Líban
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Àrab1 | ||||
| Capital | Beirut |
||||
| Ciutat més gran | Beirut | ||||
| Govern | República parlamentària Émile Lahoud Fouad Siniora |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
10.452 km² (166è) 1,6% |
||||
| Població - Estimació 2003 - Cens - Densitat |
3.727.703 (123è) 358 hab/km² (16è) |
||||
| Moneda | Lliura libanesa (LBP) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+2) (UTC+3) |
||||
| Independència |
de França el 22 de novembre de 1943 |
||||
| Himne nacional | Koullouna Lilouataan Lil Oula Lil Alam | ||||
| Domini internet | .lb | ||||
| Codi telefònic | +961 |
||||
| Gentilici | Libanès, libanesa | ||||
| 1 El francès, l'anglès i l'armeni també són emprats. | |||||
El Líban (En Àrab: لبنان Lubnān) és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i a l'oest és banyat pel Mediterrani. El Líban és un país petit (La seva superfície es semblant a la de la província de Barcelona), altament muntanyós.
El nom del país prové de l'arrel semítica LVN, que significa blanc, en referència a la capa de neu que cobreix la muntanya Líban.
Taula de continguts |
[edita] Història
El Líban, hereu de Fenícia i bressol històric del cristianisme, va ser ocupat per l'imperi Otomà el segle XVI. Posteriorment fou protectorat francès, fet que es va allargar desprès de la derrota turca a la I Guerra Mundial, fins que el 1943 aconseguí l'independència.
El Líban, fou coneguda com la Suïssa d'Orient Pròxim fins que els anys 70 va esclatar un guerra civil entre musulmans i cristians (1975–1980) precedida per l'establiment de la OLP al pais. Novament Ocupació de Síria als anys posteriors destruïren l'equilibri polític i la convivència dels libanesos.
[edita] Ocupació de Síria
El juny de 1976, Síria envia 48.000 tropes per ajudar a les milícies catòliques de ser destruïdes per les forces palestines. Això provocà un enfrontament irònic, ja que tropes manades pel partit Baas sirià lluitaven contra forces de Palestina. L'aliança entre cristians i Síria envià als palestins fora de Beirut i relocalitzats al sud del Líban. Posteriorment, el clima geopolític ha propiciat que Síria pactés amb els palestins i que algunes faccions cristianes arribessin a acords amb Israel. De totes maneres, forces sirianes han estat i han dominat el govern libanès fins l'any 2005.
El 12 de juliol de 2006, desprès que la milícia xií de Hesbol·là segrestés dos soldats israelites, Israel inicià una operació militar contra aquesta milícia que ha provocat la mort de la població civil tant al Líban com a Israel.
[edita] L'assassinat de Hariri
El 14 de febrer de 2005, desprès de 10 anys de relativa estabilitat política, el Líban es veu sacsejat per la mort del ex-primer ministre Rafik Hariri en un atemptat amb cotxe-bomba. Les sospites principals anaren cap a Síria desprès que l'antic primer-ministre havia mostrat clarament les seves reserves a la política i la invasió siriana. A més a més, la mort de Hariri suposa un esmena constitucional que va permetre al primer ministre Lahoud, favorable a la presència siriana al país, allargar el seu mandat fins el 2007. De totes maneres Síria va negar qualsevol implicació en l'atemptat.
Altres sospites, anaren cap als mateixos serveis secrets libanesos o fins i tot la implicació dels serveis d'inteligència d'Israel, el Mossad, amb la intenció d'augmentar la tensió entre el Líban i Síria. Un altre teoria, es que la victòria i proclamació del guanyador a les eleccions iraquianes del candidat que no preferia els EUA el mateix dia de l'atemptat van fer pensar que aquest fou una cortina de fum però treure-li pes a les eleccions a Iraq
A la mort de Hariri, el seguiren els assassinats el 2 de juny de 2005 de Samir Kassir fundador del partit democràtic de l'esquerra, també amb cotxe-bomba, l'historiador i antic secretari del Partit Comunista Libanès George Hawi el 21 de juny de 2005 i el del periodista i redactor en cap del An-Nahar newspaper Gebran Tueni el 12 de desembre de 2005. A més a més, en aquesta escalada de violència si ha de sumar l'intent d'assassinat del periodista May Chidiac que resultà greument ferit.
