Lira (instrument musical)
De Viquipèdia
- Per altres significats vegeu lira.
La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant les cordes.
La lira (del llatí lyra, i aquest del grec λύρα) és un instrument de corda puntejada primitiu, amb forma d'àbac, l'origen del qual els egipcis van atribuir a Dyehuty, déu de la saviesa, l'escriptura, la música i de la Lluna, en la mitologia egípcia. Segons els grecs, Hermes la va construir amb la closca d'una tortuga i unes canyes. Va ser l'instrument d'Orfeu i el que acompanya a Apol·lo com a símbol de l'Estat ciutadà, de la cultura i de la música.
A les mans de David, el rei poeta i savi, la lira evoca la unió amb la divinitat i la religió. El rei David tocava la lira per tranquil·litzar Saúl. Així mateix, en les nombroses representacions medievals té un paper més al·legòric que no pas d’utilització real.
Els instruments descendents de la lira són la cítara, la guitarra, l'arpa i el llaüt que ja des de l'edat mitjana, continuen la tradició de la lira, fins als nostres dies com els instruments del poeta i el trobador.
La lira és un instrument musical semblant a l'arpa, però més petit, que es tocava amb les dues mans. És in instrument fàcilment transportable, ja que té una caixa de ressonància estreta i poc voluminosa. Degut a que té un limitat nombre de [[corda musical|cordes (de 5 a 8) té un paper eminentment d’acompanyament del cant.
