Josep Carner i Puig-Oriol
De Viquipèdia
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), és un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans.
Taula de continguts |
[edita] Resum biogràfic
En 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. És llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta época col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya2 (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.
A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escriví fins al 1928. El 1915 es casa amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb la que tingué dos fills: Anna Maria i Josep.
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República i no va tornar a residir mai més a Catalunya.
Va ser un dels pocs diplomàtics que es manté fidel a la República. Per això el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevé forçat. Es casa amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet, la seva segona esposa, i emprèn el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica.
[edita] Obra poètica
Josep Carner va ser el primer poeta modern de Catalunya. En les seves poesies uneix la tradició clàssica i trovadoresca de Petrarca amb el seu talent individual que li permet aconseguir una perfecció gramatical i jugar molt amb la llengua. Uneix totes les tradicions però és més proper a la didàctica del s.XVIII.
- Llibre dels poetes (1904)
- Primer llibre de sonets (1905)
- Els fruits saborosos (1906)
- Segon llibre de sonets (1907)
- Verger de les galanies (1911)
- Auques i ventalls (1914)
- El cor quiet (1925)
- Nabí (1941)
- Poesia (1957) (recull). Dins Poesia hi ha una secció que pot ser considerada un llibre nou: es tracta d'Absència i els temes recurrents hi són l'exili i la pàtria.
[edita] Teatre
[edita] Prosa
[edita] Articles, contes, jocs lingüístics
[edita] Enllaços externs
[edita] Biografies
- Pàgina dedicada a Josep Carner a Lletra, espai virtual de literatura catalana
- Associació d'escriptors catalans
- Pàgina del professor Joan Ducros
