenya |  Sicília | Trentino-Tirol del Sud |  Vall d'Aosta |
|
 |
Aquest article sobre Itàlia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
