José Antonio Aguirre i Lecube

De Viquipèdia

Un o més viquipedistes estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest article.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.

José Antonio Aguirre i Lecube o Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 1 de març ^[1]de 1904 - París, 22 de març de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil Espanyola ^[2]

[edita] Infància i Joventut

Casa natal de Aguirre on fou criat

Fill d'un petit comerciant i d'una família molt honesta, va ser el encarregat directe de la fabrica de xocolata al morir al seu pare quan ell tenia 15 anys, llavors agirre és va convertir en la figura paterna dels seus germans ja que era el més gran dels 8 fills.

Des de ven jove, sempre va sentir curiositat per el Dret i per la Economia encara que el seua veritable passió sempre fou la política. És va fer militant de les joventuts catòliques ^[3], per a més tard passa a ser militant del PNB , del qual sempre va destacar com a polític.

Jugador del Athletic de Bilbao ^[4], (encara que realment mai va arribar a destacar en aquest camp ),li fou util durant la seva època política ja que sempre va ser recordat a Madrid, com a " El basc que jugava a futbol ", inclús durant la època que ell jugava el seu club va guanyar la Copa Espanyola,ficant ell en totes les temporades 23 gols.

Fou capàs de mantenir el equilibri entre els seus estudis i la seva família, fins que és va treure el títol d' avogat, per la Universitat de Deusto . Llavors el seu segon germà és va fer càrrec de la fabrica i de la seva família.

[edita] Mandat com a Lehendakari

Ja militant del PNB,^[5] res més instal·lada la II República espanyola, amb 22 anys serà escollit alcalde de Guecho. des de aquella posició, sempre va reclamar el estatut de autonomia per la seua nació vasca

... "Davant de Déu humiliat; de peus sobre la terra basca; amb el record dels avantpassats; sota l'arbre de Gernika, juro complir fidelment el meu mandat ..."

José Antonio Aguirre sempre va defensar com a mal menor una concepció federalista en una república que es plantejava un un nou model de Estat i , una cop descartada l'estat federal per el govern republicà, Aguirre va intentar impulsar un nou estatut de Autonomia per el país basc ^[6]:

 

.. es declara que el País Basc constituïx una entitat natural i jurídica amb personalitat política pròpia, i se li reconeix com a tal el dret a constituir-se i regir-se per si mateix com Estat Autònom dintre de la totalitat de l'Estat Espanyol ... ”

— ,.

Es va elaborar un nou estatut que va ser aprovat per amplia majoria, però la victorià de la CEDA impossibilita els tràmits de aquest nou estatut, per lo que es retornat a euskadi, llavors Aguirre, va decidir que les províncies basques tindrien una moneda, amb relacions internacionals pròpies, totalment independents al govern espanyol.

En el 1936 triomfa el Front Popular, per lo que es tornat a processar el estatut de autonomia per el país basc. Aquest cop aprobat per la gran majoria del poble basc. L'estatut és aprovat per les Corts el 1 d'octubre de 1936, el mateix dia que els rebels proclamen cap d'estat a Francisco Franco. I el 7 d'octubre s'instal·la el govern autònom amb Aguirre com a lehendakari, qui jura en euskera davant l'Arbre de Guernica: "Davant de Déu humiliat; de peus sobre la terra basca; amb el record dels avantpassats; sota l'arbre de Gernika, juro complir fidelment el meu mandat". Assolida les noves competències per a Euskadi, va a ver de preparar la seva comunitat, per a la Guerra Civil

[edita] Guerra civil

Va venir de ell la determinació de crear un exèrcit basc euzko Gudarostea i combatre del costat de la II República.

Document signat per Aguirre en 1937, establint la pena de Cadena Perpètua a als soldats que s'autolesionessin per a abandonar el front .

[edita] Exili a Catalunya

Segons les pròpies paraules de Aguirre ( i per a milions de bascos ) Catalunya fou sempre la seva segona pàtria. ^[7]. quant els feixistes ocupen Bilbao el govern de Aguirre es trasllada a Catalunya ^[8]. fou rebut per el President Companys i per milers de catalans i gent basca ja exiliats. Des de el exili català Aguirre, ajuda els bascos amb diners de la Generalitat de Catalunya ^[9]., es van crear milions de bars, centres de atenció i hospitals per els exiliats bascos, i la amistat dels dos presidents anar creixent, tant que fins i tot el propi Aguirre ajudar a Companys durant el exili a França.^[10].

