George Patton
De Viquipèdia
George Smith Patton, Jr. (11 de novembre de 1885 – 21 de desembre de 1945), va ser un general de l'exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. En la seva carrera, que va durar 46 anys, va ser un dels primers en promoure els tancs, commandant importants unitats d'aquests al nort d'Àfrica, en la invasió de Sicília i a l'escenari d'operacions europees. Tot i que molts han vist Patton com un guerrar pur i ferotge, el que el va guanyar el sobrenom de general "Sang i Pebrots", la història ens ha deixat l'imatge d'un brillant però solitari líder militar ple d'insubordinacions, transgressions i períodes de certa inestabilitat emocional, creia en els auguris esotèrics.
Patton imposava el seu respecte als soldats per mitja del temor i buscava l'idoltratació de forma permanent. Odiava el soldat covard i es mostrava amable amb els que destacaven a l'acció.
Taula de continguts |
[edita] Família
Patton va néixer a San Gabriel, Califòrnia, de George Smith Patton (30 de setembre de 1856 – juny de 1927) i Ruth Wilson. Els Patton eren una família molt pròspera.
Patton venia d'una llarga tradició de soldats que van lluitar i morir en molts conflictes, incloent la Guerra de l'Independència i, en particular, el bàndol confederat de la Guerra civil dels Estats Units. Els seus avis paterns eren el general de brigada George Smith Patton (26 de juny de 1833 – 19 de setembre de 1864) i Susan Thorton Glassell. El general de brigada va néixer a Fredericksburg, Virgínia, i posteriorment va servir el vigèssim segon d'infanteria de Virgínia dels Estats Confederats d'Amèrica durant la Guerra Civil dels Estats Units (1861 – 1865). Va morir durant la batalla de Opequon (la Tercera Batalla de Winchester.
Deixava un fill amb el mateix nom que havia nascut a Charleston, Virgínia Occidental, quan aquest estat encara forma part de Virgínia. El segon Geore Smith Patton era només un nen durant la Guerra Civil. Es va graduar a l'Institut Militar de Virgínia el 1877. Va iniciar una carrera per fiscal, servint notablement com a a fiscal del districte de la ciutat de Pasadena, Califòrnia, i sent el primer alcalde de San Marino, Califòrnia. Es va oposar al sufragi femení. Va morir a Los Ángeles.
El pare del general Patton era amic de John Singleton Mosby, heroi de caballeria dels Estats Confederats d'Amèrica, servint primer sota les ordres de J.E.B. Stuart i posteriorment com a membre de una guerrilla. Al semblar, va ser la seva influència el que va fer que Patton volguès ser un general.
[edita] Educació
Patton va estudiar a l'Institut Militar de Virgínia durant un any, per posteriorment traslladar-se a West Point, on es va graduar el 1909.
Patton era un nen intel·ligent, que estudiava amb passió la literatura clàssica i l'història militar, però sembla que patia d'un cas no diagnosticat de dislèxia], les conseqüencies de la malaltia el van perseguir durant tota la seva escolarització. Va tardar molt a aprendre a llegir, i mai va aprendre a deletrejar correctament. A causa d'aquestes dificultats, va tardar cinc anys a llicenciar-se a West Point, tot i que va aconseguir conversitr-se en adjunt del Cos de Cadets. Durant la seva estada a West Point, Patton va renovar el tracte amb una amiga de l'infància: Beatrice Ayer, filla d'un pròsper industrial tèxtil. Es van casar poc després de la gradació de Patton.
Després de graduar-se a West Point, Patton va participar a les olimpíades de 1912 d'Estocolm, representant als Estats Units en el primer pentatló modern. Patton va acabar l'event en cinqué lloc. Anava lider fins a la competició de tir, on es veu que va fallar el segon tir. Patton va afirmar que la segona bala va passar pel forat fet per la primera.
Patton, al igual que molts altres membres de la família, solia afirmar que tenia visions d'antepassats morts. Creia firmement en la reencarnació, i molts probes anecdòtiques indiquen que creia ser la reencarnació del general cartaginès Aníbal, de un legionari romà, d'un comandant del camp de Napoleó i altres figures militars històriques.
[edita] Inicis de la seva carrera militar
Durant la campanya a la frontera de Mèxic de 1916, mentres estava al servei del XIII regiment de caballeria a Texas, va acompanyar al aleshores general de brigada John j. Pershing com el seu ajudant durant l'expedició de càstig en territori mexicà durant la persecució de Pancho Villa. Durant aquest servei, Patton, acompanyat de déu soldats del VI regiment d'infanteria, va acabar amb la vida del general Julio Cárdenas, comandant de la guardia personal de Villa. L'èxit de Patton li va brindar certa notorietat als Estats Units.
