Premi Nobel de Química
De Viquipèdia
| Premis Nobel |
 |
| Física | Química | Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | Pau | |
El Premi Nobel de Química, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. El guanyador el decideix la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, i el premi s'entrega a Estocolm (Suècia)
[edita] Guanyadors del premi Nobel de Química
| Any | Premiat | Notes |
|---|---|---|
| 2006 | Roger D. Kornberg (EUA) | pels seus estudis sobre la base molecular de transcripció genètica |
| 2005 | Yves Chauvin (França), Robert H. Grubbs (EUA) i Richard R. Schrock (EUA) | pel desenvolupament de metàtesi en la química orgànica |
| 2004 | Aaron Ciechanover (Israel), Avram Hershko (Hongria/Israel) i Irwin Rose (EUA) | pel descobriment de la degradació de les proteines, regulada per la ubiquitina |
| 2003 | Peter Agre (EUA) i Roderick MacKinnon (EUA) | pels descobriments relacionats amb canals iònics en membranes cel·lulars |
| 2002 | John Fenn (EUA), Koichi Tanaka (Japó) i Kurt Wüthrich (Suïssa) | pel seu desenvolupament de mètodes per a la identificació i anàlisi estructural del macromolècules biològiques |
| 2001 | William S. Knowles (EUA) i Ryoji Noyori (Japó) | pel seus treballs conjunts sobre la reacció d'hidrogenització utilitzant catalitzadors quirals |
| K. Barry Sharpless (EUA) | pels seus treballs sobre la reacció d'oxigenació utilitzant catalitzadors quirals | |
| 2000 | Alan J. Heeger (EUA), Alan G. MacDiarmid (EUA/Nova Zelanda) i Hideki Shirakawa (Japó) | pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors |
| 1999 | Ahmed H. Zewail (Egipte/EUA) | pels seus estudis sobre els estats de transició de les reaccions químiques amb ajuda de l'espectroscòpia de femtosegons |
| 1998 | Walter Kohn (Àustria/EUA) | pel desenvolupament d'imporants mètodes quàntics associats a la química |
| John A. Pople (Regne Unit) | pel desenvolupament de mètodes teòrics per mitjà dels quals es poden investigar les propietats de les molècules en procesos químics | |
| 1997 | Paul D. Boyer (EUA) i John E. Walker (Regne Unit) | pel descobriment de la síntesi de la molècula de l'Adenosina trifosfat |
| Jens Christian Skou (Dinamarca) | pel descobriment de l'enzim transportador d'ions de sodi i potassi | |
| 1996 | Robert Curl (EUA), Harold Kroto (Regne Unit) i Richard Smalley (EUA) | pel descobriment dels fulerens com la tercera forma més estable del carboni amb molècula en forma cristal·lina |
| 1995 | Paul J. Crutzen (Països Baixos), Mario J. Molina (Mèxic/EUA) i F. Sherwood Rowland (EUA) | pels seus treballs conjunts sobre la química de l'atmosfera, espcialment sobre la formació i descomposició de l'ozó |
| 1994 | George A. Olah (Hongria/EUA) | per les seves investigacions sobre els carbocations, fonamentals en la producció de materials sintètics |
| 1993 | Kary B. Mullis (EUA) | pel desenvolupament de la Reacció en Cadena de la Polimerasa |
| Michael Smith (Anglaterra/Canadà) | pel desenvolupament d'un mètode per la mutació, mutagen, de l'Àcid Desoxiribonucleic | |
| 1992 | Rudolph A. Marcus (Canadà/EUA) | per la seva contribució a la teoria de les reaccions de transferència electrònica en els sistemes químics |
| 1991 | Richard R. Ernst (Suïssa) | pel desenvolupament de l'espectroscòpia de resonància magnètica nuclear d'alta ressolució, un mètode necessari per l'anàlisi de les estructures moleculars |
| 1990 | Elias James Corey (EUA) | per les seves teories, i el seu posteriorment desenvolupament, de mètodes en l'àrea de la retrosíntesi |
| 1989 | Sidney Altman (Canadà) i Thomas Cech (EUA) | pels descobriments dels processos químics de proietats catalitzadores de l'àcid Ribonucleic |
| 1988 | Johann Deisenhofer (Alemanya), Robert Huber (Alemanya) i Hartmut Michel (Alemanya) | per la determinació de l'estructura tridimensional del centre de reacció fotosintètica |
