País Basc
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el concepte d'Euskal Herria. Per a altres significats, vegeu «Comunitat Autònoma Basca». |
| Euskal Herria |
|
|---|---|
 |
|
| Informació | |
| Capital: | Pamplona |
| Població
|
|
| Superfície | 20.870 km² |
| Idioma | Basc, castellà, francès |
| Himne | Gernikako arbola |
 |
|
 |
|
El País Basc (en basc Euskal Herria, "país de llengua basca") comprèn els set territoris que corresponen aproximadament a l'àrea lingüística basca en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és la ikurriña. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats espanyol, i francès, i gaudeixen de nivells d'autonomia molt diferents. Actualment, no hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del País Basc. Aquest és el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat propi.
El País Basc ocupa una superfície de 20.664 Km² en el vèrtex occidental dels Pirineus, al Golf de Biscaia. Té el seu propi idioma, el basc (minoritari en front del francès i el castellà), i una població d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta francesa. El País Basc estaria constituïda per set territoris o províncies (en basc lurralde, plural lurraldeak): Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi, i Zuberoa.
La llengua basca encara hi es parlada habitualment en algunes regions, sobretot Guipúscoa i parts de Navarra. En d'altres, el basc ha estat substituït pel castellà o francès. Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la Comunitat Autònoma Basca i en parts de la Comunitat Foral de Navarra, però no té cap reconeixement oficial a les regions sota administració francesa.
[edita] Història
Segons la visió nacionalista basca, el Regne de Navarra hauria estat l'única expressió política del País Basc com a estat, quan Sanç el Major reuní tots els territoris de parla Basca, mes poc a poc fou perdent-los a favor de Castella, i França. El 1512 els castellans ocuparen Navarra, amb la qual cosa aquesta es va veure reduïda als territoris del nord del Pirineu (Baixa Navarra) que el 1530 foren abandonats pels espanyols. El 1594 Enric de Navarra es converteix en rei de l’estat francès. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'aqui la frase “París ben bé val una missa”. Va ser el primer borbó que accedia al tron francès (després regnaren a Espanya). Durant molt de temps, el País Basc conservà els seus furs, respectats pels reis espanyols i francesos, però la situació canvià amb la revolució francesa, que enderrocà l'antic règim. Als territoris al nord del Pirineu els furs foren abolits tot d'una, i a la part sud es produïren una sèrie de guerres sanguinàries per la successió a la corona espanyola (les Guerres Carlines en les que prengueren partit pel bàndol perdedor, i tingueren com a conseqüència la pèrdua de gran part dels furs esmentats).
