Metro de Berlín
De Viquipèdia
El metro de Berlín (en alemany Berliner U-Bahn) és un dels més funcionals i pràctics d'Europa. Junt amb el tren de rodalia (S-Bahn) conforma una densa xarxa urbana de transport que facilita els desplaçaments per la capital alemanya. Ambdós són gestionats per la Berliner Verkehrsbetrieb (BVG) o "Empresa de Transports de Berlín" en català.
Va ser fundat en 1902 i en octubre del 2005 compta amb 9 línies, 170 estacions i 144 km de longitud.
Taula de continguts |
[edita] Història
El metro de Berlín compta amb una interessant història que reflexa de cert mode l'agitada història de la ciutat. Es pot parlar de tres etapes de construcció:
- De 1902 a 1913 (abans de la Primera Guerra Mundial)
- De 1923 a 1930 (període d'entre guerres)
- A partir de 1952 (després de la Segona Guerra Mundial).
El 15 de febrer de 1902 va ser inaugurada la primera línia entre Warschauer Straße i Zoologischer Garten amb una desviació cap a la Potsdamer Platz. La major part dels seus quasi 8 km de trajecte eren elevats. Entre 1906 i 1913 es van construir extensions per diversos punts a aquesta única línia vertebral (l'anomenada línia aquest) arribant als barris perifèrics de Charlottenburg, Wilmersdorf, Schöneberg i, per l'est, la Alexanderplatz.
A causa de la Primera Guerra Mundial els treballs d'ampliació es van reprendre fins a 1922 amb la inauguarción de la línia nord-sud que va connectar amb l'altra línia en Hallesches Tor i Stadtmitte, arribant així als barris de Tempelhof i Neukölln. Per etapes va ser creixent la xarxa d'aquesta línia fins a arribar pel nord a Gesundbrunnen i pel sud a Grenzallee. Per la seua banda, la línia aquest arribava ja en 1929 al futur Estadi Olímpic i a Krumme Lanke per l'oest i fins a Friedricshfelde per l'orient. Diverses empreses es repartien la gestió de les dites línies.
En la Segona Guerra Mundial la xarxa del metro va resultar danyada o destruïda en gran part. Alguns trajectes van ser inundats per les aigües del riu Spree a causa dels bombardejos perpetrats pels aliats. Però, una vegada conclosa la contesa, els treballs de reconstrucció van ser ardus i prompte va estar novament en funcionament el U-Bahn. A finals de 1945 estaven novament en funcionament 72 dels 80 km totals
Igual que la ciutat, el metro va ser dividit en dues parts en 1961. L'actual línia 2 va ser dividida, per consegüent, en una part occidental i una oriental. Les línies nord-sud, la major part de les quals quedava en el sector occidental, funcionaven en aquest d'una terminal a l'altra sense fer parada en les anomenades estacions fantasmes de l'est.
En l'època de la Guerra Freda es va ampliar notablement la xarxa en la part occidental de Berlín, així com el renomenament de totes les línies en la numeració que es coneix actualment. La línia 9 va enllaçar la part nord de la ciutat Wedding amb la part sud Steglitz creuant el centre de la mateixa Zoologischer Garten. La línia 7 va unir el barri de Rudow al sud-est amb el districte de Spandau a l'oest. També les línies 6 i 8 (antiga línia nord-sud) van ser ampliades. Al contrari, en el Berlín est només l'anomenada línia E (hui línia 5) va ser estesa fins a Hönow.
Després de la caiguda del Mur l'any 1989 es van ajuntar ambdues parts del metro, es van sanejar les estacions fantasmes i van ser obertes novament als usuaris. Des de llavors s'han remodelat i millorat moltes estacions, s'han prolongat algunes línies i s'ha facilitat la correspondència amb les elets del tren de rodalia (S-Bahn).
[edita] Línies de Metro
Línia |
|
Inauguració | Longitud | Estacions |
U1 |
|
1902 | 8,8 km | 13 |
U2 |
|
1902 | 20,4 km | 29 |
U3 |
|
1913 | 12,1 km | 15 |
U4 |
|
1910 | 2,9 km | 5 |
U5 |
|
1930 | 18,3 km | 20 |
U6 |
|
1923 | 19,9 km | 29 |
U7 |
|
1924 | 31,8 km | 40 |
U8 |
|
1927 | 18,0 km | 24 |
U9 |
|
1961 | 12,5 km | 18 |
[edita] Vegeu també
- Estació Central de Berlín
- ICE: ferrocarril alemany d'alta velocitat
[edita] Enllaços externs
- Empresa de transporte de Berlín (BVG) (alemany) (anglès)