| 1987 | Donald J. Cram (EUA), Jean-Marie Lehn (França) i Charles J. Pedersen (EUA) | pel desenvolupament i utilització de molècules d'interacció d'alta selectivitat |
| 1986 | Dudley R. Herschbach (EUA), Yuan T. Lee (Taiwan/EUA) i John C. Polanyi (Hongria/Canadà) | pel desenvolupament de la dinàmica de procesos químics elementals |
| 1985 | Herbert A. Hauptman (EUA) i Jerome Karle (EUA) | per la seva contribució en el desenvolupament de mètodes directes per determinar estructrues cristal·lines |
| 1984 | Robert Bruce Merrifield (EUA) | pel seu mètode simplificat i pràctic de produir pèptids i proteïnes |
| 1983 | Henry Taube (Canadà/EUA) | pel seu treball sobre els mecanismes de reacció amb intercanvi d'electrons, especialment en els complexos metàl·lics |
| 1982 | Aaron Klug (Lituània/Regne Unit) | pel desenvolupament de mètodes cristal·logràfics per desxifrar els complexos proteïcs dels àcids nucleics |
| 1981 | Kenichi Fukui (Japó) i Roald Hoffmann (Polònia/EUA) | per les seves teories sobre el desenvolupament de les reaccions químiques |
| 1980 | Paul Berg (EUA) | pels seus treballs sobre la bioquímica dels àcids nucleics, i en especial per l'estudi de l'ADN híbrid |
| Walter Gilbert (EUA) i Frederick Sanger (Regne Unit) | pels seus treballs en la determinació de seqüències bàsiques en els àcids nucleics | |
| 1979 | Herbert C. Brown (EUA) i Georg Wittig (Alemanya) | pel desenvolupament de les unions de bor i fòsfor en reaccions importants en el camp de la síntesi orgànica |
| 1978 | Peter D. Mitchell (Regne Unit) | pels seus treballs sobre l'intercanvi d'energia biològica per mitjà de la teoria de la química osmòtica |
| 1977 | Ilià Prigogine (Bèlgica) | pels seus estudis sobre la termodinàmica de reaccions irreversibles, en especial per la teoria de les estructures disipatives |
| 1976 | William Lipscomb (EUA) | pels seus treballs sobre l'estructura del borani |
| 1975 | John Warcup Cornforth (Regne Unit/Austràlia) | pels seus treballs sobre l'estereoquímica de les reaccions catalítiques dels enzims |
| Vladimir Prelog (Iugoslàvia/Suïssa) | pels seus treballs sobre l'estereoquímica de molècules i reaccions orgàniques | |
| 1974 | Paul J. Flory (EUA) | pels seus estudis, teòrics i pràctiss, en la fisicoquímica de les macromolècules |
| 1973 | Ernst Otto Fischer (Alemanya) i Geoffrey Wilkinson (Regne Unit) | pels seus treballs sobre compostos organometàl·lics |
| 1972 | Christian B. Anfinsen (EUA) | pels seus treballs sobre la ribonucleasa |
| Stanford Moore (EUA) i William H. Stein (EUA) | pels seus treballs sobre la relació entre l'estrctura química i l'activiatat catalítica del nucli de les molècula de la ribonucleasa | |
| 1971 | Gerhard Herzberg (Canadà) | pels seus treballs sobre l'estructura electrònica i la geometria de les molècules, en especial dels radicals lliures |
| 1970 | Luis Federico Leloir (Argentina) | pel descobriment dels nucleòtids del sucre i la seva funció en la biosíntesi dels carbohidrats |
| 1969 | Derek Barton (Regne Unit) i Odd Hassel (Noruega) | per les seves contribucions al desenvolupament del concepte de la conformació química i el seu ús en química |
| 1968 | Lars Onsager (Noruega/EUA) | pel descobriment de la relació de reciprocitat d'Onsager, fonamental per entendre la termodinàmica dels processos irreversibles |
| 1967 | Manfred Eigen (Alemanya), Ronald Wreyford Norrish (Regne Unit) i George Porter (Regne Unit) | per les seves investigacions sobre les reaccions químiques ràpides, causades per destrucció de l'equilibri químic probocat per un ràpid impuls energètic |
| 1966 | Robert S. Mulliken (EUA) | per ampliar el coneixement dels enllaços químics i l'estructura electrònica de les molècules mitjançant el mètode orbital |
| 1965 | Robert Burns Woodward (EUA) | pels seus treballs en la síntesi de materials naturals |
