Gómez Pereira

De Viquipèdia

Gómez Pereira ( 1500-1567?) va ser un filòsof, metge i humanista espanyol, natural de Medina del Campo (Valladolid).

Va ser un prestigiós professional de la medicina, i tot i que va dedicar el seu temps a ocupacions molt diverses, com ara els negocis, l'enginyeria i sobre tot la filosofia. Al camp de la medicina va ser un clar exponent del rebuig dels conceptes medievals i va proposar l'aplicació de mètodes empírics. Pel que fa a la filosofia, tingué una orientació nominalista i els seus raonaments són un clar precedent de la corrent cartesiana.

[edita] Biografia

Poca cosa se sap de la seva vida, ja que ningú en va deixar escrita la semblança. El que es coneix d'ell és el resultat de la investigació de documents inconnexes als que diversos investigadors han donat cos, molts d'ells relacionats amb plets i negocis.

Va néixer el 1500 a Medina del Campo. Era el segon de cinc germans i el seu pare, anomenat Antonio Pereira, era l'amo d'una petita botiga de "xerguería", és a dir de jergas o teixits i draps de baixa qualitat en dita vila. La seva mare, anomenada Margarita de Medina, va morir el 1515 i els seus fills passaren a cura de la seva tia Ana de Ávila. Se sap que era descendent d'una família de jueus conversos procedents de Portugal. Tot i que aquest extrem podria no ser cert, ja que la font és el testimoni d'un veí que va testificar contra ell en un plet:

En català: «L'esmentat llicenciat Pereira és persona baixa i de baix estat i qualitat, perquè el seu pare, és molt públic i notori que quan els Reis Catòlics, de gloriosa memòria, expulsaren els jueus de Castella, el pare de l'esmentat llicenciat Pereira va marxar fugint d'aquests regnes a Portugal i després va tornar cristià, i encara va estar a la Inquisició.»

No obstant, tampoc es pot descartar que fos convers, doncs se sap que, fins al seu matrimoni, Gómez Pereira va viure amb els seus pares en un carrer anomenat Serranos que se situa on els investigadors ubiquen l'antic call de la vila («desde que nació e se crió en la mesma calle do este testigo vive e mora, que se dice calle de Serranos»^[1]. En català: «des de que va néixer es va criar en el mateix carrer on aquest testimoni viu i posa, que s'anomena carrer de Serranos»).

Gómez Pereira va estudiar filosofia natural a la Universitat de Salamanca amb el professor Juan Martínez Silíceo (que després fou arquebisbe de Toledo entre 1545 i 1557). Allí, sembla ser que va intervenir activament en les disputes entre realistes i nominalistes, inclinant-se per aquests últims en rebutjar l'autoritat dels vells mestres davant del coneixement que proporciona l'experiència i la raó. També va estudiar medicina a la mateixa universitat, acabant els seus estudis l'any 1520.

Posteriorment va tornar a Medina on s'hi va establir com a metge. Es va casar amb Isabel Rodríguez i va instal·lar la seva casa a la Rúa Nueva (actualment anomenat carrer Padilla) i simultàniament a la seva tasca de metge, es va encarregar de les activitats comercials heretades de la seva família. Així, se sap que era posseïdor d'un considerable capital que invertia en negocis molt diversos, moltes vegades va ser encarregat de prendre les rendes reals i gestionava la recaptació de diverses parròquies; a més tenia les seves pròpies bodegues i traficava amb els seus vins, també llogava habitacions a la seva casa als mercaders que anaven a les «Grans Fires del Regne» que es celebraven a Medina. Va morir sense haver tingut fills en una data no precisada, alguns sostenen que el 1558, encara que es conserven documents de dates posteriors: la patent del Molí de Sifó de 1563 i un document notarial de 1567, que podrien demostrar que encara vivia en aquells anys.

La seva fama com a metge va sobrepassar les fronteres de Medina, exercint a Burgos, Segòvia, Àvila i altres ciutats importants de Castella. Fins i tot va arribar a la cort de Felip II d'Espanya des d'on va ser reclamat per assistir al príncep Carles, malaguanyat hereu al tron, que havia sofert un greu accident i que gràcies a la seva intervenció, va poder viure fins a 1568. Es va interessar a més per la construcció d'artefactes hidràulics, de fet, amb el seu company Francisco Lobato va dissenyar un molí de sifó (capaç de funcionar com a sínia sense necessitat de retenir l'aigua) que va patentar l'any 1563.

Al foli 26 del Manuscrit de Francisco Lobato, l'enginyer de Medina del Campo, explica que va decidir dissenyar un molí molt especial, per iniciativa del rei Maximilià II d'Àustria, que per aquestes dates (1550) es trobava passant una temporada a Valladolid, refugiat a causa de les guerres contra els protestants. El futur rei de Bohèmia va tenir el caprici de navegar pel riu Duero, per al que va manar construir una galera i va ordenar retirar totes les construccions que entorpissin la navegació. Aquesta acció perjudicava molt als residents, la qual cosa va induir Lobato i Pereira a dissenyar un molí capaç de moldre amb la força de l'aigua sense ocupar el curs del riu. Lobato continua explicant que van fer un model que va provar al riu Zapardiel i que va moldre i es remenava amb raonable força [...], però era tanta l'aigua que xuclava, que en mig dia no quedava ni gota...». Encara que el model va ser perfeccionat amb un assut que tornava part de l'aigua al riu, el sobirà es va desentendre del projecte i aquest va caure en l'oblit. Lobato es queixava amargament de què, malgrat les promeses de finançament dels Habsburg «teníem ja gastats 150 ducats, [...] i mai se'm va pagar res, que algun dia els hi he de demanar.» (op. cit.). Però Gómez Pereira ha passat a la Història sobretot pels seus escrits, particularment per les seves obres: Antoniana Margarita (Medina del Campo, 1554) i Novae veraeque Medicinae (Medina del Campo, 1558).

[edita] Referències bibliogràfiques i enllaços