[edita] Primera Guerra Mundial
Al iniciar-se la participació dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, el general Pershing va ascendre a Patton a capità. Estant a França, Patton va solicitar que se li donés el mando d'una unitat de combat, i Pershing li va assignar el mando d'una unitat de l'acabada de crear Tank Corps americana. Va estar present a la batalla de Cambrai, la primera batalla en que els tancs van ser usats com una força significativa. Pels seus èxits (i per l'organització d'una escola d'entrenament per tancs americans a Langres, França), Patto va ser ascendit dos vegades fins al ranc de tinent coronel, i se'l va posar al mando del Tank Corps, que era part de l'American Expeditionary Force. Va pendre part de l'ofensiva de St. Mihiel el setembre de 1918 i va resultat ferit per foc de metralleta mentres ajudava un tanc que estava encallat al fang.
Pels seus serveis a les operacions de Meuse-Argonne, Patton va rebre el Cor Púrpura, la Creu al Servei Distingit, i va ser ascendit a coronel. Mentres Patton es recuperava de les seves ferides, es van acabar les hostilitats.
[edita] El periode entre guerres
Mentres estava de servei Washington, D.C. el 1919, Patton va conèixer i va fer amistat amb Dwight D. Eisenhower, que realitzaria un paper enorme a la futura carrera militar de Patton. A principis dels anys 20, Patton va solicitar al Congrès de fons apropiat per una força blindada, però no va tenir èxit. Patton també va escriure artícles professionals sobre tancs i tàctiques amb vehicles blindats, suggerint nous mètodes per usar aquestes armes. També va continuar treballant en la millora dels tancs, amb innovacions a la comunicació per ràdio i a les carroceries. Tot i així, i pels pocs diners invertits en innovacions en temps de pau, Patton va tornar al cos de caballeria (encara una força montada a cavall) per avançar en la seva carrera.
El juliol de 1932, Patton va servir les ordres del general Douglas MacArthur liderant a la cavalleria contra l'exèrcit de bonificació.
Patton va servir a Hawaii abans de tornar a Washington per demanar una vegada més al Congres de fons per unitats blindades. A finals dels anys 30, el van assignar al mando de Fort Myer, a Virgínia. poc després dels atacs de la blitzrieg alemanya a Europa, finalment, Patton va convencer al Congrès de la necessitat de divisions blindades. Després de l'aprovació, Patton va ser ascendit a general de brigada i posat al mando de la brigada blindada. Aquesta brigada va crèixer fins a converstir-se en la II divisió blindada, i Patton va ser ascendit a major general.
[edita] Segona Guerra Mundial
Durant els preparatius de l'exèrcit estatunidenc previs a la seva entrada a la Segona Guerra Mundial, Patton va establir el Centre d'Entrenament al Desert a Indio, California. També va comandar un dels dos exèrcits d'entrenament a les maniobres de Louisiana de 1941. Fort Benning, a Georgia, és famòs per la presència del general Patton.
[edita] Campanya del Nord d'Àfrica
El 1942, el vell general Patton va comandar el I cos blindat de l'exèrcit estatunidenc, que va atracar a la costa de Marroc durant l'Operació Torxa. Patton i el seu equip van arribar a Marroc a bord del pesat creuer USS Augusta (CA-31) sota l'atac del vaixell francès Jean Bart durant la seva entrada al port de Casablanca.
Després de la derrota de l'exèrcit estatunidenc a mans de l'Afrika Korps alemany a la batalla del pas de Kasserine el 1943, Patton va ser ascendit a tinent general i posat al mando del II Cos de l'Exèrcit estatunidenc. Tot i ser dur en els seus entrenaments, va ser considerent un home just i molt estimat per les seves tropes. La disciplina va donar els seus fruits quan, el març, la contraofensiva empenyia els alemnays cap a ell mentres el VIII exèrcit britànic, comandat per Bernard Montgomery, els empenyia cap a l'oest des d'Egipte, expulsant amb èxit els alemanys del nord d'Àfrica. Patton mai va conseguir congenir amb Montgomery qui considerava pusil·lànime i es va establir entre ells una dura rivalitat per la fama i la conquista en escenaris europeus.
[edita] La campanya italiana
Com a resultat dels seus èxits al nord d'Àfrica, a Patton se li va donar el mando del VII exèrcit estatunidenc, que estava preparant-se per l'invasió de Sicília el 1943. La seva feina era alliberar la part occidental de l'illa mentres el VIII exèrcit britànic del general Montgomery havia d'alliberar l'oriental.
Decidit a impedir que el seu rival Montgomery s'emportés la gloria, Patton va avançar ràpidament sobre l'oest sicilià, alliberant Palermo per posteriorment prendre l'est cap a Messina, sempre per davant de Montgomery.
