Minturnes
De Viquipèdia
Minturnes (Minturnae Μιντοῦρναι) fou una ciutat del Latium, i anteriorment dels àusons a la vora del Liris (Garigliano), a uns 5 km de la mar i propera a la via Àpia.
Apareix a la guerra llatina el 340-338 aC, quant fou refugi dels llatins després de la seva derrota a Campània, i llavors era ciutat dels àusons, que eren segurament aliats dels llatins.
Després de la batalla de Lautulae el 315 aC, tres ciutats dels àusons es van declarar contra Roma: Ausona, Minturnae, i Vescia, però foren entregades als romans pels nobles locals per evitar les represàlies romanes.
El 296 aC s'hi va establir una colònia romana al mateix temps que a Sinuessa, i les dos son anomenades “coloniae maritimae”.
A la segona guerra púnica Minturnae i Sinuessa van intentar escapolir-se de donar proveïment i contingents als romans, i ho van provar altre cop durant la guerra contra Antíoc III el gran el 191 aC
El 88 aC Gai Mari, fugint de Sul·la es va refugiar a aquesta ciutat i fou empresonat pels magistrats locals; es va enviar un esclau per matar-lo però aquest, davant la majestat de Mari, no va poder complir l'encàrrec, i els magistrats el van alliberar i el van deixar fugir.
Amb August va rebre una nova colònia i un altre sota Cal·lígula. Durant l'imperi fou una ciutat bastant important .
Queden restes de l'amfiteatre, un aqüeducte, un temple, muralles i torres. No es sap quant fou destruïda però ho fou segurament pels longobards o pels sarrains i els habitants es van establir a la moderna Trajetto, a 1 km.
