Kabardino-Balkària

De Viquipèdia

Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика (Kabardino-Balkàrskaia Respúblika) Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ Къабарты-Малкъар Республика

Informació
Capital:	Nàltxik
Població - Total - Densitat de població	901,494 h. (2005) 72,1 hab/km²
Superfície	12.500 km²
Governador	Arsen Kanokov
Idiomes oficials	Rus, kabardí i karatxai-balkar
Lloc web	Govern

La República de Kabardino-Balkària (rus Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика Kabardino-Balkàrskaia Respúblika; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика) és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa.

[edita] Geografia

Limita al nord amb el Territori de Stàvropol, al sud i est amb Ossètia del Nord - Alània i al nord i oest amb Karatxai-Txerkèssia. Està situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els pics més alts (com l'Elbrus (X,was¯hemaxwe), 5.642 m) i Kazbek (5.033 m). Hi abunden els boscos de faig i el regadiu.

[edita] Rius

Els principals rius són:

Terek (623 km)
Malka (216 km)
Txerek (131 km)
Txegem (102 km)
Argudan
Baksan
Kurkuzhin
Lesken
Urukh

[edita] Llacs

Hi ha uns 100 llacs a la república, cap d'ells gaire gran. Molts d'ells (55) es troben entre els rius Baksan i Malka, mentre que els més grans ocupa una àrea no superior a 0.01 km². Alguns dels llacs són:

Tserikkel (amb una àrea de 26,000 m²; 368 m profunditat)
Baix Goluboye
Kel-Ketchen (177 m profunditat)
Upper Goluboye (18 m profunditat)
Sekretnoye
Tambukanskoy (area:1.77 km²; 1.5-2 m profunditat).

[edita] Muntanyes

L'Elbrus, el punt més alt del nord del Caucas i d'Europa, és situat a la república. Altres muntanyes destacades són les:

Dykhtau (5,402 m)
Koshkhatau (5,151 m)
Shkhara (5,068 m)
Pic Puixkin (5,033 m)
Mizhergi (5,025 m)

[edita] Demografia

Població: 901,494 (2002)
- Urbana: 510,346 (56.6%)
- Rural: 391,148 (43.4%)
- Masculina: 422,720 (46.9%)
- Femenina: 478,774 (53.1%)
Grups ètnics

Kabardino-Balkària consisteix de dos territoris ètnics, un predominantment kabardí (parlants d’una llengua caucàsica nord-occidentals) i l’altra predominantment balkar (parlants d’una llengües turqueses). Segons el Cens rus (2002), els kabardins són el 55.3% de la població, seguit pels russos (25.1%) i balkars (11.6%). Altres grups inclouen els ossets (9,845, o 1.1%), turcs (8,770, o 1.0%), ucraïnesos (7,592, o 0.8%), armenis (5,342, o 0.6%), coreans (4,722, o 0.5%), txetxens (4,241, o 0.5%), i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0.5% de la població.

	cens 1926	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Kabardins	122,402 (60.0%)	152,237 (42.4%)	190,284 (45.3%)	264,675 (45.0%)	303,604 (45.5%)	364,494 (48.2%)	498,702 (55.3%)
Balkars	33,197 (16.3%)	40,747 (11.3%)	34,088 (8.1%)	51,356 (8.7%)	59,710 (9.0%)	70,793 (9.4%)	104,951 (11.6%)
Russos	15,344 (7.5%)	129,067 (35.9%)	162,586 (38.7%)	218,595 (37.2%)	234,137 (35.1%)	240,750 (31.9%)	226,620 (25.1%)
Ossets	4,078 (2.0%)	4,608 (1.3%)	6,442 (1.5%)	9,167 (1.6%)	9,710 (1.5%)	9,996 (1.3%)	9,845 (1.1%)
Ucraïnesos	17,213 (8.4%)	11,142 (3.1%)	8,400 (2.0%)	10,620 (1.8%)	12,139 (1.8%)	12,826 (1.7%)	7,592 (0.8%)
Altres	11,772 (5.8%)	21,328 (5.9%)	18,315 (4.4%)	33,790 (5.7%)	47,246 (7.1%)	55,672 (7.4%)	53,784 (6.0%)

[edita] Enllaços

(rus) Pàgina Oficial de la República Kabardino-Balkària.
(anglès) Informació i enllaços sobre Kabardino-Balkària.
(anglès) Kabardino-Balkaria informació i galeria de fotos.
(anglès) Imatges de Kabardino-Balkària.

Subdivisió administrativa de Rússia

Subjectes federals

Repúbliques	Adiguèsia \| Altai \| Baixkíria \| Buriàtia \| Calmúquia \| Carèlia \| Daguestan \| Ingúixia \| Kabardino-Balkària \| Karatxai-Txerkèssia \| Khakàssia \| Komi \| Marí El \| Mordòvia \| Ossètia del Nord - Alània \| Sakhà \| Tatarstan \| Tuvà \| Txetxènia \| Txuvàixia \| Udmúrtia
Territoris o krais	Altai \| Khabàrovsk \| Krasnodar \| Krasnoiarsk \| Perm \| Primórie \| Stàvropol
Províncies o óblasts	Amur \| Arkhànguelsk \| Àstrakhan \| Bèlgorod \| Briansk \| Iaroslavl \| Irkutsk¹ \| Ivànovo \| Kaliningrad \| Kaluga \| Kamtxatka² \| Kèmerovo \| Kírov \| Kostromà \| Kurgan \| Kursk \| Leningrad \| Lípetsk \| Magadan \| Moscou \| Múrmansk \| Nijni Nóvgorod \| Nóvgorod \| Novosibirsk \| Omsk \| Orenburg \| Oriol \| Penza \| Pskov \| Riazan \| Rostov \| Sakhalín \| Samara \| Saràtov \| Smolensk \| Sverdlovsk \| Tambov \| Tiumèn \| Tomsk \| Tula \| Tver \| Txeliàbinsk \| Txità³ \| Uliànovsk \| Vladímir \| Volgograd \| Vólogda \| Vorónej \|
Ciutats federals	Moscou \| Sant Petersburg
Província autònoma	Hebreus
Districtes autònoms	Aga Buriàtia³ \| Iamàlia \| Khàntia-Mànsia \| Koriàkia² \| Nenètsia \| Txukotka \| Ust-Orda Buriàtia¹

L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.

Districtes federals

v • d • e

Nacions i entitats de parla turca

Túrquic Occidental
Azerbaitjan¹ • Baixkortostan² • Txuvàixia² • Xipre¹ - república Turca del Nord de Xipre³ • Gagaúsia⁴ • Kabardino-Balkària² • Karatxai-Txerkèssia² • Karakalpakistan⁵ • Kazakhstan • Tatarstan² • Turkmenistan¹ • Turquia • Uzbekistan • Xinjiang⁶

Túrquic Oriental
República d'Altai² • Khakàssia² • Kirguizistan¹ • Sakhà² • Tuva²

Notes: (1) Inclou la República Autònoma de Nakhichevan; (2) Subjecte federal de la Federació Russa; (3) Veure Conflicte de Xipre;
(4) Gagaúsia és una entitat territorial autònoma de Moldova; (5) Karakalpakistan és una república autònoma d'Uzbekistan; (6) Xinjiang Uighur és una regió autònoma de la República Popular de la Xina

Obtingut de "http://ca.wikipedia.org../../../k/a/b/Kabardino-Balk%C3%A0ria_202d.html"

Categories: Repúbliques de Rússia | Caucas