Leopold II de Bèlgica
De Viquipèdia
Leopold II de Bèlgica (Brussel·les 1835 - 1909). Segon monarca de Bèlgica després del seu pare el rei Leopold I de Bèlgica. Rei de Bèlgica (1865 - 1909).
Fill primogènit del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans. Era per tant nét del duc Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saafeld i de la princesa Augusta de Reuss per part de pare, mentre que per via materna era nét del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies.
L'any 1853 es casà amb l'arxiduquessa Maria Enriqueta d'Àustria filla de l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria i de la princesa Sofia de Württemberg. Era, per tant, néta de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya per via paterna i per via materna del duc Lluís de Wurttemberg i de la princesa Maria Anna Czartoryska.
La parella s'instal·là a Brussel·les i tingueren quatre fills:
- SAR la princesa Lluïsa de Bèlgica nascuda el 1858 a Brussel·les i morta el 1924 a Niça. Es casà amb el príncep Felip de Saxònia-Coburg Gotha del qual es divorcià per tal de viure amb el seu amant el comte Keglewitch, el comte era l'ajuda de cambra del seu espòs.
- SAR el príncep Leopold de Bèlgica nat el 1859 i mort el 1869 a Brussel·les.
- SAR la princesa Estefania de Bèlgica nata el 1864 a Brussel·les i morta el 1945 al monestir de Pannonhalma on s'havia refugiat de l'avenç de l'exèrcit soviètic. Es casà amb el koprinz Rodolf d'Àustria mort el 1889 a Mayerling. L'any 1900 es tornà a casar amb el comte hongarès Elemer Lónyay de Nagy-Lónya et Vásáros-Namény elevat l'any 1917 a la categoria de príncep.
- SAR la princesa Clementina de Bèlgica nata a Brussel·les el 1872 i morta el 1955. Es casà amb el príncep Napoleó Víctor Bonaparte.
A la mort de la seva esposa Leopold tingué dos pressumptes fills d'una relació extramatrimonial amb l'artista Caroline Delacroix, Llucià (1906 - 1983) i Felip (1907 - 1914).
La seva obra de govern es caracteritzà per la neutralitat belga al llarg de tot el seu regnat, possible gràcies al suport britànic.
L'any 1876 fundà l'Associació Internacional Africana que s'encarregà d'explotar el territori del Congo a benefici del rei. L'explotació del Congo per part del rei dels belgues li permeté amassar una de les principals fortunes del món ja que l'any 1905 el rei dels belgues tenia un patrimoni valorat en més de cinc-cents milions de pessetes de l'època fet que li valia ésser el desè home més ric del món. Però a part dels enormes beneficis l'obra de Leopold al Congo li ha valgut passar a la història per la seva nefasta gestió que costà milers de víctimes i que es féu a través de la tortura, l'assassinat i múltiples pràctiques sanguinàries per tal d'explotar al màxim el territori congoleny.
L'any 1908 per pressió del Parlament decideix cedir l'enorme possessió al Parlament. Malgrat que ja a l'any 1890 l'havia deixat en herència al poble de Bèlgica.
| Precedit per: Leopold I |
Reis dels belgues 1865–1909 |
Succeït per: Albert I |
