IPTV

De Viquipèdia

L'IPTV (Internet Protocol Television) descriu un sistema de distribució de televisió digital als usuaris utilitzant el protocol IP sobre una connexió de banda ampla. Al ser un servei de difusió sobre Internet, típicament s'anomena Internet TV o web tv. IPTV sovint es subministra conjuntament amb serveis com Video sota Demanda, i pot incloure també serveis d'accés a Internet i serveis de veu (VOIP). Aquest conjunt de serveis és el que es coneix com a Triple Play i que normalment subministra el mateix operador fent ús de la mateixa infraestructura.

Durant els pròxims anys, s'espera un creixement de l'IPTV a un ritme vertiginós tenint en compte que la banda ampla arriba a l'actualitat a més de 100 milions de llars a tot el món. La majoria de les empreses de telecomunicacions més importants del món investiguen en l'actualitat sobre l'IPTV com una nova oportunitat de negoci dins dels mercats ja existents i com una mesura defensiva contra la invasió de les empreses de cable convencionals.

Taula de continguts 1 Funcionament general 1.1 Arquitectura 1.2 Transmissió 1.3 Buffering 1.4 Visualització 2 Blocs funcionals 3 Serveis 4 Operadors

[edita] Funcionament general

[edita] Arquitectura

La limitació tècnica que suposa l'emissió sobre el parell de coure de les línies telefòniques, imposa que l'IPTV utilitzi una arquitectura client-servidor sobre una xarxa IP local o estesa, a diferència de la televisió per cable on la transmissió és broadcast.

La televisió per cable té la capacitat de fer arribar al client de forma simultània tots els canals que s'emeten, i l'usuari en sintonitza un, ignorant la resta. A l'IPTV en canvi, només es transmet el canal desitjat. Quan l'usuari vol canviar de canal o sel·leccionar un programa, s'envia la sol·licitud al centre de dades de la companyia telefònica, i un nou flux de dades és enviat des del servidor mitjançant una connexió de banda ampla.

[edita] Transmissió

Amb IPTV, quan es connecta la televisió, l'usuari s'autentifica com a persona autoritzada per utilitzar el proveïdor de televisió contractat, i automàticament, s'assigna una direcció IP temporal, per on es reben els senyals. Per poder-los rebre, els senyals analògics d'àudio i de vídeo que es volen difondre són passats a digital, ja que en el domini digital, les manipulacions són més senzilles. Seguidament, existeix un procés de compressió per tenir d'aquesta manera taxes de transmissió més baixes. Una vegada la informació comprimida, s'envia en paquets a través de la xarxa. En l'emissió dels senyals, el vídeo, les dades i la veu convergeixen en un únic centre de dades abans de ser enviades a un multiplexor DSLAM de la centraleta local. En aquest punt, els paquets s'enruten cap a les direccions IP que els han sol.licitat. Durant el procés, s'han de tractar els paquets que es perden, s'han de reordenar els paquets que no tenen perquè haver arribat en ordre a la seva destinació..., en definitiva, s'han d'utilitzar protocols que solventin els problemes clàssics que origina la conmutació de paquets, tal com passa en moltes altres aplicacions. La qualitat de l'àudio i del vídeo dependrà de la fiabilitat dels protocols utilitzats.

[edita] Buffering

Una particularitat en IPTV és la utilització del buffering: durant la transmissió d'informació, es guarden paquets en stock tant en el receptor com a l'emissor. Els paquets guardats a l'emissor són per tenir-los ràpidament disponibles en cas de necessitar una retransmissió .En recepció, la utilitat és que es disposi de paquets durant els temps de retransmissió: si no es fes servir aquesta tècnica, l'usuari podria percebre interrupcions en la recepció del senyal. L'inconvenient d'aquesta tècnica és que provoca retards.

[edita] Visualització

Pel què fa a la visualització, existeixen dos possibles modes:

• Downloading: Es guarda tota la informació del contingut audiovisual que es vol veure en un disc dur. Només es pot començar la visualització una vegada s'ha descarregat tot el contingut. L'avantatge d'aquest mètode és que es té la possibilitat de tornar a visualitzar aquest contingut en el futur: sempre està disponible. L'inconvenient és que s'ha d'esperar que es finalitzi la descàrrega i també que pot ser que no es disposi de suficient espai en el disc dur.
• Streaming: És el mode que s'utilitza si es vol una visualització en directe. És aquí on més s'utilitza el buffering. Òbviament, en aquest cas, no cal esperar la descàrrega completa per iniciar la visualització.

La última característica destacable en el funcionament de IPTV és que hi ha molts canals restringits (s'ha de pagar per poder-los veure). Per tant, això obliga a xifrar la informació que es transmet.

[edita] Blocs funcionals

El proveïdor de banda ample 

Proporciona la connexió d’alta velocitat necessària (xarxa de transport) per transmetre els senyals de vídeo digital. En aquest punt, el tipus de tecnologia utilitzat pot jugar un paper important en la capacitat i/o la qualitat dels serveis oferts. Els sistemes més comuns d’accés que hi ha disponibles són la línia elèctrica, el cable, les línies de subscripció digital (DSL) i els sistemes inhalàmbrics de xarxes d’àrea local (3G, WLAN, MMS i LMDS).