| 1964 | Dorothy Crowfoot Hodgkin (Regne Unit) | per la determinació de l'estructura de moltes substàncies biològiques mitjançant els raigs X |
| 1963 | Karl Ziegler (Alemanya) i Giulio Natta (Itàlia) | pel seus treballs en la tecnologia dels polímers d'alta massa molecular |
| 1962 | Max Ferdinand Perutz (Regne Unit) i John Cowdery Kendrew (Regne Unit) | pels seus estudis sobre l'estructura proteica de les mioglobines |
| 1961 | Melvin Calvin (EUA) | pels seus treballs sobre l'assimilació del diòxid de carboni per les plantes |
| 1960 | Willard Frank Libby (EUA) | pel desenvolupament del mètode carboni 14 per l'anàlisi temporal |
| 1959 | Jaroslav Heyrovsky (Txecoslovàquia) | pel descobriment i desenvolupament del mètode analític de polarografia |
| 1958 | Frederick Sanger (Regne Unit) | pels seus treballs sobre l'estructura de les proteïnes, especialment la insulina |
| 1957 | Alexander Todd (Regne Unit) | pel seu treball sobre nucleòtids i coenzims |
| 1956 | Cyril Norman Hinshelwood (Regne Unit) i Nikolai Semenov (URSS) | per les seves investigacions sobre el mecanisme de les reaccions químiques |
| 1955 | Vincent du Vigneaud (EUA) | pel seu treball sobre la unió de sofre, cabdal en la síntesi de la primera hormona polipèptida |
| 1954 | Linus Carl Pauling (EUA) | per les seves investigacions sobre la naturalesa de l'enllaç químic |
| 1953 | Hermann Staudinger (Alemanya) | per les seves investigacions sobre química macromolecular |
| 1952 | Archer Porter Martin (Regne Unit) i Richard Millington Synge (Regne Unit) | per la invenció de la cromatografia |
| 1951 | Edwin McMillan (EUA) i Glenn T. Seaborg (EUA) | per les seves investigacions sobre els transurànics |
| 1950 | Otto Diels (Alemanya) i Kurt Alder (Alemanya) | pel descobriment i desenvolupament de la reacció Diels-Alder |
| 1949 | William Francis Giauque (EUA) | pels seus estudis en termodinàmica, especialment per les seves investigacions sobre les propietats de les substàncies a baixes temperatures |
| 1948 | Arne Tiselius (Suècia) | pels seus treballs sobre la naturalesa del plasma sanguini |
| 1947 | Robert Robinson (Regne Unit) | per les seves investigacions sobre productes vegetals, especialment els alcaloides |
| 1946 | James B. Sumner (EUA) | pel descobriment de la cristal·lització d'enzims |
| John Howard Northrop (EUA) i Wendell Meredith Stanley (EUA) | per la representació dels enzims i els virus-proteïnes | |
| 1945 | Artturi Ilmari Virtanen (Finlàndia) | pels seus estudis aplicats a la química agrícola i en la nutrició, especialment en la preservació del forratge |
| 1944 | Otto Hahn (Alemanya) entregat el 1945 |
pel descobriment de la fissió nuclear dels àtoms |
| 1943 | George de Hevesy (Hongria) entregat el 1944 |
pels seus trebaslls sobre l'ús d'isòtops com a indicadors en la investigació dels processos químics |
| 1942 | No otorgat | |
| 1941 | No otorgat | |
| 1940 | No otorgat | |
| 1939 | Adolf Butenandt (Alemanya) | pels seus treballs bore les hormones sexuals |
| Leopold Ruzicka (Suïssa) | pels seus treballs amb polimetilé i terpé | |
| 1938 | Richard Kuhn (Alemanya) | per les seves investigacions sobre les vitamines |
| 1937 | Walter Haworth (Regne Unit) | per les seves investigacions sobre els carbohidrats i la vitamina C |
| Paul Karrer (Suïssa) | per les seves investigacions sobre els carotenoids, flavines i la vitamina A i vitamina B2 | |
| 1936 | Peter Debye (Països Baixos/EUA) | per les seves investigacions sobre les estructures moleculars, el moment dipolar i la difracció dels raigs X i els electrons en compostos gasossos |
| 1935 | Frédéric Joliot (França) i Irène Joliot-Curie (França) | pels seus treballs en la síntesi de nous elements radiactius |
| 1934 | Harold Clayton Urey (EUA) | pel descobriment del deuteri |
| 1933 | No otorgat | |
| 1932 | Irving Langmuir (EUA) | per les seves investigacions en la química de superfície |
