Frederic el Gran
De Viquipèdia
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern. Va néixer a Berlín el 24 de gener de 1712, fill del rei Frederic Guillem I i Sofia Dorotea de Hannover. Frederic II va morir el 17 d'agost del 1786 en Sans Souci, sense deixar hereus, ja que la seva aversió per les dones no va deixar funcionar el matrimoni de conveniència que li va preparar el seu pare. El va succeir el seu nebot Frederic Guillem II.
Taula de continguts |
[edita] Joventut
Durant la seva joventut va estar inclinat cap a la literatura francesa. Animat per la seva mare i els seus tutors va mantenir correspondència amb filòsofs de la Il·lustració, el que contrastava amb el seu rebuix a la disciplina de la cort i a les tradicions militars. El príncep, de constitució delicada, topava amb tot amb les maneres rudes del seu progenitor. Després de que fracassara en un intent per escapar a Anglaterra, fou condemnat a presó del (1730-32) (privat temporalment de la seva categoria de príncep hereu), i obligat a presenciar la decapitació del seu còmplice i company sentimental, el tinent Katte.
Es va casar amb Elisabet Cristina, filla de Ferran Albert II de Brunswick, el 1733, el que li valer tornar a ser príncep hereu. El 1739 va publicar la seva obra "Anti-Maquiavel", en què comdemnava a Maquiavel i advocava per una exigència moral més gran per als governants. Retirat durant set anys a Rheinsberg, on, estudiava filosofia i història i mantenia correspondència amb els filòsofs, entre ells Voltaire.
[edita] Regnat
Durant el seu llarg regnat (1740-86) es va convirtir en exponent del despotisme il·lustrat, introduint algunes reformes inspirades en aquesta corrent. Va impulsar la codificació del Dret prussià, segons el principi pel qual la llei havia de protegir als més dèbils: abolició de la tortura o independència judicial en són alguns dels principis. Va fomentar la colonització a base d'immigrants procedents de les zones més despoblades i atrassades del regne. Va practicar el proteccionisme duaner per la seva indústria.
[edita] Política exterior
Les accions de Frederic II contribuiren a l'expansió territorial de Prússia, permetent fer d'aquesta, una gran potència europea, capaç de disputar-li la primacia a Àustria dintre del Sacre Imperi Romanogermànic. Aprofità les dificultats de Maria Teresa I d'Àustria per afirmar-se al tron austríac i s'annexionà Silèsia a costa de la Casa d'Àustria, en el marc de la Guerra de Succesió Austríaca (1740-48). Va conduir el seu exèrcit a la victòria de Mollwitz (1741) i Chotusitz (1742). En el Tractat de Breslau, Maria Teresa es veié obligada a lliurar el territori de Silèsia exigit per Prússia. Frederic va aconseguir Frísia oriental al 1744, després de la mort del governant sense hereus del propi principat, i el 1745 va aconseguir una altra victòria contra Àustria, que va acabar amb la Pau de Dresden, que li va assegurar a Prússia la possessió de Silèsia.
La rivalitat austroprussiana va degenerar en la Guerra dels Set Anys (1756-63), en què Prússia, aliada amb el Regne Unit i Hanover, féu front amb èxit a la coalició constituida per Àustria, Saxònia, Rússia i França. La millor organització i disciplina de l'exèrcit prussià, li va permetre resistir als enemics numèricament molt superiors; però hauria perdut la guerra, de no ser per l'arribada al tron rus de Pere III de Rússia. La seva admiració per Frederic el portà a retirar Rússia de la guerra (La Pau de Hübertusburg, 1763). Encara que aquesta no li va otorgar nous territoris a Prússia, si que la va reafirmar en els seves recents conquestes.
Successivament, Frederic seguí una política exterior limitada a la defensa de l'equilibri europeu. El 1772 va participar amb Àustria i la Rússia de Caterina II de Rússia en el primer repartiment de Polònia, a canvi de no obstaculitzar les ambicions territorials d'aquests dos països sobre el debilitat Imperi Otomà; Prússia va obtenir així un territori que unia la Prússia Oriental amb Pomerània i Brandenburg. La Guerra de Successió bavaresa que novament va enfrontar a Prússia amb Àustria va portar a la firmma Tractat de Teschen de 1779 pel qual Prússia va obtenir els principats francòfons de Baviera i Àustria es va quedar amb una part de la Baixa Baviera.
El 1784 va organizar una Lliga de prínceps alemanys per salvaguardar l'statu quo a les Provincies Unides davant de les ambicions de Baviera.
[edita] Política interior
Frederic supervisava la feina dels seus funcionaris i els exigia l'estricte compliment del seu deure. Durant el seu regnat apareixeren nous mètodes agrícoles i industrials. S'assecaren aiguamolls, que proporcionaren noves terres per al cultiu i la colonització. El 1747 va promulgar un codi legislatiu, l'anomenat Codi de Frederic.
El gran desenvolupament de la indústria prussiana i un fort increment demogràfic, feren passar al país de 2,5 milions d'habitants al començament del seu govern a 6 milions al final. Va fundar el 1765, a Berlín, el Banc Reial, que va establir filials a tot el regne. La seva creació d'una Federació de prínceps demostra la seva eficàcia al finalitzar l'amistat amb Rússia, ja que Àustria no va aconseguir beneficiar-se del debilitament prussià, i va servir de base al paper central de Prússia a Europa a finals del segle XIX.
Anomenat el "Rei Filòsof", va negar que la monarquia fos instituïda per dret diví i fou un gran protector de la ciència i la cultura, a les quals va impregnar d'influències franceses: va refundar l'Academia de les Ciències prussianes, va donar suport a escriptors i artistes i va sancionar l'obligatorietat de la formació primària. En canvi, no va abolir l'esclavitud, per tal de no debilitar la noblesa, que constituïa la casta dominant que feia funcionar amb eficiència l'administració i l'exèrcit. A Sans Souci, Frederic tenia la seva cort, mantinguda amb austeritat, on rebia Voltaire i Johann Sebastian Bach. Va rebutjar la cultura alemanya, parlava francès a la cort, era flautista i va escriure obres per a aquest instrument. També fou escriptor i les seves obres van ser publicades amb 30 volumens entre 1846 i 1857.
| Precedit per: Frederic Guillem I |
Reis de Prússia | Succeit per: Frederic Guillem II |
