Història d'Austràlia
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Prehistòria
La prehistòria d'Austràlia és un terme per referir-se al període de temps de 40.000 o 45.000 anys entre el primer assentament humà al continent australià i el primer albirament realitzat pels europeus el 1606, data que es pot considerar el començament de la història recent d'Aust`ralia. Aquesta era és considerada prehistòrica atès que no hi ha cap registre ni cap document escrit abans del contacte amb els europeus.
[edita] Exploració europea
Els documents que esmenten el descobriment australià per les expedicions europees daten del segle XVII. El primer albirament del continent es va realitzar el 1606 per el navegador neerlandès Willem Janszoon, que amb el seu vaixell Duyfken va navegar a traves del Golf de Carpentària, albirant i desembarcant a la costa occidental de la Península del Cap de York. Alguns historiadors han argumentat que els navegadors portuguesos haurien descobert Austràlia el segle XVI, però no hi ha prou evidència per confirmar aquesta teoria. Altres navegants europeus (principalment neerlandesos, però també francesos i anglesos hi van arribar, i el començament del segle XVIII les costes occidentals i septentrionals del territori que havia estat batejat com a "Nova Holanda" van ser cartografiats. No es va produir, però, cap assentament permanent.
El 1770 l'expedició de l'Endeavour sota el comandament del lloctinent de la Marina Reial Britànica James Cook va navegar i va mapar la costa oriental d'Austràlia, desembarcant a la Badia de Botany el 29 d'abril del 1770. Cook va continuar navegant cap al nord, i abans d'abandonar el continent va reclamar l'illa Possessió de l'estret de Torres el 22 d'agost del 1770, formalment reclamant la costa oriental que havia descobert per a la corona britànica, i batejant-la amb el nom de "Nova Gal·les del Sud". Atès que els descobriments de Cook durien a l'establiment del primer assentament europeu d'Austràlia, ell és conegut com el seu descobridor europeu, encara que va ser precedit per Janszoon per més de 160 anys.
Els reports positius sobre les terres de l'expedició de Cook van causar gran interès com a solució al problema de la sobrepoblació de les presons a la Gran Bretanya, exacerbat per la pèrdua de les colònies americanes. El 13 de maig, 1787, els onze vaixells de la Primera Flota van salpar de Portsmouth, Anglaterra cap a la Badia de Botany.
[edita] Assentament i colonització
La colònia britànica de Nova Gal·les del Sud va començar amb l'establiment d'un assentament i una colònia penal a Port Jackson pel capità Arthur Phillip el 26 de gener, 1788. Aquesta data es convertiria en el futur en la diada nacional d'Austràlia. La terra de Van Diemen, coneguda com a Tasmània va ser colonitzada el 1803 i es va convertir en una colònia separada el 1825. El Regne Unit va reclamar formalment la secció occidental d'Austràlia el 1829. Es van crear colònies separades a partir de la Nova Gal·les del Sud: Austràlia Meridional, el 1836, Victòria el 1851 i Queensland el 1859. El Territori del Nord va ser fundat el 1863 com a part de la Província d'Austràlia Meridional. Victòria i Austràlia Meridional van ser fundades com a "colònies lliures", és a dir, no serien colònies penals, encara que l'última va rebre alguns presoners de Tasmània. Austràlia Occidental també es va fundar com a colònia lliure, però, després va acceptar la transportació de presoners a causa de l'escassesa de mà d'obra. La transportació de presoners a Austràlia va ser eliminada gradualment entre 1840 i 1868.
[edita] Autonomia colonial i la febre d'or
Una febre d'or va començar a Austràlia al començament de la dècada de 1850. El 1854 es va produir la primera expressió del sentiment nacionalista, amb la Rebel·lió d'Eureka, i la bandera que van utilitzar els rebels ha estat considerada, per alguns, com a bandera australiana alternativa. La febre d'or va portar-hi immigrants de la Gran Bretanya, Irlanda, Amèrica del Nord i Xina.
Entre 1855 i 1890 les sis colònies van guanyar, de manera individual, autonomia governamental, amb la capacitat de gestionar la majoria dels afers interns i romandre com a part de l'Imperi Britànic. L'Oficina Colonial a Londres encara conservava el control dels afers estrangers, la defensa i la transportació internacional.
La febre d'or va produir un període de gran prosperitat, però, amb el temps, l'expansió econòmica s'aturaria i la dècada de 1890 seria una dècada de grau depressió econòmica.
[edita] La federació i les guerres mundials
L'1 de gener, 1901 després d'una dècada de planejament, consultes i votacions, es va formar la federació australiana: el naixement del Commonwealth d'Austràlia com a domini de l'Imperi Britànic.
El Territori de la Capital Australiana (TCA) es va formar el 1911 en una localització neutral entre Melbourne i Sydney. El mateix any el Territori del Nord va ser transferit del control de l'Austràlia Meridional al govern federal. Les tropes australianes van participar en les dos guerres mundials.
L'Estatut de Westminster de 1931 va trencar amb la majoria dels enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit, encara que no seria adoptat sinó fins al 1942. Amb la derrota de les forces britàniques a l'Àsia el 1942 i l'amenaça d'una invasió japonesa, Austràlia va començar una nova relació amb els Estats Units com a aliat militar.
[edita] Prosperitat de la postguerra
Després de la Segona Guerra Mundial el govern australià va promoure un programa massiu d'immigració europea. Després de prevenir una invasió japonesa i de lliurar batalles en territori australià, els polítics van considerar que el país havia de "poblar-se o morir". La immigració va portar-hi migrants tradicionals del Regne Unit, però, també, per primera vegada, un gran nombre d'europeus del sud i de l'est. Amb el creixement de l'economia australiana, en comparació amb l'Europa de la postguerra, els nouvinguts van trobar-hi feina per mitjà dels programes d'assistència governamental. Dos milions d'immigrants van arribar a Austràlia entre 1948 i 1975.
El Partit Liberal d'Austràlia va dominar la major part de la política australiana de la postguerra. Robert Menzies, el seu fundador, va dirigir l'expansió econòmica de la postguerra i es convertiria en el líder que governaria l'Austràlia per més temps. La indústria de la manufactura es va expandir en aquest període de manera substancial.
El 1951 es va signar el tractat de defensa ANZUS entre Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units. Austràlia es comprometia a enviar tropes a la Guerra de Corea i a Malàisia. Melbourne va ser seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1956. La població va arribar als 10 milions el 1959. En la dècada de 1970 el govern va abolir la política de l'Austràlia Blanca, i es va permetre l'entrada d'immigrants de totes les regions del món, principalment asiàtics i llatinoamericans.
Els últims enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit es van trencar amb l'Acta d'Austràlia, el 1986 amb el qual acabava el dret a l'apel·lació judicial al Consell Privat del Regne Unit. Austràlia encara és una monarquia constitucional en què la reina Elisabet II d'Anglaterra és alhora la reina d'Austràlia; el referèndum de 1999 per establir una república va ser rebutjat.
