Història militar de Catalunya
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
[edita] Orígens
Els orígens de la força militar a Catalunya, es remunten al segle XIII, amb el Sagramental, la germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament, i, per això, anomenada així.
[edita] Cronologia
- Sota la presidència de l'abat Oliba, te lloc a Toluges (Rosselló), la primera Pau i Treva de Deu - 1027.
- Sagramental - 1257, germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament.
- Jaume I institucionalitza el Sometent - segle XIII
- La Guerra dels Trenta Anys - 1618 al 1648 assetja bona part del continent, esclata el conflicte bèl·lic entre la corona espanyola i França. Aquest és aprofitat per Felip IV per tal exigir l'ajuda i la implicació del Principat amb Castella.
- Felip IV des del començament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentarà imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que més tard es coneixeria com la Unió d'armes, és a dir, la creació d'un únic exèrcit distribuït per tots els regnes.
- Revolució popular coneguda com el Corpus de Sang - 1640. amb el crit "Visca la terra i morin los traïdors" s'inicia la Guerra dels Segadors.
- Els representants de França i Catalunya signen a Ceret (el Vallespir) una aliança en contra Felip IV - 1640.
[edita] Repartiment de Catalunya
- Tractat dels Pirineus - 1659 en que Castella i França acorden a esquenes de la Generalitat el repartiment de Catalunya
- A la Guerra de Successió Espanyola 1700-1714 Catalunya pren partit per l'Arxiduc Carles d'Àustria.
- Les Corts catalanes declaren rei a Carles III i, a la constitució, aproven que els Borbons no podran ser mai reis de Catalunya - 1706.
- Decrets de Nova Planta - 1714
[edita] República Catalana de Pau Claris
- Pau Claris 94é President de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana - 1641
- Lluís XIII de França és proclamat comte de Barcelona - 1641
- Revolta dels Barretines - 1687, reacció popular contra els abusos de les tropes del rei Felip IV.
[edita] Història Contemporània de Catalunya
- Creació dels Mossos d'Esquadra - 1719
- Decret de la Rabassa morta - 1756
- L'Avalot de les quintes - 1773, una protesta contra les lleves abusives,- sistema pel qual un de cada cinc minyons catalans s'incorpora de manera obligada a l'exèrcit espanyol, fa evidents les discrepàncies internes entre els dirigents monàrquics espanyols i els republicans catalans - seguit després pel Rebombori del pà, una de les causes de la Guerra dels Matiners.
- Prohibició de l'ensenyament en català - 1773.
- Decret de llibertat de comerç amb Amèrica - 1784.
[edita] Incorporació napoleònica a l'imperi francés
- L'entrada de les tropes napoleòniques, inicia la Guerra del Francès o guerra de la independència espanyola - 1808.
- Napoleó incorpora el Principat a l'Imperi francès. 1812, Catalunya es dividida en quatre departaments: Montserrat amb capital a Barcelona, Boques de l'Ebre, Segre i Ter.
- Els francesos ocupen Lleida - 1810 Política conciliatòria d'Augereau. La Junta Suprema de Catalunya reclama la restitució dels furs i privilegis.
- Constitució de Cadis - 1812 promou la coordinació del territori català i significa una revolució política. Les Corts assumeixen més sobirania i el dret d'elaborar lleis segons els principis bàsics del liberalisme: sobirania nacional, divisió de poders, llibertats personals i públiques, i igualtat davant la llei, de la Revolució Francesa.
- Retorn de Ferran VII al poder: Fi de la Guerra del Francés - 1814, restableix l'absolutisme i invalida les constitucions de les Corts de Cadis.
- Trienni Liberal - 1820 a 1823. El monarca jura la Constitució s'engega un procés reformista que aboleix el règim senyorial, suprimeix els delmes i estableix desamortitzacions.
- Destrucció de fàbriques a Alcoi - 1821. Primeres protestes obreres antimaquinistes.
- Dècada Ominosa - 1823 al 1833, Ferran VII, amb el suport del clergat i el sector conservador de la societat, aconsegueix tornar al poder absolut i els darrers intents de resistència de l'Antic Règim queden del tot ofegats.
- Guerra dels Malcontents o dels Agraviats - 1827, Ferran VII visita Catalunya.
[edita] El Carlisme
- Primera Guerra Carlina - 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat liberal que es forja: la republicana i la carlista.
- Bonaventura Carles Aribau publica Oda a la Pàtria - 1833
- Desamortització de Mendizábal - 1836, es subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, el que dinamitza la producció agrària i consolida la propietat privada.
- Segona Guerra Carlina - 1840 al 1868, només a Catalunya.
- Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat -1842.
- Fundació de la Caixa d'Estalvis de la Província de Barcelona -1844, primera Caixa d'Estalvis.
- Construcció del tram ferroviàri Mataró-Barcelona - 1848.
- Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretèn reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
- Primera vaga general obrera del sector tèxtil - 1855.
- Fracàs del pronunciament carlí de Sant Carles de la Ràpita - 1860.
- Sexenni Democràtic - 1868 al 1874.
- La Revolució de 1868 (la gloriosa) encapçalada pel general Prim, enderroca la monarquia dels Borbó i renúncia de la reina Maria Cristina (mare d'Isabel II) a la regència.
- Implantació de la pesseta que acaba amb les darreres monedes catalanes - 1868.
- Pacte de Tortosa - 1869 republicans federals catalans propugnen el retorn de la Confederació catalano-aragonesa sota un estat republicà de caire federal.
