Julio Antonio
De Viquipèdia
Julio Antonio nom amb el qual sempre s'ha conegut Antonio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre), 6 de febrer de 1889 - Madrid 1919), fou un escultor català.
Les seves primeres classes d'escultura les va rebre a l'Ateneu de Tarragona, passant tot seguit a Barcelona al taller de l'escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Però va ser quan es va traslladar a Múrcia, on va fer el seu primer grup escultòric Flores malsanas, destruït més tard per ell mateix.
En complir els 18 anys es trasllada a Madrid, pensionat per la Diputació de Tarragona. Julio Antonio va treballar en el taller de Miquel Blay i Fàbregas, un dels escultors més importants en aquest període a Madrid. Malgrat reconèixer el gran mestre que era Blay, decideix deixar-lo i emprèn uns viatges per Espanya acompanyat pel seu amic i pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui va muntar el seu primer taller. El 1908 modela la seva primera obra important María, la gitana, on ja demostra la seva gran personalitat i trenca amb l'escultura pròpia de l'època.
Després d'un viatge per Itàlia, torna a Espanya i és al poble de Almadén (Ciudad Real), on fa una sèrie de retrats anomenats Bustos de la raça, on hi representa a gent plana del poble:
- Minera de Puertollano
- Dona de Castella
- Rosa Maria
- L'home de la Manxa
- El miner de Almadén
- El ventero de Peñalsordo
Dins els monuments que va realitzar destaca el fet per a la ciutat de Tarragona Monument als Herois de Tarragona, obra amb cert aire modernista. Va ser un treball que li va durar anys des de 1910 fins a la seva mort el 1919, per problemes sobretot econòmics i d'ubicació del monument. Per fi la inauguració va tenir lloc el 14 de setembre de 1931 a la Rambla Nova de Tarragona.
La seva darrera obra per encàrrec va ser el Mausoleu Lemonier (1916/1919), un monument funerari per a un dels fills d'aquesta família, que havia mort a l'edat d'onze anys. La figura de la mare és de bronze i la del fill de marbre blanc. Obra dramàtica en la qual es veu la influència del seu mestre Miguel Blay. Aquesta obra fou exposada en el Palau de Biblioteques i Museus del parc de Recoletos, seu de la Societat Espanyola dels Amics de l'Art, a Madrid, va despertar una gran expectació i hi van haver grans cues per a visitar-la.[1]
L'obra feta per a la tomba del jove, mai va ser instal·lada, al 1940 la família Lemonier la va dipositar en el Museu d'Art Modern i Contemporani de Madrid, d'ací va passar al Museu Sant Telm de Sant Sebastià, on la va adquirir la Diputació de Tarragona, trobant-se actualment en el Museu d'Art Modern de Tarragona.
Va morir a Madrid el 15 de febrer de 1919 amb trenta anys.
Taula de continguts |
[edita] Monuments
- A Ruperto Chapí. Madrid
- A Francisco de Goya. Fuendetodos (Saragossa)
- A Eduardo Saavedra. Tarragona
[edita] Obres
- Pietat
- Dario
- Autoretrat
- El Poeta Lasso de la Vega
- Androgin
- Venus mediterrània
- Tarraco
- Noia amb flors
- Rafael Molina, Lagartijo
- La Dona de la mantilla
[edita] Enllaços externs
[edita] Referències
- ↑ Perez de Ayala, Ramón La última obra de Julio Antonio, Arte Español. Madrid, primer trimestre de 1919 pàg. 233/236
[edita] Bibliografia
- Salcedo Miliani, Antonio. Julio Antonio 1889-1919 Escultor. Barcelona,Àmbit Serveis Editorials, S.A.. ISBN 84-89681-08-2.
- Alix Trueba, Josefina. Escultura Española 1900/1936. Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84-7483-412-0.
