Harold Clayton Urey
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Química (1934) |
Harold Clayton Urey ( Walkerton, EUA 1893 - La Jolla 1981 ) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1934.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 29 d'abril de 1893 a la població de Walkerton, situada a l'estat nord-americà d'Indiana. Després d'un curt període d'aprenentatge va obtenir el 1917 el títol de zoologia a la Universitat de Montana, i posteriorment entrà a treballar a la companyia química Barrett de Filadèlfia. Durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar a la investigació, continuant després els seus estudis a la Universitat de Califòrnia, on es va doctorar en química l'any 1923. Entre 1923 i 1924 va estudiar física atòmica amb Niels Bohr a la Universitat de Copenhaguen, on es concentrà en l'estructura de l'àtom a l'Institut per a la Física Teòrica de Copenhagen.
Entre 1919 i 1924 fou professor de química a la Universitat de Montana, entre 1924 i 1929 a la Universitat John Hopkins, entre 1934 i 1945 a la Universitat de Columbia, i entre 1945 i 1957 a la Universitat d'Oxford. El 1958 fou nomenat professor de la Universitat de Califòrnia, a San Diego
Va morir el 5 de gener de 1981 a la ciutat de La Jolla, situada a l'estat de Califòrnia.
[edita] Recerca científica
Els seus treballs es van centrar inicialment en l'aïllament dels isòtops pesats de l'hidrogen, oxigen, nitrogen, carboni i sofre. El 1934 fou guardonat en 1934 amb el Premi Nobel de Química per l'obtenció del deuteri, anomenat també hidrogen pesat, i l'aïllament de l'aigua pesada (òxid de deuteri, D-2O).
En el transcurs de la Segona Guerra Mundial va dirigir, a la Universitat de Columbia, el grup d'investigació sobre mètodes de separació de l'isòtop de l'urani, O-235, O-238, i la producció d'aigua pesada. Va contribuir, així mateix, al desenvolupament de la bomba d'hidrogen durant el Projecte Manhattan. Finalitzades aquestes investigacions, va desenvolupar una gran activitat dintre del grup de científics atòmics que sol·licitaven el control internacional de l'energia atòmica.
Es va dedicar també a realitzar investigacions sobre geofísica, el problema de l'origen del Sistema Solar i sobre paleontologia. L'any 1966 va rebre la Medalla d'Or de la Reial Societat Astronòmica.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenaren el cràter Urey sobre la superfícia de la Lluna així com l'asteroide (4716) Urey desocbert el 30 d'octubre de 1989 per Schelte J. Bus.