Els efusius discursos de Patton van ser els seus principals propis enemics per la rellevància i les conseqüències que generaven a l'escenari bèl·lic. Aquests discursos van donar lloc a una gran controversia quan va afirmar que un d'ells havia inspirat la masacre de Biscari, en que les tropes americanes van assassinar seixanta-sis presoners de guerra. La carrera militar de Patton va estar a punt d'acabar-se l'agost de 1943 si no haguès estat per l'intervenció del general Bradley, amic i de Patton i les seves influències en el seu amic Eisenhower.
Mentres visitava hospitals i alabava als soldats ferits, va abufetejar i insultar verbalment els soldats Paul G. Bennet i Charles H. Kuhl, convençut que estaven exhibint un comportament covard. Els soldats patien diverses formes de fatiga de combat, i no tenien ferides visibles (tot i que posteriorment es va descobrir que un d'ells patia disenteria. A causa d'aquesta acció, Patton va ser allunyat de l'opinió pública durant algún temps i se li va ordenar secretament que es disculpés davant dels soldats. Irònicament, molts psiquiatres moderns han examinat aquests incidents i asseguren que el mateix Patton podia haver patit fatiga de combat. Quan els actes de Patton es van fer públics, moltes veus van demanar la seva dimissió o expulsió de l'exèrcit. Patton va ser rellevat del mando del VII exèrcit just abans de les seves operacions a Itàlia.
Tot i així, a pesar que Patton va ser rellevat temporalment del seu càrrec, la seva llarga estància a Sicília va ser interpretada pels Alemanys com un indicatiu d'una inmediata invasió pel sud de França, i posteriorment, la seva estància a el Cairo va ser interpretada com una futura invasió a través dels Balcans. La por al general Patton va ajudar a mantenir ocupaes moltes tropes alemnayes, i seria un factor molt important els següents mesos, gràcies a això va ser usat d'esquer pels al·liats.
[edita] Normandia
En el perídoe que va desembocar en el desembar de Normandia, Patton va fer varis discursos com a comandant del fictici primer grup militar estatunidenc (FUSAG), que suposadament pretenia envair França a través de Calais. Això formava part d'una sofisticada campanya aliada d'engany militar, l'Operació Fortalesa.
Un mes després de l'invasió de Normandia, Patton va ser posat al comandament del III exèrcit estatunidenc, situat a l'oest de les forces aliades de terra. Va guiar el seu exèrcit durant l'Operació Cobra, va assedir Cherbourg i es va desplaçar al sud i al est, tractant d'atrapar a centenars de mil·lers de soldats alemanys en la butxaca de Chambois, aprop de Falaise. Patton va usar tàctiques propies de la blitzkrieg contra els alemanys, cobrint 900 kilómetres en només dues setmanes. Les forces de Patton van alliberar part del sud de França i van envoltar París mentres el mariscal francès Philippe de Hauteclocque (Leclerc) ajudava als insurgents que lluitaben a l'interior de la ciutat, fins a finalment alliberar-la.
[edita] Lorena
Tot i així, l'ofensiva de Patton es va detenir bruscament el 31 d'agost de 1944, quan es van quedar sense gasolina a les afores de Metz (segons el propi Patton va ser una conspiració per afavorir a Montgomery). El temps necessari per aconseguir el combustible va ser suficient per donar als alemanys el temps que necessitaven per enfortir-se a la fortalesa de Metz. Durant els mesos d'octubre i novembre, el III exèrcit estava pràcticament en un punt mort davant dels alemanys, fent-se mutuament numeroses baixes. Tot i això, el 23 de novembre Metz es va rendir als americans, la primera vegada que una ciutat es rendia des de la Guerra franco-prusiana.
[edita] Ofensiva de les Ardenes
A finals de 1944, l'exèrcit alemany va iniciar una ofensiva desesperada a través de Bèlgia, Luxemburgo i el nordest de França. La Batalla de les Ardenes va ser l'última gran ofensiva de l'exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial. El 16 de desembre de 1944, l'exèrcit alemany va llençar 29 divisions (amb un total de 250.000 homes) cap a un punt dèbil de les línies aliades i es va dirigir de forma masiva cap al riu Mosa durant un dels pitjors hiverns d'Europa en molts anys.
Patton va dirigir de cop el III Exèrcit cap al nord (un considerable èxit tàctic i logístic), desocupant el front per aliviar a la rodejada de la divisó 101 aerotransportada, atrapada a Bastogne. Es creu que cap general ni cap altre exèrcit de l'història podria haver portat a cap aquesta tàctica. El febrer, les ropes alemanyes es trobaven es retiraven de nou i Patton es va desplaçar fins a la dàrsena de Saar a Alemanya. Patton planejava prendre Praga, però el comandament aliat va decidir detenir l'avanç americà. Tot i així, les seves tropes van alliberar Pilsen (6 de maig de 1945) i la major part de l'oest de Bohemia, aquesta va ser una de les últimes accions bèl·liques de Patton.
