Montpeller

De Viquipèdia

Montpellier
Estat	França
Regió	Llenguadoc-Rosselló (capital)
Departament	Erau (prefectura)
Arrondissement	Arrondissement de Montpeller (capital)
Cantons	capital de 10 cantons
Codi INSEE	34172
Codi postal	34000
Alcalde Mandat en curs	Hélène Mandroux-Colas 2004-2007 (>)
Agrupació de municipis	Aglomeració urbana de Montpeller
Longitud	03° 52' 38" Est
Latitud	43° 36' 43" Nord
Altituds	mitjana : 27 m mínima : 7 m màxima : 121 m
Superfície	5 688 ha = 56,88 km2
Població sense dobles residències	225 392 hab. (1999)
Densitat	3 963 hab./km2

Montpeller (en occità Montpelhièr; en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat del sud de França, capital del departament de l'Erau (Hérault en francès). Segons el cens de 1999 tenia una població de 225.392 habitants (anomenats montpellerins), que a l'aglomeració urbana era de 459.916; segons l'estimació del 2005 la població és de 238.887 al municipi i 509.077 a l'aglomeració.

[edita] Geografia i economia

La ciutat està situada en un terreny aturonat a 10 km de la costa mediterrània, a 43°37N 3°52E, vora el riu Lez. Al nom de la ciutat, originàriament Monspessulanus segons el llatí del segle XII, se li han volgut donar diverses etimologies: mont pelat (és a dir, de vegetació pobra), el mont del turó, mont pedrós, el mont de les espècies, etc. És un important centre industrial, on destaquen els productes tèxtils, metal·lúrgics, alimentaris (vi), editorials i químics.

[edita] Història

Montpeller és una de les poques ciutats de França que no té un origen romà. A l'alta Edat Mitjana la veïna ciutat episcopal de Magalona era la població principal de la zona, però els atacs dels pirates probablement van afavorir un assentament més cap a l'interior. La ciutat es va fundar al segle VIII, però no fou fins al segle X que va adquirir una certa importància com a centre comercial en poder dels comtes de Tolosa). Va esdevenir una possessió dels reis catalans mitjançant el casament de Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller el 1204. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francès Felip el Bell per recaptar fons per a la seva lluita amb Pere el Cerimoniós.

Durant l'època de la Reforma, molts dels seus habitants es van fer protestants (o hugonots, tal com foren coneguts a França) i va esdevenir un feu de la resistència protestant a la Corona francesa, amb domini majoritàriament catòlic. El 1622, el rei Lluís XIII va prendre la ciutat després d'un setge de vuit mesos. Durant el segle XIX el desenvolupament de la ciutat la va convertir en un centre industrial. A la dècada de 1960, la seva població va experimentar un fort creixement a causa de l'arribada dels antics colons francesos que van haver de marxar d'Algèria arran de la independència del país magribí.

[edita] Llocs d'interès

Tour de la Babote

La Universitat de Montpeller és una de les més antigues de França, ja que fou fundada el 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel papa Nicolau IV en una butlla de 1289. Fou suprimida durant la Revolució Francesa però es va reestablir el 1896.

Prop de la universitat hi ha la catedral de Sant Pere (segle XIV ), caracteritzada sobretot pel seu pòrtic poc usual, aguantat per dues altes torres que fan pensar en dos coets. A prop hi trobem l'arc de triomf, la Porta del Peyrou (1691), dissenyada en estil dòric amb relleus posteriors que glorifiquen el rei Lluís XIV de França.

La ciutat té un remarcable jardí botànic, el primer de França, fundat el 1593.

L'aqüeducte de Sant Climent (segle XVII) té una llargada de 880m i dos ordres d'arcades, corre pel barri de Les Arceaux i es feia servir per dur l'aigua des de la font de Sant Climent, a 14 km de la ciutat. L'aqueducte anava a parar a un gran dipòsit situat prop de l'arc triomfal, des d'on l'aigua era distribuïda turó avall cap a les fonts i safareigs públics.

A Montpeller hi ha diversos projectes arquitectònics dissenyats per l'arquitecte català Ricard Bofill, com l'anomenat Barri Antígona (Quartier Antigone).