Lotaríngia
De Viquipèdia
La Lotaríngia és el nom que es va donar a les terres del Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i nét de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Se situaven en una llarga franja de terra des del Mar del Nord fins la península itàlica i quedava entre els territoris que havien correspost als seus germans: Carles el Calb a la França occidental i Lluís el Germànic a la França oriental o Germania.
La Lotaríngia inicial cobria:
- Els Països Baixos
- Bèlgica
- Luxemburg
- en Alemanya
- en França
Aquests territoris tenien un difícil encaix entre si i després de la mort de Lotari (855) es van repartir entre els seus tres fills:
- Lluís II el Jove (â? 875), va rebre el títol d'Emperador d'Occident i Itàlia.
- Lotari II (? 869), va rebre la part Nord: de Frísia a Suïssa. Denominada Lotaríngia després de la seva mort.
- Carles de Provença (? 863), la Provença i Borgonya.
Quan al 869 mort Lotari II, els seus territoris, és a dir la part més septentrional de l'original Lotaríngia, se la reparteixen entre els seus oncles Lluís i Carles, redefinint les fronteres acordades al 843 mitjançant el Tractat de Meerssen
En el segle XVI, sota el regnat de l'emperador Carles V tornarien a reunir-se moltes d'aquestes terres sota una sola corona que, en retirar-se Carles al Monestir de Yuste, va separar de l'Imperi Germànic, per deixar-les en herència al seu fill Felip II, rei d'Espanya, que governava l'única potència del moment capaç de mantenir-les unides. I novament es va demostrar l'artificialitat d'aquesta unió.