El proveïdor de servei

És l’entitat que organitza i aprovisiona el servei d'IPTV a l’usuari final, inclou el servei d'internet i veu. Identifica i controla les connexions entre els receptors i els proveïdors de material multimèdia. Tot i que és possible pels usuaris contactar directament amb els generadors de contingut multimèdia fent ús de les adreces IP o els links web, els proveïdors simplifiquen aquesta feina a través de les seves guies.

A més a més, poden encarregar-se de recopilar el contingut multimèdia i transmetre’l directament als seus subscriptors (establint una relació de negoci amb els generadors).

Els diferents elements que intervenen en la transmissió són:

• Streaming server: Codifica fluxos de vídeo d’emissions en viu i fluxos que ja estaven precodificats i guardats al servidor de vídeo. Transmet els fluxos al router i aquest els transmet a la centraleta local.
• Video server: S’encarrega de guardar les transmissions digitals codificades.
• DSLAM: està situat a la centraleta local de l’usuari i ha de suportar transmissió multicast, en cas contrari el router de la central local ha de replicar el canal per cada abonat.
• CPE ( Customer Premise Equipment) és un terme que fa referència al mòdem xDSL que rep el flux del DSLAM i el transmet directament al PC o al descodificador.

Els generadors de contingut 

Creen els diferents tipus de continguts de televisió que es distribueixen per la majoria de canals existents: cinemes, xarxes de televisió, canals especialitzats, canals de pagament, de pagament per visió, etc.

Receptor o adaptador 

Converteix el senyal digital a un senyal que pugui ser controlat i visualitzat per l’usuari final. En aquest punt del sistema és on es fa més important l’estandardització ja que s’han d’especificar les interfícies i és on s’ha d’especificar els mínims necessaris per l'interoperatibilitat del sistema. Entre els tipus d’aparells receptors s’inclouen:

• Els ordinadors personals (fixes o portàtils). Tenen una gran capacitat de processament d’àudio i vídeo, i permeten visualitzar els programes de televisió per Internet sense necessitat d’adaptadors i ja disposen de navegadors de material multimèdia.
• Les caixes d’adaptació per televisors (set-top-boxes). Converteixen el senyal digital a les connexions estàndard RF de televisió, i permeten als aparells tradicionals visualitzar els canals de televisió IP.
• Les televisions IP. Són aparells específicament dissenyats per visualitzar canals a través d’Internet sense la necessitat d’adaptadors ni routers i poden ser connectats directament a xarxes de cable i sense fil.
• Els telèfons multimèdia. Poden ser utilitzats si el sistema mòbil proporciona l’ample de banda suficient.

[edita] Serveis

Tradicionalment les xarxes de televisió han estat directament relacionades amb la distribució (la xarxa determinava les fonts a les quals podia accedir l’usuari: pel·lícules, programes generalistes, d’esports, serveis de notícies i altres fonts d’informació com el teletext). A això s’afegia el desavantatge de tenir un nombre de canals limitat (superat per la televisió per cable, satèl·lit que són capaços d'oferir una mica més d'un centenar de canals). Els sistemes de televisió IP, en canvi, permeten tractar i oferir continguts de proveïdors de tot el món a espectadors de tot el món. Això permet als proveïdors oferir una gran diversitat de continguts que no estan disponibles pels sistemes estàndard de televisió. Les novetats que ofereix la televisió IP són les següents;

• Els receptors de IPTV es poden utilitzar a qualsevol lloc del món si es disposa de connexió de banda ampla: no importa a quin país s'hagi contractat el servei.
• Els canals visualitzables no són exclusivament els ofertats per el proveïdor contractat: el nostre proveïdor pot demanar autorització a un altre proveïdor perquè poguem veure l'emissió desitjada.
• Possibilitat per l'usuari de fer-se la seva pròpia programació: això és útil ja que ningú s'ha de preocupar de "gravar" un determinat programa si a l'hora que el fan no s'està a casa. Les emissions ja realitzades es poden visualitzar en qualsevol altre moment.
• Tota mena de controls, que inclouen reproduir, parar, avançar, rebobinar, pausa, canvis d'idioma...
• Publicitat personalitzada: en un programa, es poden crear enllaços sobre els objectes que hi apareixen de manera que si l'espectador sel·lecciona l'objecte, s'accedeix a una altra pàgina amb tota la informació comercial sobre el producte. A més, hi ha la opció d'enviar publicitat només a determinats usuaris, segons la direcció i el perfil associat a una determinada direcció. Això fa augmentar l'efectivitat de les campanyes publicitàries.
• Conferències videotelefòniques: es pot instal.lar una càmera en el televisor i comunicar-se amb una altra persona.
• Canals de televisió personals: gràcies a aquests canals, es podran compartir continguts personals amb la gent que es desitgi. Aquests continguts poden ser per exemple fotos, vídeos o música.
• correu electrònic: es podrà consultar i enviar missatges a altres persones des del televisor, sense necessitat d'utilitzar el PC.
• Jocs: gràcies a que el senyal de televisió es transmet sobre IP, és possible crear aplicacions de jocs utilitzables des del televisor.

La implementació de IPTV permet a les empreses, el servei de conèixer els gustos y hàbits dels seus clients, generant la possibilitat de nous ingressos.

[edita] Operadors

A Espanya existeixen diferents proveïdors que ofereixen ofertes de IPTV i trucades, IPTV i connexió a internet o IPTV, trucades i connexió a internet en una sola quota mensual.

• Telefònica oferta IPTV amb el nom de Imagenio
• ONO
• Jazztel a través del servei Jazztelia
• JumpTV English Castellano
• International IPTV Guide