Francesco Cavalli

De Viquipèdia

Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 17 de gener de 1676) fou un compositor, príncipalment d'òperes, i organista italià. En realitat, el seu verdader nom era Pier Francesco Caletti Bruni i el pseudònim que utilitzava corresponia al nom d'un noble venecià que era el seu benefactor.

Deixeble del pare Giovanni Battista, organista de la Catedral de Crema, va viatjar a Venècia el 1616 on va entrar en el cor de la basílica de San Marc com a cantor (tenor), va ser alumne de Monteverdi i va obtenir el lloc de segon organista el 1640. Una mica més tard va assumir les funcions d'organista de l'església dels Sant Joan i Sant Pau.

El 1639 va començar a escriure per a l'escena lírica, i el mateix any va ser representada al Teatre San Cassiano Le noze di Teli e di Peleo, la primera òpera veneciana de la qual s'ha conservat la música . A partir de llavors va compondre amb regularitat per als teatres venecians. Algunes de les seves obres també van ser interpretades en altres ciutats: L'Egisto (Viena, 1643 i París, 1646), Il Giasone (París, 1649, considerada la més popular), L'Orione (Milà, 1653). Mazarino li va encarregar una òpera per a l'obertura del Teatre de les Tuileries, construït per G. Vigarani, pel que va viatjar a París, on va començar a compondre Ercole amante. El 22 de novembre d'aquell mateix any, el seu Xerse, estrenada a Venècia el 1654, va ser representada a la Gran Galeria del Louvre, amb ballets de Lully. La inauguració del teatre es va retardar i la representació d'Ercole amante es va demorar, sent estrenada sense gran èxit, el febrer de 1662 després de la mort de Mazarino. Després d'això Cavalli va tornar a Venècia on es va dedicar principalment a la música religiosa.

L'11 de gener de 1665, va ser nomenat primer organista de San Marc i tres anys més tard va succeir a G. Rovetta com a mestre de capella de la basílica, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.

Cavalli és probablement el compositor més important de la seva generació referent a l'òpera pública, llavors en ple desenvolupament. Contràriament a Claudio Monteverdi que disposava per a les seves obres d'orquestres molt proporcionades i amb tota classe d'instruments, les òperes de Cavalli utilitzaven orquestres molt reduïdes, principalment amb instruments de corda, a causa dels mitjans limitats de les òperes públiques.

[edita] Les seves òperes

• 1639 Le nozze di Teti e Peleo (Libretto de O.Persiani)
• 1640 Gli amori di Apollo e Dafne (G.F. Busenello)
• 1641 La Didone
• 1642
  • Narcisso et Ecco immortalati (O.Persiani, perduda)
  • La virtù de' strali d'Amore (G.faustini)
• 1643 L'Egisto (G.Faustini)
• 1644
  • La Deidamia (S.Herrico, perduda)
  • L'Ormindo (G.Faustini)
• 1645
  • Il Romolo e 'l Remo (G.Strozzi, perduda)
  • La Doriclea (G.Faustini)
  • Il Titone (G.Faustini, perduda)
• 1646 La prosperità infelice di Giulio Cesare dittatore (G.F.Busenello, perduda)
• 1648 La Torilda (P.P.Bissari, perduda)
• 1649
  • Il Giasone (G.A.Cicognini)
  • L'Euripo (G.Faustini, perduda)
• 1650
  • La Bradamante (P.P. Bissari, perduda)
  • L'Orimonte (N.Minato)
• 1651
  • L'Oristeo (G.Faustini)
  • La Rosinda (G.Faustini)
  • L'Armidoro (B.Castoreo, perduda)
  • La Calisto (G.Faustini)
• 1652
  • Veremonda, l'amazzone di Aragona (M.Bisaccioni)
  • L'Eritrea (G.Faustini)
• 1653
  • L'Helena rapita da Teseo (G.Badoaro)
  • L'Orione (F.Melosio, Milà)
• 1654
  • Il Serse (o Xerse, N.Minato)
  • Il Ciro (G.C. Sorrentino, òpera de compositor ignorat, atribuïda a Cavalli)
• 1655
  • La Statira, principessa di Persia (G.F.Busenello)
  • L'Erismena (A.Aureli)
• 1656 L'Artemisia (N.Minato)
• 1658
  • L'Antioco (N.Minato, perduda)
  • L'Hipermestra (Moniglia, Florència)
• 1659 L'Elena (N.Minato)
• 1660 La pazzia in trono, ossia il Caligola delirante (D.Gisberti, perduda)
• 1662 L'Ercole amante (F.Buti, París)
• 1664 Scipione Africano (N.Minato)
• 1665 Il Mutio Scevola (N.Minato)
• 1666 Il Pompeo Magno (N.Minato)
• 1667 L'Eliogabalo (A.Aureli)