Jacques Offenbach
De Viquipèdia
Jacques Offenbach (Colònia, 20 de juny de 1819 - París, 5 d'octubre de 1880), compositor i violoncel·lista alemany nacionalitzat francès, va ser un dels creadors de gènere de l'opereta i un precursor de la moderna comèdia musical.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Offenbach va nàixer a Colònia (Alemanya), fill d'Isaac Juda Eberst, un cantor de sinagoga, enquadernador, professor de música i compositor. Son pare va viure en l'època de l'Edicte Napoleònic que requeria que els jueus prengueren cognoms heretables. Com a violinista itinerant, va adoptar el nom d'Offenbach atès que aleshores ja era conegut per les audiències com a nadiu d'Offenbach am Main i anomenat "der Offenbacher". El seu fill va rebre el nom de "Jakob Offenbach", encara que més endavant el canviaria pel de "Jacques" en establir-se a França.
La família d'Offenbach es va traslladar a Paris el 1833 on el músic va continuar els estudis de violoncel. Va trobar treball com a violoncel·lista en l'orquestra de l'Opéra Comique, i va escriure algunes peces per a l'instrument. El 1844, es va convertir al catolicisme i va contraure matrimoni amb Herminie de Alcain. Va fugir a Alemanya amb la seua esposa i filla el 1848 per tal d'evitar la violència revolucionària francesa, però va tornar a França l'any següent, on esdevingué el músic més comunament associat al regnat de l'emperador Louis Napoleon (III). El 1850 va esdevenir director del Theatre Français, però el 1855 va aconseguir tenir el seu propi teatre: Les Bouffes Parisiens al carrer de Monsigny, i va començar una llarga i exitosa carrera dedicada a l'opereta i a l'òpera còmica fins a la seua mort. Amb Orphée aux enfers (Orfeu als inferns) (1858) estableix un model d'operata que farà servir en els seus posteriors treballs. Va treballar, entre d'altres amb els llibretistes Henri Meilhac i Ludovic Halévy. Amb la caiguda de l'Imperi, els gustos van canviar i l'empresa d'Offenbach se'n va ressentir. Va crear el Teatre de la Gaité, però va fer fallida. També va realitzar una gira pels Estats Units sense massa èxit.
El seu origen jueu i la procedència alemanya van ser utilitzats pels seus enemics per sembrar insinuacions (fins i tot de satanisme!) i crítiques sobre el seu estil, sobretot a partir de la guerra de 1870.
Les més populars obres d'entre les seues continuen interpretant-se avui dia. Les obres més representades són: Orphée aux enfers, La vie parisienne, La belle Hélène, La Périchole, La Grande-Duchesse de Gérolstein. Gaîté Parisienne és un ballet que sovint es pot escoltar a les sales de concert, es tracta d'un poutpourri basat en la música d'Offenbach arranjada i orquestrada per Manuel Rosenthal el 1938.
En una primera ullada les seues operetes semblen fer referència a personatges i episodis de l'antiguitat, però els seus arguments estan connectats amb la vida contemporània del Segon Imperi i la Tercera República i tracten de reflectir els seus defectes amb una bona dosi d'ironia. Segons Karl Krauss l'obra d'Offenbach compleix la funció de remeiar l'estupidesa de la vida, donar-li un respir a la raó i estimular l'activitat mental.
La darrera òpera d'Offenbach, Els contes d'Hoffmann, més ambiciosa que les obres precedents, potser reflecteix l'eterna necessitat del còmic de ser considerat amb serietat.Aquesta òpera va quedar inacabada a la mort del compositor, el 1880, sent completada pel seu amic Ernest Guiraud i estrenada el 1881.
Offenbach està soterrat al Cimetière de Montmartre, París, França.
