Gòrsion
De Viquipèdia
Gòrsion (llatí Gordium) fou una ciutat de Bitínia una mica al nord del riu Sangarius. Era a la via real entre Lídia i Babilònia, prop del lloc on aquesta creuava el riu Sangarius (Sakarya).
Fou capital del regne del frigis (establert al segle VIII aC). Els reis de Frígia van construir gran tombes en aquest lloc: eren unes cambres de fusta cobertes d'un munt de terra formant un turó artificial, normalment anomenat "túmul" dels que en queden uns 80, que han estat excavats. Les fortificacions de la ciutat son del segle VIII aC i era important al segle VII aC. Un palau es va construir a la ciutadella al sud de la qual hi havia la ciutat baixa; al altra costat del Sangarius hi havia un suburbi. En temps del rei Mides es va produir la primera invasió dels cimmeris (vers 710 aC) que fou rebutjada amb ajut de Sargon II d'Assíria; a la segona invasió (vers el 695 aC) Mides fou derrotat i es va suïcidar. L'arqueologia presenta rastres de la destrucció de Gordion però sembla que fou posterior als atacs cimmeris.
Després d'un període de confusió es va establir el regne de Lídia amb Giges (vers 680-644 aC). Un rei de Lídia, Aliates (vers 600-560 aC), va construir una fortalesa a un turó proper a la ciutadella. Lídia fou annexionada pel rei de Pèrsia Cir II el gran i el darrer rei Cresos va morir (547 aC); una guarnició persa es va establir a Gordion, ciutat que fou inclosa a la satrapia de Frígia.
Els perses foren expulsats pel macedoni Parmeni el 334 aC. Al hivern hi va arribar Alexandre el Gran. El fet mes famós de la ciutat es va produir quant hi va arribar Alexandre i va tallar amb l'espasa el nus gordià, un nus que ningú era capaç de desfer, i del que estava profetitzat que qui el desfés conqueriria Àsia. El nus es trobava a l'acròpoli, que havia estat el palau dels reis de Frígia.
Fou domini d'Antígon, els selèucides, els gàlates, Pèrgam i Roma. Sota Roma nomes la part occidental va romandre habitada i la resta fou abandonada.
En temps d'Estrabó era un llogaret sense importància. Al començament de l'Imperi, sota August, fou restaurada i anomenada Juliòpolis (llatí Juliopolis). Durant el període bizantí, en temps de Justinià, va patir la inundació del riu Scopas i va quedar en part destruïda, però l'emperador la va reconstruir.
Es la moderna Yassihüyük a uns 75 km al sud-oest d' Ankara . Les ruïnes de l'antiga capital s'anomenen en turc Gordiyon.
