Magnenci
De Viquipèdia
Flavi Màxim Magnenci (Flavius Maximus Magnentius) fou un emperador roma, probablement un gal d'origen franc que havia arribat a un comandament important de l'exèrcit (cap dels Jovians, una de les dues agrupacions principals de l'exèrcit; l'altra era la dels Herculis).
Fou proclamat August a Autun el 18 de gener del 350 i després de derrotar i assassinar a Constanç, va ser reconegut a les Gal·lies, Hispània, Britània, Àfrica i Itàlia, i es va pronunciar per la fe de Nicea contra l'arrianisme, però alhora va restablir nombroses practiques paganes (va tornar a consultar a mags i endevins i va autoritzar de nou els sacrificis als déus pagans).
La rebel·lió de Nepotià, parent de Constanç, proclamat August, va ser sufocada als 27 dies, però el govern de Magnenci va ser breu. Constanci II que era a Síria va reunir forces i es va aliar amb Vetrani (Vetranius) proclamar emperador per les seves tropes a Panònia (1 de març del 351). Magnenci va volar aliar-se també amb Vetrani però aquest es va sotmetre a Constanci II. Magnenci va nomenar a Magne Decent (Magnus Decentius) que probablement era son germà, com a Cèsar, i va avançar cap a Panònia on fou derrotat a Mursa el 351 i les tropes d'Itàlia es van passar a Constantí.
La lluita va seguir en els mesos següents. Magnenci fou derrotat finalmente a la batalla de Mons Seleucus i es va suïcidar l'11 d'agost del 353.
