Inadaptats
De Viquipèdia
Inadaptats s'autodefinia com un col·lectiu político-musical amb l'objectiu d'estendre la utopïa als Països Catalans.
Era un grup de Vilafranca del Penedès, a la província de Barcelona. Lluità per la independència i el socialisme dels Països Catalans, mitjançant la unitat d'acció del poble treballador.
Taula de continguts |
[edita] Estil
El seu estil és una barreja de hardcore i rock mestís amb clares influències dels Negu Gorriak i Rage Against The Machine. L'estil del grup no té gaires semblances amb la resta de grups nacionals, potser amb l'excepció dels Brams, no són gens de tous ni pel que fa a principis ni melodies. Per sobre de tot destaquen les seves creatives i contundents lletres, les seves guitarres i melodies al més pur estil del grup del País Basc Negu Gorriak.
Tot i el seu alt nivell musical la seva idiosincràsia i conscienciació feia gairebé impossible que cap discogràfica important s'arrisqués a fitxar-los. Tot i això, la qualitat d'aquesta banda i el renom que s'han fet desprès d'un munt de concerts en pro de la causal més pur estil Kortatu; els va dur a incorporar-se al segell internacional Gora Herriak creat pels Negu Gorriak.
[edita] Història reivindicativa
De l'últim disc destaquen les cançons Motí, avalot... a la presó espanyola, a la presó de pobles, al mòdul independentista, Motí, avalot del poble català!, l'al·legat feminista Come on baby, el reagge-muffin Homes mico critica de l'avenç de la humanitat; Canviarem la historia, al·legoria en pro de la unitat revolucionària en la defensa de la nostra terra i, com no, Els segadors de sempre rescriptura a ritme d'ska del nostre himne. També destaca la cançó antirepressiva G.A.L. on critiquen l'aparell torturador de l'Estat i a on trobaràs una peça del sempre genial Lluís LLach o la rumba Cuba en defensa del règim revolucionari cubà.
Es proposaren començar el nou segle amb força i han tret al mercat el revulsiu Inadaptats X. Un treball amb molts mitjans on sorprèn el radical pas de la banda cap a ritmes i melodies molt més raperes i l'ús de les noves tecnologies del que ens tenien acostumats. Sol cal escoltar la primera cançó que porta el mateix títol que el CD i te n'adonaràs de les diferències amb Motí, Avalot, potser unes diferències masses marcades per tots aquells adeptes al seu antic estil més proper al punk i no tant al metall o el rap. Ara, això si, les lletres es mantenen fidels als seus inicis: crítica social i lluita nacional.
Van comprondre en aquest moment, un grapat de bones cançons que donaren que parlar, especialment Inadaptats X, Orgull de classe i sobretot Demòcrates.
Els Inadaptats eren, definitivament, un dels grups amb més futur en els cercles alternatius del panorama català i, definitivament, la prova per aquells que dubten que es pugui fer rock alternatiu de qualitat, compromès i en català.
La pròpia banda va crear Bullanga, una discogràfica de classe i que es vol convertir en un referent de la música en català i reivindicativa. Com ells mateixos deien, ha arribat el moment de créixer un cop dissolta Gora Herriak. Aquesta nova iniciativa neix acompanyada d'una reedició del seus 2 primers treballs Per tots els mitjans i Crítica social.
Seguidament van crear un nou CD anomenat INDP i es ven en un estoig un xic diferent: una petita carpeta on inclou, com si fossin apunts d'un estudiant, una bona dosi de rebel·lia, odi i amor.
INDP va ser un treball molt més cru que l'anterior elevant la dosi de hardcore a que ens tenen acostumats així com les lletres són encara més contundents pronosticant uns directes plens d'adrenalina. La qualitat de so no era la mateixa, no arriva a la netedat que donava l'anterior discogràfica tot i comptar amb el Kaki Arkarazo a la producció. Es trobà a faltar alguna peça purament d'ska, però ells mateixos definien aquest treball com el seu millor disc.
INDP inclou 12 cançons plenes de continència i revolució violenta amb títols com Primera revolució, Avui és el dia, Moviment d'Alliberament, Moment molotov, Fills morint o Bullangues. Ara bé, per polèmica 11.09.01 on narren la tragèdia de les dues torres bessones. Catalunya també sorpendrà a molts i moltes doncs trobareu que la lletra és un poema de Pere Quart. I parlant de col·laboracions inestimables, a banda del poeta hi trobareu en Fermín Muguruza cantant a Gen Comunista, molt propi no trobeu? Finalment Bullangues és la darrera cançó per tancar un treball que té en la revolta el seu màxim objectiu.
