Alfons el Magnànim
De Viquipèdia
| Reis de la Corona d'Aragó | ||
|
||
| Plantilla:Reis del Casal de Trastàmara/Alfons el Magnànim (1396-1458) | ||
|
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill primogènit de Ferran I i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.
A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué en el seu pare Ferran I gràcies al Compromís de Casp de 1412, al qual succeí a la seva mort.
[edita] Política interna
Va tenir greus problemes amb el Parlament, ja que aquest va demanar reformes de govern i va convocar les Corts Catalanes els anys 1419 i 1420. El 1420 el rei va marxar vers Sardenya, Sicília i Còrsega en una expedició tot i la opossició frontal de les Corts. Així mateix, aquelles relcamaren l'acomiadament dels consellers castellans del rei.
[edita] Política externa
En tornà de l'expedició vers les illes mediterrànies el rei destruí amb la seva flota el port de la ciutat de Marsella (1423).
Entre 1429 i 1430 va entrar amb guerra amb el Regne de Castella per la defensa dels drets dels seus germans, els infants d'Aragó.
El rei ambicionava el Regne de Nàpols, i així quan es trobava a Sicília després de fer expedicions contra les illes Gerba (1432) i Trípoli (1434), es dirigí contra Gaeta, però la flota catalana fou derrotada a Ponça per una flota conjunta entre el ducat de Milà, el Papat i els reis angevins de Nàpols. En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei foren fets presoners, però el canvi de bàndol del duc de Milà que s'alià amb Alfons permeté a aquest tornà a intentar la conquesta del Regne a partir de 1436, fins a la victòria aragonesa el 2 de juny de 1442.
Des d'aquell moment Alfons es preocupà més dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la política interna. Un fet destacable fou que ja no tornà mai més a la Península, mantenint-se sempre a la ciutat de Nàpols envoltat d'una enorme cort.
A partir d'aquell moment els problemes interns s'accentuaren arreu. Així cal destacar una revolta de camperols forans a Mallorca, que es revoltaren contra els ciutadans de Palma; els pagesos remences exigiren l'abolició dels mals usos; revoltes internes d'algunes ciutats peninsulars per l'excés control del patriciat sobre les classes més pobres.
El seu regnat s'acabà amb dues guerres: una contra el seu cunyat Joan II de Castella entre els anys 1445 i 1454; i una altra contra Gènova que s'inicià el 1454 i que continuà a la seva mort, ocorreguda el 27 de juny de 1458.
[edita] Núpcies
El 12 de juny de 1415 es casà a la catedral de València amb la infanta Maria de Castella, filla d'Enric III de Castella, i cosina seva. D'aquesta unió no tingué fills.
De la seva amistançada Giraldona Carlino tingué tres fills naturals:
- Ferran I de Nàpols (1423-1494), rei de Nàpols
- Maria d'Aragó (?-1449)
- Elionor d'Aragó
[edita] Successió
A la Corona d'Aragó fou succeït pel seu germà Joan II d'Aragó, mentre al Regne de Nàpols ho feu el seu fill natural, l'infant Ferran.
| Precedit per: Ferran I |
Comte de Barcelona Rei d'Aragó, Rei de València, Rei de Mallorca i Rei de Sicília 1416–1458 |
Succeït per: Joan II |
| Precedit per: Renat I |
Rei de Nàpols 1442–1458 |
Succeït per: Ferran I |
