Gandara

De Viquipèdia

Gandara o Gandhara (antic persa Gandâra) fou el nom d'una satrapia del Imperi persa aquemènida, equivalent a la part sud-oriental d'Afganistan, incloent Kabul. Els grecs anomenaven a la part occidental de Gandara com a Parapamisos, pel nom de les muntanyes Hindu Kush (que en antic persa es deien Upairisaena).

La satrapia tenia al sud Aracòsia a la que s'arribava pel pas de Altimu seguint els riu Lowgar i Tarnak; al oest tenia la Drangiana, a la que s'arribava pel riu Ghorband, a traves del pas de Hajigak i la vall del Etymandros (modern Helmand Rud); i al nord la Bactriana a la que s'arribava per diversos passos del Hindu Kush. Al est tenia el riu Indus (Indo).

Pèrsia va entrar a la regió sota Cir II el gran (559-530) i ja pertanyia al imperi sota Darios I el gran (522-486) que l'esmenta com un dels països heretats a l'inscripció de Behistun. La capital regional fou la ciutat després anomenada Kapisa, la actual Bagram o Begram a uns 75 km al nord de Kabul. Darios va enviar a la regió a un cari anomenat Scylax de Caryanda que va inspeccionar el territori començant per una ciutat anomenada Caspatyrus, probablement una ciutat del la vall del Cophen, en uns anys que era sàtrapa Megabazos fill de Megabates, esmentat a les tauletes de Persèpolis, que governava també Aracòsia i Paricània, que probablement es el mateix personatge que el general d'igual nom que el 513 aC va dominar Tràcia i Macedònia i el fill del qual, Megabates va combatre al front de la flota persa contra els grecs el 480 aC. Heròdot esmenta que un contingent de gandares i dadices van lluitar a Grècia el 480 aC.

No es parla de Gandara durant un segle i mig excepte per indicar que un carregament de fusta (yaka, que devia ser una fusta molt apreciada, però no es sap que vol dir) fou transportat des la regió i des Carmània a Susa per construir un palau.

El 336 aC els macedonis van envair Pèrsia i el 334 aC va arribar Alexandre el gran que per dues vegades va derrotar a Darios III Codomà (333 aC i 331 aC) però cap font esmenta els gandares entre les forces del rei persa, el que fa suposar que eren coneguts sota un altre nom (potser els "indis de la muntanya" esmentats a les fonts), o be que Gandara s'havia separat del Imperi o havia caigut en altres mans, l'explicació mes probable ja que no es va nomenar mai cap grec com a sàtrapa de Gandara.

Alexandre va arribar a la regió el 329 aC i va refundar Kapisa que va anomenar Alexandria de Caucas. Del 329 al 327 aC va ser a Bactriana i Sogdiana i el 326 aC va tornar a Gandara on es va trobar amb representants indis que el van invitar a anar al Panjab. Alexandre va repartir el seu exèrcit: el seu amic Hefestion va seguir el Cophen per el pas de Khyber i va arribar al Indus; Alexandre va anar mes al nord pels rius Kunar i Swat on va fer una matança continua de locals. La ciutat de Peucelaotis (moderna Charsadda, indi Puskalâvati = ciutat de les flors de lotus), possible centre administratiu persa esdevingut una ciutat india, fou ocupada. Una ciutat de nom Nysa (no localitzada i on s'adorava un déu que els grecs creien que era Dionís i que probablement era Shiva o Vishnu), on suposadament havia nascut el déu Dionís, i una muntanya de nom Meros (no identificada) que els indis consideraven el centro del mon, son esmentades pels grecs.

Els historiadors que seguiren la marxa d'Alexandre donen algun detalls del paí: les ciutats gandares eren fortificades i els naturals del país lluitaven amb arcs i fletxes (no s'esmenten espases ni escuts) i els caps portaven cuirasses; eren governats per una aristocràcia (fins i tot s'esmenta una reina) i el producte mes apreciat pels grec foren uns grans bous; els morts eren enterrats en taüts de fusta que eren deixats als turons de la vora de les ciutats (costum que encara tenen els kafirs de Chitral).

Alexandre va tornar al oest i va morir el 11 de juny de 323. Gandara va acabar al cap d'uns anys en mans de Seleuc I Nicàtor (finals del segle IV aC) i finalment fou bescanviada amb el rei indi de Patna, Chandragupta (321 aC-297 aC), per 500 elefants pel seu exercit (304 aC).

Des llavors Gandara fou part del imperi indi conegut per Maurya. Un dels successors de Chandragupta, el rei maurya Asoka (272-232) va deixar alguna referència a Gandara. Els grecs eren anomenats Yavanas. El 240 aC Bactriana, sota líders grecs, es va revoltar però el 206 aC Antíoc III el gran va recuperar el país; però després de la seva derrota davant els romans, Eutídem es va fer independent a Bactriana (vers 189 aC) i poc després va incorporar Gandara i regions del Panjab on el poder Maurya estava en decadència (184 aC). El seu fill Demetri va formar un nou regne que incloïa Gandara, Aracòsia, Panjab i part de la vall del Ganges (Delhi). La ciutat de Taxila fou reconstruïda en forma de ciutat grega. Demetri va governar des prop del 184 aC fins vers el 170 aC i a la seva mort el regne es va dividir entre els seus fills, Eutídem, Demetri, Panataleò i Agàtocles. Els regnes foren reunificats per Menandre (indi Minedra) vers el 125 aC que a mes es va expandir i va conquerir Patna.

A la mort de Menandre el regne es va enfonsar i es va dividir en petits regnes (uns 40 al menys). Finalment des el 110 aC els sacae (Sakes) van atacar Gandara i la Vall de l'Indo i van ocupar alguns dels petits regnes abans del final del segle, i es van establir amb centre a Drangiana (després Sakestan d'eon Sistan).

Dos cents anys després els parts van dominar els petits regnes indogrecs de Gandara. Es coneix un cap part que vivia a Taxila (Gondofares) que suposadament es va fer cristià i va ser batejat pel apostol Tomàs. Els parts i els sakes es van enfrontar per la possessió dels regnes fins que van arribar els kushan. Van tenir capital a Peshawar i van unificar la regió però les dades son incertes. Els Kushan eren budistes però respectaven les altres religions. Les primeres estàtues de Buda amb aparença grega però vestit com indis van ser construïdes a Gandara, i a les regions veïnes (les mes famoses las dels Budes de Bamiyan, a Bactriana, que van subsistir fins a la seva destrucció el 2001)