Més tard Aguirre marxa cap a França, per intentar preparar ja el govern en el exili, però quant Catalunya fou a punt de ser capturada per els feixistes, torna a Barcelona per a fer costat al President Companys i marxar junts per el exili ^[11].

[edita] Exili a Paris

Després de la invasió feixista sobre la ciutat de Barcelona, Aguirre, junt amb el president de la generalitat de Catalunya, Lluís Companys, marxen junts cap el exili, ^[12] durant el camí, el president Aguirre, anima al President Companys, dient-li que els pobles no moren com les persones, lluiten i surten cap endavant, el president català li contesta, que ell estava preocupat per els exiliats catalans que lluiten sense ampar. ^[13].

Aguirre pregunta quants diners tenien els catalans exiliats, la resposta del President Companys, fou que ell només tenia 75.000 Francs, per pagar el Hospital del seu fill malalt. Aguirre, honorablement, li prestar els diners suficients per a restablir la Generalitat de Catalunya en el exili. ^[14].

Apartí de aquí, els camins entre els dos presidents es distancia, només es van tornar a posar en contacte, quan Franco va decidir executar el President Companys , i va fer arribar un comunicat de blasme quant l'execució del president Català.

Aguirre y la seva familia a París

Però els esdeveniments sobrepassen al primer lehendakari basc, que, degut a la invasió feixista Alemanya sobre França, s'ha de exiliar novament, aquest cop marxa als Estats Units, després d'una miraculosa escapada a través de Berlín i Sud Amèrica. Finalment, Nova York serà la nova seu del govern en l'exili; Aguirre estarà allà fins a 1946, exercint al mateix temps com professor en la Columbia University.

Però finalment, al any 1946, pot regressa a França, on es constituirà novament el Govern Basc en el exili. Aguirre participa en la creació de la Lliga Internacional d'Amics dels Bascos, que arriba a atreure 50.000 militants, entre ells personalitats religioses com els cardenals Verdier i Griffin, polítics, intel·lectuals, artistes i escriptors. Va participar en el Congrés de L'Haia , on els líders europeus van discutir sobre la idea d'una Europa unida i federada, i allò va promoure la seva idea d'una unió dels pobles d'Europa. El govern en el exili promourà les massives vagues que van sacsejar el País Basc en 1947 i 1951. Després d'aquests incidents, al juny de 1951 el govern francès confisca les oficines del Govern Basc en l'avinguda Marceau de París, i les lliurara als representants de la dictadura franquista. En 1954, el llavors Ministre de l'Interior François Mitterrand prohibeix les emissions de Ràdio Euskadi, cosa que porta moltes revoltes en el govern basc.

[edita] Homenatges al lehendakari

• Aguirre, José Antonio. Veinte años de gestión del Gobierno Vasco (1936-1956). Durango: Leopoldo Zugaza.
• Aguirre, José Antonio. De Guernica a Nueva York pasando por Berlín. New York, 1942
• Anasagasti, Iñaki, ed. Conversaciones sobre José Antonio Aguirre. Bilbao: Idatz Ekintza, 1983.
• Lorenzo Espinosa, José María. Historia de Euskal Herria. Vol. 3, El nacimiento de una nación. Tafalla, Navarra: Txalaparta, 1997.
• Aguirre José Antonio. Entre la libertad y la revolución, 1930-1935. 1935
• Aguirre José Antonio. Cinco conferencias pronunciadas en un viaje por América. 1944

[edita] Referències

1. ↑ [[1]]
2. ↑ [[2]]
3. ↑ [[3]]
4. ↑ [[4]]
5. ↑ [[5]]
6. ↑ [[6]]
7. ↑ El President Companys, Afusellat (Josep Benet)
8. ↑ El President Companys, Afusellat (Josep Benet)
9. ↑ El President Companys, Afusellat (Josep Benet)
10. ↑ Companys, Procces a Catalunya (TV3)
11. ↑ El President Companys, Afusellat (Josep Benet)
12. ↑ Companys, proces a Catalunya ( TV3)
13. ↑ Exili i Mort del President Companys (Josep Benet)
14. ↑ Companys, proces a catalunya(TV3)