Durant una de les cel·lebracions arrel de la victoria amb oficialitat rusa, Patton va fer un discurs anti-comunista, el que va tenir com a conseqüència, si no directament, el començament de la guerra freda amb els russos, els seus aliats a la Segona Guerra Mundial. Discretament Patton va ser relegat de l'escenari polític.
[edita] Després de la rendició alemanya
Després de la victoria a Europa, Patton es va sentir decepcionat davant la negativa de l'exèrcit de donar-li un altre comandament de combat al Pacífic. Descontent amb el seu paper de governador militar de Baviera i deprimit pensant que mai tornaria a participar en una guerra, el comportament de Patton es va tornar cada vegada més erràtic.
Carlo D'Este, en Patton: Un Geni per la Guerra, afirma que "sembla virtualment inevitable que Patton no experimentès algún tipus de dany cerebral després de tantes ferides al cap" per una vida plena d'accidents relacionats amb caballs o vehicles, especialment un jugant a polo el 1936.
Fos quina fos la causa, Patton va tornar a tenir problemes amb els seus superiors i la població americana, quan parlant amb un grup de periodistes, va comparar els nazis amb els perdedors de les eleccions americanes. Patton va ser rellevat del comandament del III Exèrcit i transferit al XV Exèrcit, una unitat d'oficina que preparava una història de la guerra.
Trist i plantejant-se abandonar l'exèrcit, el general Patton va assumir el control del XV Exèrcit l'octubre de 1945. Però, el 9 de desembre de 1945, va patir gravíssims danys en un accident de cotxe. Patton moriria el 21 de desembre de 1945, sent enterrat amb honors al cementiri de guerra americà de Hamm, a Luxemburg.
Patton va ser sense dubte un dels grans genis militars dels Estats Units, i també un dels més problemàtics per les seves paraules.
[edita] Historial de serveis
[edita] Dates d'ascens
Historial d'ascensos del general Patton:
- Tinent segon de l'Exèrcit dels Estats Units: 11 de juny de 1909
- Tinent primer de l'Exèrcit dels Estats Units: 23 de maig de 1916
- Capità de l'Exèrcit dels Estats Units: 15 de maig de 1917
- Major de l'Exèrcit Nacional: 26 de gener de 1918
- Tinent coronel de l'Exèrcit Nacional: 30 de març de 1918
- Coronel de l'Exèrcit Nacional: 17 d'octubre de 1918
- Capità de l'Exèrcit Regular: 30 de juny de 1920
- Major de l'Exèrcit Regular: 1 de juliol de 1920
- Tinent Coronel de l'Exèrcit Regular: 1 de març de 1934
- Coronel de l'Exèrcit Regular: 1 de juliol de 1938
- General de brigada de l'Exèrcit Regular: 1 d'octubre de 1940
- Major General de l'Exèrcit Regular: 4 d'abril de 1941
- Tinent General de l'exèrcit dels Estats Units: 12 de març de 1943
- General de l'exèrcit dels Estats Units: 14 d'abril de 1945
[edita] Premis i condecoracions
En el moment de la mort del General patton, estava autoritzat a lluir els següents premis i condecoracions:
[edita] Condecoracions dels Estats Units
- Creu al Servei Distingit amb una fulla de roure
- Medalla al Servei Distingit amb dues fulles de roure
- Estrella de Plata amb una fulla de roure
- Legió de Mèrit
- Medalla de l'Estrella de Bronze
- Cor violeta
- Medalla per Salvar Vides de Plata
- Medalla de la Victoria en la Primera Guerra Mundial amb cinc fermalls de batalla
- Medalla de la Campanya d'Europa, Àfrica i Orient Mig amb dues estrelles de bronze i una de plata
- Medalla al Servei Mexicà
- Medalla al Servei de Defensa AmericàServicio de Defensa Americano
- Medalla de la Victòria a la Segona Guerra Mundial
El 1955, l'exèrcit estatunidenc va condecorar pòstumament al general Patton amb la Medalla de l'Exèrcit d'Ocupació pel seu servei com a primer comandant d'ocupació a Baviera.
[edita] Condecoracions extrangeres i internacionals
- Ordre britànica de Bath
- Ordre de l'Imperi Britànic
- Ordre belga de Leopoldo
- Croix de Guerre belga
- Legió d'Honor francesa
- Croix de Guerre francesa
- Medalla de l'alliberació Francesa
- Gran Creu de Luxemburg de l'Ordre d'Adolfo Nassau
- Gran creu de Ouissam Alaouite del Marroc francès
- Ordre del lleó blanc de Txecoslovàquia
- Creu de Guerra Txecoslovàquia
- Creu de Guerra luxemburguesa