- Constitució de 1869 que vol aprofundir la democràcia i el liberalisme: estableix el sufragi universal (només per a homes), el republicanisme, un cert reformisme social i la descentralització de Catalunya en relació amb l'Estat espanyol.
- Primer Congrés Obrer Espanyol a Barcelona - 1870, on es constitueix formalment la Federació Regional Espanyola de l'AIT l'Associació Internacional de Treballadors.
[edita] Promesa de restauració de les Constitucions catalanes i primera democràcia a Espanya
- Tercera Guerra Carlina - 1872 (Carles VII) promet restaurar les constitucions catalanes)
- Abdicació d'Amadeu de Saboia i proclamació de la Primera República Espanyola. Primer període democràtic a Espanya- 1873 amb corrents federals.
[edita] Intent fracassat de proclamació del l'Estat Català
- Batallons de voluntaris comandats pel Xic de les Barraquetes intenten proclamar l'Estat Català, i són derrotats a Sarrià - 1873, sota el govern d'Estanislau Figueras.
- Cop d'Estat del general Pavia - 1874 que instaura Alfons XII com a rei d'Espanya. Restauració monàrquica borbònica, que durarà fins al 1898.
- El Partit Liberal arriba al poder - 1881 Sagasta forma govern.
- I Congrés Català a favor del Dret Civil Català - 1881.
- Valentí Almirall funda el Centre Català - 1882 Presidit per Frederic Soler Naixement de la bandera de combat, l'estel·lada republicana. Que presentarà el Memorial de Greuges.
- Segon Congrés Catalanista, congrés del republicanisme federal d'on surt un projecte de Constitució de l'Estat català dins la Federació espanyola - 1883 Acord de no-militància ni col·laboració amb els partits espanyols.
- Memorial de Greuges - Presentat al rei Alfons XII, l'any 1885
- Valentí Almirall, Publica Lo Catalanisme - 1886, formulació teòrica del catalanisme.
- Primera commemoració de l'11 de setembre amb una missa a Santa Maria del Mar - 1886.
- Creació de la Lliga de Catalunya - 1887, que reivindica l'oficialitat de la llengua catalana, així com l'execució d'una política exclusivament catalanista.
- La Setmana Tràgica - 1909 - Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi han centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
- Fundació de la CNT - 1910.
- Mancomunitat de Catalunya - 1914
- La CNT convoca la Vaga de la Canadenca - 1919, l'Estat decreta l'estat de guerra.
- Época del pistolerisme 1919 fins al 1923.
- El 13 de setembre de 1923 té lloc el cop d'Estat de Primo de Rivera, que posà en suspens la Constitució, dissol el Parlament i implantà una dictadura d'ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris.
- Bandera Negra projecta un cop d'Estat contra Alfons XIII - 1926, conegut com el complot de Prats de Motlló.
- Pacte de Sant Sebastià - (1930) Per liquidar la monarquia borbònica.
- Segona República Espanyola - 1931
[edita] República Catalana de Macià
- Francesc Macià proclama la República Catalana - (1931) i aconsegueix que...
- El govern provisional de la república restauri la Generalitat de Catalunya - (1931).
- A la Conferència d'Esquerres, es funda Esquerra Republicana de Catalunya, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català - 1931
- Primer cop d'Estat dels militars espanyols contra la República - 1932.
- Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932
- Primeres eleccions al Parlament de Catalunya 1932
- Bienni Negre - 1933 al 1936, la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) encapçala el govern, suspèn l'Estatut d'Autonomia català, suprimeix el règim autonòmic i empresona la totalitat del govern de la Generalitat.
[edita] República Catalana de Companys
- Fundació del Tribunal de Cassació - 1934
- Supressió dels governadors civils - 1934, completant la unificació del poder polític autònom.
- Lluís Companys proclama l'Estat Català - 1934 i es produeixen els fets del sis d'octubre que acaven amb el govern de la Generalitat de Catalunay a la pressó.
- Alçament militar del General Franco contra la República Constitucional - 1936
- El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides - 1938, que comdemna el cop militar, però no aten les peticions d'ajuda.
[edita] Abolició franquista de la Generalitat
- La dictadura franquista torna a abolir les Institucions catalanes - 1939 i reescriu la història d'Espanya, que ensenya a les escoles i persegueix novament la llengua catalana.
- El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco - 1940.
- La Generalitat de Catalunya a l'exili denuncia el cop militar feixista a la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides a San Francisco - 1945
- Espanya es rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[1] - 1945, i no serà acceptada fins a deu anys més tard[2].
[edita] Les Nacions Unides condemnen el règimen franquista
- Franco cedeix als Estats Units la Base Naval de Rota - 1950.
- Espanya entra a les Nacions Unides - 1955 [3]
- Fets del Palau de la Música - 1960 Consell de Guerra a Jordi Pujol.
- El govern de la UCD decreta la oficialitat de la llengua catalana - 1975
- Josep Tarradellas 125é President de la Generalitat de Catalunya torna de l'exili - 1977.
[edita] Restauració de la Generalitat
- Restauració de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya i Estatut de 1979
- Restauració dels Mossos d'Esquadra - 1980
- Cop d'estat del General Antonio Tejero Molina, conegut com el 23-F - 1981, a Madrid un grup de guàrdies civils segresten els parlamentaris al Congrés dels Diputats i a València els carros de combat de l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
- Entrada a la Unió Europea - 1986
[edita] Catalunya a l'actualitat
[edita] Vegeu també
[edita] Bibliografia
- HERNÁNDEZ, Francesc Xavier & altres, Història militar de Catalunya 4 vols., Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2001-2004, Rafael Dalmau Editors, ISBN 84-232-0638-6
