Johann Sebastian Bach

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre Johann Sebastian Bach. Per a altres significats, vegeu «Bach (desambiguació)».

El compositor alemany Johann Sebastian Bach (21 de març de 1685 - 28 de juliol de 1750) és un dels més grans compositors de la història de la música.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Obres
3 Fragments seleccionats
4 Enllaços externs

[edita] Biografia

Johann Sebastian Bach era fill d’una família que comptava amb més de dos-cents anys de tradició musical. Va néixer a Eisenach, petita població de Turíngia (Alemanya) el 21 de març de 1685, i als deu anys va quedar orfe. El seu germà Cristoph, resident a Ohrdruf, va encarregar-se de la seva formació.

Als quinze anys es traslladà a l’Escola de St. Miquel de Lüneburg (Baixa Saxònia), per a completar els seus estudis. Allà Bach estudià a fons les obres dels grans mestres alemanys, entre d'altres Schultz, Pachelbel, Froberger i Buxtehude. També hi va conèixer personalment l'organista Georg Böhm. En aquells anys, Bach viatja a Hamburg per a sentir el gran organista Reincken i escriu les seves primeres obres per a orgue.

Després d'intentar sense èxit esdevenir organista a Sangerhausen (Saxònia-Anhalt), Bach entra com a violinista a l'orquestra de la cort ducal de Weimar (Turíngia). Hi romandrà només uns mesos, car el 14 d'agost de 1703 és nomenat organista de l'Església Nova d'Arnstadt. A Arnstadt, Bach escriu les seves primeres obres de consideració, a més d'encarregar-se de la formació musical dels cantants i músics municipals. Les relacions amb les autoritats d'Arnstadt, però, es deterioraren arran d'un llarg viatge a Lübeck per escoltar l'organista Buxtehude. A aquests malentesos s'hi afegiren disputes amb els alumnes. Bach decidí acceptar l'any 1707 una interessant oferta provinent de la ciutat de Mühlhausen (Alt Rin, Alsàcia). Els experts situen a Mühlhausen la composició de les primeres cantates religioses de Bach (BWV 4, 106, 131, 150 i 71).

Llocs en els que Bach va viure

El 17 d'octubre de 1707 Bach va contraure matrimoni amb la seva cosina Maria Bàrbara, amb qui tingué 7 fills.

Nomenat organista de la cort de Weimar l'any 1708, escriu el primer cicle de cantates religioses (entre d'altres les BWV 12, 172, 21, 182, 54 i 199) i alguna de profana (BWV 208). Posteriorment és ascendit al càrrec de Konzertmeister de la Cort, amb la qual cosa la seva tasca es desvia preferentment cap a la música instrumental. L'any 1717 Bach rep una oferta del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen per tal d'esdevenir Kapellmeister (Mestre de capella) de la seva petita cort, càrrec que li negaven a Weimar. La oposició del Duc de Weimar a la seva marxa ocasiona l'empresonament de Bach durant un mes sencer. Finalment, però, el Duc decidí deixar-lo marxar cap a Köthen.

En la seva nova vida al servei del Príncep Leopold, Bach crearà importants obres instrumentals, ja que la cort de Köthen era calvinista i la música religiosa hi era prohibida. D'aquesta època daten els famosos Concerts de Brandeburg, la 1ª part del Clavecí ben temprat i gran part de la restant obra instrumental de Bach. El príncep, que era també un expert violinista, va donar a Bach totes les facilitats per a que experimentés amb la seva orquestra.

Bach restà nou anys al servei del Príncep Leopold. Segons el propi Johann Sebastian, foren els més feliços de la seva vida. L'encant es trencà bruscament en morir la seva esposa Maria Bàrbara. Al cap de poc, Bach es va tornar a casar amb la filla d'un trompetista de Weissenfels, Anna Magdalena, excel·lent esposa i cantant. Anna Magdalena va tenir cura dels quatre fills que encara sobrevivien de la primera esposa de Bach i li donà deu fills més.

L'any 1723 són convocades unes oposicions per al càrrec de Kantor a l’Església de Sant Tomàs, a Leipzig. Bach, després de molts dubtes, s'hi presenta. Aconsegueix la plaça amb facilitat, però amb les reticències de part dels membres del Consistori. El 22 de Maig de 1723 es trasllada a viure a aquesta ciutat, on hi restarà fins al final de la seva vida.

El seu nou càrrec l'obligà a treballar molt, ara dedicant-se a la música religiosa i vocal. Va escriure sense parar un dia darrera l’altre en els seus primers anys: sobretot cantates, que s'interpretaven setmanalment a les esglésies de Leipzig. La composició frenètica de cantates cessa cap al 1728, quan Bach ja disposa de 5 cicles complets que es succeiran any rere any. A Leipzig Bach també escriurà obres colossals com la Passió segons Sant Mateu (1727, 1ª versió), la Passió segons Sant Joan o la Missa en Si Menor i nombroses obres per a teclat (El Clavecí ben temprat, 2ª part) o estudis de contrapunt (L'Art de la Fuga).

En total, la seva producció és vastíssima: més de 260 cantates (conservades unes 200), passions, oratoris, magníficats, una vintena de concerts, nombroses obres per a clavecí, una de les quals la va dedicar a la seva muller (L'Àlbum d’Anna Magdalena Bach) a més de nombroses sonates, suites, vàries Misses, estudis de contrapunt com l'Ofrena Musical i l’Art de la Fuga, i moltes obres més.

Bach, que tenia un coneixement profundíssim de totes les músiques anteriors a ell, va esgotar totes les possibilitats tímbriques i harmòniques de la música barroca del seu temps. Després d’ell, la música va prendre una altra direcció. És potser per això que s’explica que Mozart, uns cinquanta anys després de la mort de Bach, va visitar Leipzig. Van mostrar-li un motet de Bach i va exclamar: Per fi he trobat la manera d’aprendre coses noves!.

La grandesa i l’originalitat de la música de Bach provenen de la manera com fa servir el coral del temps de Martí Luter, de les variacions, de la fuga i dels famosíssims oratoris i passions (de Sant Joan i de Sant Mateu).

[edita] Obres

La seva obra conservada va ser catalogada per Wolfgang Schmieder en el seu monumental Bach Werke Verzeichnis(BWV). Aquest Compendi de les obres de Bach abarca 1.127 obres, de les quals les més destacades i sobresortints són: