Front Nacional de Catalunya
De Viquipèdia
A l'abril de 1940 va néixer a París el Front Nacional de Catalunya com un front patriòtic de les mans de diversos exiliats nacionalistes, com ara militants de Nosaltres Sols!, Estat Català i FENEC. Els membres fundadors del Front Nacional de Catalunya foren, entre d'altres, Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló, Manel Cruells i Piferrer, Jaume Martínez Vendrell i Enric Pagès i Montagut. Aquests, pensaren, en un principi, que les tropes aliades ajudarien a la resistència catalana a acabar amb el govern espanyol franquista. El Front Nacional de Catalunya, el qual aglutinava militants de diversos sectors nacionalistes, volia ser l'unificador independentista antifranquista tant a dins com a fora de Catalunya.
La branca militar del Front Nacional de Catalunya, dirigida per Jaume Martínez Vendrell, es considerava com l’exèrcit català d’oposició a l’exèrcit ocupant. Molts militants del Front Nacional de Catalunya van donar, posteriorment, suport a grups que apareixerien com l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) o el Front d’Alliberament Català –o Front d’Alliberament de Catalunya - (FAC) , els quals ja assumien les tesis d’un moviment d’alliberament nacional amb influències marxistes-leninistes.
El 1968 se'n va escindir un grup que va originar el PSAN. Va donar suport al FAC però va desaparèixer a finals dels anys setanta.
[edita] Bibliografia
- Daniel Díaz Esculies El Front Nacional de Catalunya (1939-1947) (1983) Edicions La Magrana
