Guitarra

De Viquipèdia

Guitarra

La guitarra és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el número vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.

[edita] Història

El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser l' ud aràbic. És possible que la unió de la cítara i l'ud afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument.

En el segle XIII es va bifurcar l'evolució en dues varietats de guitarra. La guitarra moresca, més comunament anomenada mandola, més arrodonida i amb mànec ample i la guitarra llatina, amb una sola boca i de mànec estret. Va coexistir amb la viola de mà, instrument musical amb dobles cordes pinçades i de major grandària. Al segle XVI, ambdós cordòfons van tenir una especial rellevància a la Corona d'Aragó, Castella i Portugal, fins a l'auge dels instruments de teclat.

La guitarra no va aconseguir arribar a desenvolupar tot el potencial fins a finals del segle XVIII, quan algunes guitarres van començar a fer-se amb sis cordes simples: abans tenien una corda simple i quatre ordres (parells de cordes). Per donar major consistència a la guitarra, s'hi van afegir unes barres sota la tapa harmònica. Això va permetre que la tapa fos més fina, amb la qual cosa es va obtenir major ressonància i una millor distribució del so.

Posteriors reformes, com l'ús d'un mànec reforçat i elevat, així com de clavilles metàl·liques en lloc de les de fusta i la fabricació amb materials que afavoreixen la bona acústica, donen origen al que avui coneixem com guitarra clàssica.

En el segle XIX la guitarra va arribar al millor so, bellesa en el timbre i projecció sonora amb les set vares esteses sota la tapa harmònica , l'augment de la caixa de ressonància, així com amb l'eixamplament del mànec. En aquest aspecte fou decisiva la contribució del guitarrer Torres Ramírez.

Entre els compositors de música per a guitarra cal destacar Fernando Sor (1778-1839 i Francesc Tàrrega (1852-1909). Com a intèrprets han excel·lit Gracià Tarragó, Miquel Llobet, Narciso Yepes, Andrés Segovia i, més recentment, Manuel Barrueco i David Russell.

Escala de mi major tocada amb una guitarra espanyola (?)