George Bernard Shaw
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1925) |
George Bernard Shaw ( Dublín, Regne Unit 1856 - Ayot Saint Lawrence 1950 ) fou un dramaturg irlandès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1925 i amb el Premi Òscar l'any 1938 pel guió adaptat de la pel·lícula Pigmailió.
Taula de continguts |
[edita] Bibliografia
Va néixer el 26 de juliol de 1856 a la ciutat irlandesa de Dublín, en aquells moments sota sobirania del Regne Unit però que avui en dia és la capital de la República d'Irlanda, en una famila pobra i protestant. Es va educar al Wesley College de Dublín, i va emigrar a Londres l'any 1870, per a començar la seva carrera literària.
En aquesta ciutat va escriure cinc novel·les que van ser rebutjades pels editors. Va començar a escriure una columna de crítica musical al diari Star. Mentrestant va començar a involucrar-se en política, i va servir com a regidor en el districte de St. Pancras a partir de 1897 dins el moviment socialista, destacant com a membre de la Societat Fabiana, que buscava la transformació de la societat a través de mètodes no revolucionaris.
El 1895 Shaw es va convertir en crític teatral del diari Saturday review, que es convertí en el primer pas cap a la seva posterior carrera de dramaturg. El 1898 va estrenar la seva primera obra de teatre, Candida, que fou succeïda per un seguit d'obres fins que el 1913 estrenà Pygmalion, que li donà fama mundial.
Shaw va tenir una llarga amistat amb l'escriptor britànic Gilbert Keith Chesterton i el compositor Edward Elgar. L'any 1925 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu treball marcat per l'idealisme i la humanitat, i la seva sàtira estimulant que infont sovint una bellesa poètica singular.
L'any 1938 participà en l'adapatació de la seva obra de teatre Pygmalion en cinema en la pel·lícula Pigmalió dirigida per Anthony Asquith i Leslie Howard. Aquesta pel·lícula fou guardonada amb el Premi Òscar al millor guió adaptat, obra de Ian Dalrymple, Cecil Lewis i W.P. Lipscomb juntament amb el propi autor. Al rebre aquest guardó, tot i que no fou present a la cerimònia d'entrega, Shaw digué:
— ,.
Des de 1906 fins a la seva mort, ocorreguda el 2 de novembre de 1950, Shaw va viure a Shaw's Corner, situat al poble d'Ayot St. Lawrence (comtat de Hertfordshire). Actualment la casa es troba oberta al públic visitant.
[edita] Obra literària
Una característica de les obres de Shaw és la llarga introducció que les acompanya. En aquests assajos introductoris, Shaw donava la seva opinió -normalment controvertida- sobre els temes que eren tractats en l'obra. Alguns d'aquests assajos són inclusivament més llargs que l'obra en si mateixa.
Shaw es va preocupar per les inconsistències en la literatura i escriptura anglesa, a tal grau que en el seu testament va destinar una part dels seus béns a la creació d'un alfabet fonètic anglès. Aquest projecte però no pogué engegar-se en aquell moment ja que els béns monetaris que Shaw va deixar no eren suficients per sufraguar el cost, no obstant això els drets d'autor obtinguts pels drets de Pigmalío, i de la seva adaptació musical My Fair Lady van ser significatives, cosa que va permetre als hereus desenvolupar l'alfabet conegut com a alfabet Shavià.
[edita] Obra seleccionada
[edita] Drama
|
|
[edita] Novel·les
[edita] Crítica Musical
|
[edita] Assaigs
[edita] Debat
|
[edita] Opinió política
La turbulència política a Irlanda no li va ser indiferent. Durant l'Aixecament de Pasqua va advocar en contra de l'execució dels líders rebels, argumentant que tots les llars que es van destruir podien ser reconstruïdes. Shaw va ser amic personal del líder Michael Collins, a qui va convidar a sopar a casa seva quan aquest negociava el tractat Angloirlandès amb David Lloyd George a Londres.
