Listeriosi
De Viquipèdia
ICD-10 | A32 | |||
---|---|---|---|---|
ICD-9 | 027.0 | |||
DiseasesDB | 7503 | |||
MedlinePlus | 001380 | |||
eMedicine | med/1312 ped/1319 | |||
|
La listeriosi o listerel·losi és una malaltia infecciosa causada pel bacteri grampositiu Listeria monocytogenes. És relativament poc freqüent i es produeix bàsicament en nadons, ancians i pacients immunodeprimits. Acostuma a presentar símptomes i signes semblants als de la grip, però en els casos més greus pot provocar meningitis i infeccions generalitzades.
Taula de continguts |
[edita] Epidemiologia
La listeriosi té una incidència de 7,4 casos per milió de persones.[cal citació] Als Estats Units s'informa anualment d'una mitjana de 2.500 casos, dels quals el 27% són en embarasades. De totes les infeccions no perinatals, el 70% es produeix en pacients immunodeprimits. Nogensmenys, la incidència anual de la listeriosi ha disminuït en un 38% entre 1996 i 2002.[1]
[edita] Patogènia
La Listeria monocytogenes està present arreu de l'ambient. La via principal d'adquisició de Listeria és mitjançant la ingesta de productes alimentaris contaminats. S'ha aïllat Listeria al menjar sense processar, productes làctics, verdures i mariscs. El formatge tendre i la llet sense pasteuritzar representen un perill potencial, tot i que s'han produit brots epidèmics a causa de productes làctics fabricats amb llet pasteuritzada.[2]
La listeriosi es presenta en quatre síndromes clíniques habituals:
- Listeriosi de l'embaràs: la Listeria pot proliferar asimptomàticament a la vagina i a l'úter. Si la mare comença a presentar símptomes apareixen cap al tercer trimestre d'embaràs i consisteixen en febre, mialgia, artràlgia i cefalees. Possibles complicacions són avortaments, mort fetal i part preterme.
- Granulomatosi infantil sèptica: es produeix per infecció neonatal i es presenta en dues formes. Una consisteix en una sèpsia d'aparició primerenca, amb la Listeria adquirida a l'úter i que provoca mort prematura; la Listeria es pot aïllar a la placenta, la sang, el meconi, el nas, les orelles i la gola. Una altra, d'aparició més tardana, s'adquireix per transmissió vaginal, tot i que també s'ha observat en parts per cesària.
- Infecció del SNC: la Listeria té una certa predilecció pel parènquima de l'encèfal, especialment el tronc encefàlic i les meninges. Són habituals els canvis d'estat mental i poden produir-se crisi en un 25% dels pacients. També es pot produir paràlisi dels parells cranials, encefalitis, meningitis i meningoencefalitis.
- Gastroenteritis: La L monocytogenes pot produir diarrees de transmissió alimentària que, habitualment, no són invasives. El període mitjà d'incubació és de 1 a 2 dies, amb diarrea present durant uns 1 a 3 dies, a vegades acompanyada de febre i miàlgies.
[edita] Diagnòstic i tractament
Sempre es poden fer cultius de L monocytogenes a partir del líquid cefaloraquidi i, sovint, també es poden fer hemocultius. No hi ha proves fiables serològiques o de coprocultius.
Cal tractar la bacterièmia durant dues setmanes, la meningitis durant 3 setmanes i l'abscés cerebral durant un mínim de 6 setmanes. Com a antibiòtic s'acostuma a utilitzar l'ampicil·lina, a la qual sovint s'afegeix gentamicina pels seus efectes sinèrgics. La taxa de mortalitat és d'un 20-30%; de tots els casos associats a embarassos, el 22% resulten en pèrdua fetal o mort neonatal, tot i que les mares sobreviuen.[cal citació]
[edita] Referències
- ↑ Dades dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units.
- ↑ Ryan K. J.; Ray C. G. (ed.) (2004). Sherris Medical Microbiology, 4a ed., McGraw Hill. ISBN 0-8385-8529-9.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina de la listeriosi al CDC (Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units). (anglès) (castellà)
- Listeriosi en el bestiar. (anglès)
|