Constanci II
De Viquipèdia
Constanci II (Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost de 317 – 3 de novembre de 361) fou un emperador romà (337–361) de la dinsatia constantiniana.
Constanci era el segon dels tres fills de Constantí el Gran amb la seva segona dona Fausta. Havia nascut a Sirmium i fou nomenat Cèsar el 332. A la mort de Constantí fou proclamat August el 337. Els tres germans (Constantí II, Constanci II i Constant) es van dividir l'imperi i a Constanci li va correspondre l'Orient.
El 340 les dues parts d'Occident es van unir sota Constant pero aquest fou mort el 350 per l'usurpador Magnenci. Constanci havia estat lluitant a Síria contra els sassànides i el 351 va associar el seu cosi Constanci Gal com a Cèsar (al que va deixar l'Orient) anant a reclamar l'Occident. Després de la submisió voluntaria de Vetrani (351) revoltat a Pannònia, va derrotar Magnenci a Mursa (351) i després a Mons Seleucus a la Gàl·lia el 353, després del qual Magnenci es va suïcidar (11 d'agost de 353). Constanci va fer matar llavors al seu cosí Constanci Gal (354) que havia provocat diversos conflictes, però com que no podia portar tot l'imperi, el 355 va nomenar cèsar al seu darrer cosí Julià, germà de Gal. Julià i Gal eren fills d'un germà de Constantí el Gran. Julià era casat amb Helena, germana de Constanci, i va rebre la Prefectura de les Gàl·lies. Aquest fou proclamat aviat august per les tropes de la Gàl·lia. Quant els dos bàndols s'anaven a enfrontar, Constanci va morir d'unes febres a Tars (Cilícia) el 3 de novembre del 361 i Julià el va succeir a tot l'imperi.
Constanci Es va casar tres vegades: amb una filla de Juli Constanci, amb Eusebia i amb Faustina. Amb aquesta va tenir una filla pòstuma, Faustina Constància (futura esposa de Gracià). En qüestions religioses s'acostà a les posicions dels arrians i va convocar el concili de Rímini el 359.