[edita] Demografia
La població libanesa està composada per tres ètnies o grups religiosos predominats: musulmans xií, musulmans sunní i cristians, la gran majoria catòlics tot i que també hi ha ortodoxos i protestants i una minoria de jueus. tot i que des de 1932 no hi ha cens determinat, es creu que al voltant del 60% de la població professa l'Islam i la resta cristians [1] més les diferents minories com la jueva i la kurda.
Hi ha al voltant d'uns 15 milions de persones amb herència libanesa que viuen foren de les fronteres del Líban. La comunitat estrangera més gran es troba al Brasil. Igualment, es comptabilitza que entre 180.000 i 250.000 refugiats palestins viuen en territori libanès.
La població, es concentra principalment a la capital Beirut i a la muntanya Líban.
[edita] Política
El Líban té un sistema polític en el que els tres màxims mandataris del país, estan reservats a membres d'una comunitat religiosa específica.
- President del País
- El president libanès ha de ser un catòlic.
- Primer Ministre
- El primer ministre libanès ha de ser un musulmà sunní.
- El portaveu del parlament
- El portaveu del Parlament ha ser un musulmà xií.
Aquest acord es part del Pacte Nacional Libanès (en àrab: الميثاق الوطني - al Mithaq al Watani) establert l'any 1943 durant les reunions entre el president del Líban (un catòlic) i el seu primer ministre (un sunní).Aquest pacte però, era verbal fins l'arribada de la constitució libanesa l'any 1990 que precedí l'acord de Taif.
El pacte incloïa la promesa dels cristians de no buscar la protecció de França i acceptar el caràcter àrab del Líban, i la promesa musulmana de reconèixer la independència i la legitimitat de l'estat libanès i de la frontera libanesa de 1920 i renunciar a la reunificació amb Síria. Aquest pacte va ser concebut com un compromís interí fins que aparegués la pròpia identitat libanesa.
El pacte, també estipulà que els seients del parlament s'havien d'assignar segons la regió i la religió professada, en una ratio de 6 cristians per 5 musulmans, un rati basada en el cens de 1932 quan els cristians eren majoria al país. L'acord de Taif va igualar aquesta ràtio entre els seguidors d'ambdues creences.
La constitució garanteix el dret del poble libanès de canviar el seu govern. De totes maneres des de mitjans de la dècada dels 70 fins a les eleccions parlamentàries de 1992, la guerra civil aturà l'exercici dels drets polítics. Segons la constitució, cada quatre anys el poble escull els seus representants al parlament.
El parlament escull el president de la república per un període de 6 anys, sense possibilitat de reelecció. De totes maneres, algunes esmenes han permès allargar el període presidencial per motius polítics com el cas de Elias Hrawi qui havia de cedir el poder l'any 1995 i es va allargar 3 anys més o el de l'actual, Emile Lahoud, qui restarà al despatx presidencial fins l'any 2007.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços Externs
[edita] Informació General
[edita] Organismes Oficials
- Web oficial del president de la república (anglès)
- Govern Libanès (anglès)
- Web oficial del Parlament (àrab)
[edita] Mitjans de Comunicació
- The Daily Star (anglès)
- Tayyar (àrab)
- An-Nahar (àrab)
- Al-Mustaqbal (àrab)
- As-Safir (àrab)
- AL-Balad(àrab)
- Addiyar (àrab)
- Ya Libnan (anglès)
- L'Orient - Le Jour(francès)
- Libnanews (francès)
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Aràbia Saudita |  Armènia2 |  Azerbaidjan1 |  Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Birmània |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord |  Corea del Sud |  Emirats Àrabs Units |  Filipines |  Geòrgia1 |  Iemen |  Índia |  Indonèsia |  Iran |  Iraq |  Israel |  Japó |  Jordània |  Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  Líban |  Malàisia |  Maldives |  Mongòlia |  Nepal |  Oman |  Pakistan |  Qatar |  Rússia1 |  Singapur |  Síria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tailàndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan |  Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina |  Xipre2 |
|
Dependències:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