El disc és dedicat a tots els presos i preses i, molt especialment, el Juanra de Kop i grup germà de la banda actualment en suspens.
SOS és un recull de la història d'Inadaptats, explicada pels seus components en un reportatge de 40 minuts, amb entrevistes a persones properes a la banda. Conté els clips en directe de temes mítics com: Catalunya, Motí Avalot!, Escamots, Canviarem la Historia, sota la producció i direcció de "La Multitud", on es combinen un recull d’imatges dels seus millors concerts i de les seves gires internacionals.
Aquesta edició conté un CD d’ àudio, amb versions inèdites dels grups pioners del Punk i el Hard Core a Catalunya, La Banda Trapera del Río i L’Odi Social, a més de la versió de Bob Marley Redemption Song’s,a la que Inadaptats posa el títol de Cançons Lliures, una curiosa traducció al català del tema del seu primer disc Violación de Derechos ara Violació de drets, i el tema que va representar la campanya estudiantil basca 2002/2003 2 Ikasle gaua. Lluny de significar una aturada en la seva carrera, Inadaptats 2003 SOS va servir de pont per a un nou treball del grup.
Homenatge a Ovidi Montllor és homenatjar la coherència, l’art, la passió, la paraula, el gest, l’anhel de justícia, la terra... i molt més: és vèncer el temps, és fer tornar l’Ovidi de les seves vacances perquè encara, nois, encara dura la vida-dura. L’Ovidi dóna veu a Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Josep Maria de Segarra i molts més escriptors, poetes, artistes... Inadaptats donem la paraula a l’Ovidi per donar la paraula a la classe treballadora dels Països Catalans.
14 temes que van des de el Punk – Rock més energètic, passant per la velocitat del Hardcore, o el Rap crític i auto crític, fins a un arranjament de Big Band de l’Esteve Molero, executat en exclusiva per la Transpenedès Jazz Orquestra.
Producció musical a càrrec de X – Cholbi i Inadaptats, gravat i barrejat del 21 de Febrer al 29 de Març, entre Torelló i Vilafranca, al l’estudi DoctR’n’Ric Muzzic i a l’Ateneu Popular X.
Tot això presentat sobre el suport gràfic dissenyat per Martí Ferrer ( dissenyador de l’INDP i Inadaptats 2003 S.O.S.)
[edita] La dissolució
El grup es dissol amb un dels concerts més multitudinaris del grup l'any 2005 per decisió pròpia dels integrants.
Cremem les nostres naus es va celebrar a la seva ciutat natal Vilafranca dins del marc del 12è aniversari de l'Ateneu Popular X. El concert va acollir un gran nombre d'incondicionals i amics del grup. Un concert de gairebé 3 hores on no es van oblidar de cap tema i amb una posada en escena espectacular.
De la dissolució se'n va fer crítica del fet que no donéssin explicacions clares del motiu pel qual es van separar.
L'any 2006, un any després de la dissolució, es publica el DVD del últim concert del grup, dut a terme a la seva ciutat natal, Vilafranca del Penedès. Podeu trobar el DVD als enllaços externs.
[edita] Actualitat
Actualment el cantant i guitarra d'Inadaptats , Àlex i Trashoo de nom, estan involucrats , en un nou projecte del qual ja n'han tret un CD, el grup s'anomena Antitank i és d'estil techno-punk.
L'Àlex d'Inadaptats també ha format juntament amb Cesc Freixas un grup que homenatja a Ovidi Montllor, anomenat La Fera Ferotge.
[edita] Discografia
- Crítica Social (1992) - Discogràfica: Capità Swing
- Per Tots els Mitjans (1996) - Discogràfica: Capità Swing
- Motí! Avalot... (1998) - Discogràfica: Gora Herriak
- Inadaptats X (1999) - Discogràfica: Gora Herriak
- INDP (2003) - Discogràfica: Bullanga Records
- SOS (2004) - Discogràfica: Bullanga Records
- Homenatge a Ovidi (2004) - Discogràfica: Bullanga Records
- Cremem les nostres naus! (2006) - Discogràfica: Bullanga Records
[edita] Membres
- Ernest Larroya - bateria i cors
- Jokin Pérez «Txuta» - guitarra
- J.A. Hernàndez «Thrashoo» - guitarra i cors
- Àlex Vendrell - veu i cors
- Xavi Pérez «Bull» - baix i cors
