Joana II de Nàpols
De Viquipèdia
Joana II de Nàpols ( Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435 ), comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).
[edita] Orígens familiars
Filla segona del rei de Nàpols i Hongria Carles III de Nàpols i la seva esposa Margarida de Durazzo, nasqué el 25 de juny de 1373. Fou germana gran del rei Ladislau I de Nàpols.
[edita] Ascens al tron napolità
El 1414 a la mort del seu germà petit Ladislau I de Nàpols sense fills legítims, Joana II fou nomenada hereva i successora seva.
Des de l'inici del seu regnat hagué de patir els intents de la branca major d'Anjou per aconseguir el tron napolità. Així hagué de lluitar contra Lluís II de Provença i el fill d'aquest Lluís III.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà a Viena el 13 de novembre de 1401 amb el duc Guillem de Caríntia, fill del rei Leopold III d'Àustria.
Es casà, en segones núpcies, el 18 de setembre de 1415 amb Jaume II de Borbó, comte de la Marca, i fill de Joan I de Borbó.
Dels seus dos matrimonis no tingué fills, per la qual cosa i davant l'amenaça de veure's estingida la línia dinàstica del regne, adoptà el 1421 el comte de Barcelona i rei d'Aragó Alfons el Magnànim. Per les presions angevines renegà de l'anterior adopció, i el 1423 adoptà Lluís III de Provença, el qual era hereu de la branca menor de la dinastia Anjou al tron de Nàpols. A la mort de Lluís III, el seu germà Renat I de Nàpols, reclamà els drets per a si mateix.
Joana II morí a Nàpols el 2 de febrer de 1435 i en el seu testament deixà el regne a Renat d'Anjou, el qual va unificar les demandes angevines al tron de Nàpols. Tot i això, el 1441 el control del Regne de Nàpols recaigué en Alfons el Magnànim, que també va reclamar per a ell el de Jerusalem.
| Precedit per: Ladislau I |
Reina de Nàpols Comtessa titular de Provença 1414–1435 |
Succeït per: Renat I |