| 1931 | Carl Bosch (Alemanya) i Friedrich Bergius (Alemanya) | pel descobriment i desenvolupament del mètode de síntesi química a alta pressió |
| 1930 | Hans Fischer (Alemanya) | pels seus treballs en la compossició estructural de la clorofil·la i de la sang així com per la síntesi de la hemina i la bilirubina |
| 1929 | Arthur Harden (Regne Unit) i Hans von Euler-Chelpin (Suècia) | per les seves investigacions en la fermentació de sucres mitjançant enzims |
| 1928 | Adolf Windaus (Alemanya) | per les seves investigacions sobre la composició de l'estearina i la seva connexió amb les vitamines |
| 1927 | Heinrich Otto Wieland (Alemanya) entregat el 1928 |
per les seves investigacions sobre la composició dels àcids biliars |
| 1926 | Theodor Svedberg (Suècia) | pels seus treballs sobre la fisicoquímica dels sistemes dispersos |
| 1925 | Richard Adolf Zsigmondy (Alemanya) entregat el 1926 |
pels seus estudis i experimentacions sobre les suspensions coloïdals |
| 1924 | No concedit | |
| 1923 | Fritz Pregl (Àustria) | pel desenvolupament del microanàlisi de susbtàncies orgàniques |
| 1922 | Francis Aston (Regne Unit) | pel descobriment d'un gran nombre d'isòtops no radioactius mitjançant un espectògraf de masses |
| 1921 | Frederick Soddy (Regne Unit) entregat el 1922 |
per la seva contribució al coneixement de la química radioactiva i les investigacions sobre l'existència i naturalesa dels isòtops |
| 1920 | Walther Hermann Nernst (Alemanya) entregat el 1921 |
pels seus treballs en termodinàmica |
| 1919 | No concedit | |
| 1918 | Fritz Haber (Alemanya) entregat el 1919 |
per la síntesi de l'amoníac a partir dels seus elements |
| 1917 | No concedit | |
| 1916 | No concedit | |
| 1915 | Richard Martin Willstätter (Alemanya) | per les seves investigacions en el camp dels colorants vegetals, especialment la clorofil·la |
| 1914 | Theodore William Richards (EUA) entregat el 1915 |
pels seus treballs en la determinació de la massa atòmica dels elements químics |
| 1913 | Alfred Werner (Suïssa) | per la contribució a la química inorgànica a través de les seves investigacions sobre la configuració dels complexos metàl·lics |
| 1912 | Victor Grignard (França) | pels seus estudis en la química dels alcohols mitjançant la reacció Grignard |
| Paul Sabatier (França) | pel seu mètode d'hidrogenització de compostos orgànics en presència de metalls | |
| 1911 | Marie Sklodowska-Curie (Polònia/França) | pel descobriment del radi i el poloni, i les seves investigacions sobre la naturalesa i comportament d'aquets elements |
| 1910 | Otto Wallach (Alemanya) | per la seva contribució al desenvolupament de la química orgànica i industrial |
| 1909 | Wilhelm Ostwald (Alemanya) | pel seu treball sobre la catàlisi així com els experiments sobre la velocitat de reacció i l'equilibri químic |
| 1908 | Ernest Rutherford (Regne Unit) | per les seves experimentacions en la desintegració d'elements i la química dels materials radioactius |
| 1907 | Eduard Buchner (Alemanya) | pel descobriment de la fermentació en ausència de cèl·lules vives |
| 1906 | Henri Moissan (França) | pels seus experiments sobre l'aïllament del fluor |
| 1905 | Adolf von Baeyer (Alemanya) | pel desenvolupament de la química orgànica mitjançant els colorants químics |
| 1904 | William Ramsay (Regne Unit) | pel descobriment dels components de l'aire i determinar la seva situació en la Taula periòdica dels elements |
| 1903 | Svante August Arrhenius (Suècia) | pel desenvolupament de la química amb els seus experiments en el camp de l'electròlisi |
| 1902 | Hermann Emil Fischer (Alemanya) | pel seus estudis de síntesi del grup de la purines |
| 1901 | Jacobus Henricus van't Hoff (Països Baixos) | pel descobriment de les lleis de la dinàmica química i de la pressió osmòtica en les solucions químiques |