[edita] Obres
Offenbach va escriure 97 obres per als escenaris (94 de les quals van ser estrenades). La llista completa de les seues obres és:
- L'alcôve
- Blanche
- La Duchesse d'Albe
- Le trésor à Mathurin (revisat com Le mariage aux lanternes)
- Pépito
- Luc et Lucette
- Le décaméron, ou La grotte d'azur
- Entrez, messieurs, mesdames
- Un nuit blanche
- Les deux aveugles
- Le rêve d'une nuit d'été
- Oyayaie, ou La reine des îles
- Le violoneux
- Madame Papillon
- Paimpol et Périnette
- Ba-ta-clan
- Un postillon en gage
- Tromb-al-ca-zar, ou Les criminels dramatiques
- La rose de Saint-Flour
- Les dragées du baptême
- Le 66
- Le financier et le savetier
- La bonne d'enfant(s)
- Les trois baisers du diable
- Croquefer, ou Le dernier des paladins
- Dragonette
- Vent du soir, ou L'horrible festin
- Une demoiselle en loterie
- Les deux pêcheurs, ou Le lever du soleil
- Mesdames de la Halle
- La chatte metamorphosée en femme
- Orphée aux enfers (Orfeu als inferns')
- Le mari à la porte
- Les vivandières de la grande-armée
- Geneviève de Brabant
- Le carnaval des revues
- Daphnis et Chloé (opereta)
- Barkouf (revisada com Boule de neige)
- Le chanson de Fortunio
- Le pont des soupirs
- M. Choufleuri restera chez lui le . . .
- Apothicaire et perruquier
- Le roman comique
- Monsieur et Madame Denis
- Le voyage de MM. Dunanan père et fils
- Les bavards (també representada com "Bavard et Bavarde" i "Die Schwätzerin von Saragossa")
- Jacqueline
- La baguette (Fédia)
- La leçon de chant électromagnétique
- Il signor Fagotto
- Lischen et Fritzchen
- Fleurette (també representada com Fleurette, oder Trompeter und Näherin)
- L'amour chanteur
- Les fées du Rhin (també representada com Die Rheinnixen)
- Les géorgiennes
- Le fifre enchanté, ou Le soldat magicien
- Jeanne qui pleure et Jean qui rit
- La belle Hélène
- Coscoletto, ou Le lazzarone
- Les refrains des bouffes
- Les bergers
- Barbe-bleue
- La vie parisienne
- La Grande-Duchesse de Gérolstein
- La permission de dix heures (també representada com Urlaub nach dem Zapfenstreich)
- Robinson Crusoé
- Le château à Toto
- L'ile de Tulipatan
- La Périchole
- Vert-Vert
- La diva
- La princesse de Trébizonde
- Les brigands
- La romance de la rose
- [Mam'zelle] Moucheron
- Le roi Carotte
- Fantasio
- Le corsaire noir (també representada com Der schwarze Corsar)
- Les braconniers
- Pomme d'api
- La jolie parfumeuse
- Bagatelle
- Madame l'archiduc
- Whittington (també representada com Le chat du diable)
- Le hannetons
- La boulangère a des écus
- Le voyage dans la lune
- La créole
- Tarte à la crême
- Pierrette et Jacquot
- La boîte au lait
- Le docteur Ox
- La foire Saint-Laurent
- Maître Péronilla
- Madame Favart
- La marocaine
- La fille du tambour-major
- Belle Lurette
- Les contes d'Hoffmann (Els contes de Hoffmann)
[edita] Bibliografia
- (francès)Sophie-Anne Leterrier, «Jean-Claude YON, Jacques Offenbach», Revue d'histoire du XIXe siècle, 2002-24, Varia , Accedir-hi, posat en línia el 4 juny de 2003. Consultat el 18 de juny de 2006.
- (castellà)András Batta. Ópera: Compositores. Obras. Intérpretes. Barcelona: Equipo de Edición, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X
[edita] Enllaços externs
- (castellà)El Poder de la Palabra Breu biografia, informació i escolta de fragments dOrfeu als inferns, La Vie Parisienne i Els Contes d'Hoffmann
- (alemany)Festival internacional Jacques Offenbach a Bad Ems (Alemanya)
- (francès)Ministeri Francès d'Afers Estrangers|Biografia i obres d'Offenbach. Escolta d'un fragment musical
- (francès)Libretto de La Belle Hélène
- (castellà)Ressenya, discografia i libretto bilingüe francès-castellà de La Belle Hélène
- (castellà)Ressenya, discografia i libretto bilingüe francès-castellà d' Els contes d'Hoffmann
- (castellà)Ressenya, discografia i libretto bilingüe francès-castellà d'Orfeu als inferns
- (anglès)La Périchole plot summary
- (alemany)Biografia, catàleg d'obres, discografia
