Nakharar
De Viquipèdia
Nakharar (Plural armeni Nakhararq) es el nom de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Al segle IV hi havien unes 170 famílies de nakharars. Al segle V segons Adontz eren unes 50 que governaven unes 70 satrapies o principats.
El seu significat es "aquell que te la família" però l’origen podria derivar del persa nafa (nació) o nakh (inici o origen).
Al princep, cap de la família se l'anomena nakharar, nahapet o tanuter.
Els principals Nakharars eren:
- Kamsarakan (governaven Arsharuniq i Shirak) amb seu a Ervandashat. Tenien el títol hereditari d'sparapet o generalíssim.
- Mamikonian (governaven Taron, Bagrevand i Aragadzotn) amb seu principal a Valarshapat però amb seus secundaries a Mouch i Olakan. Dwin estava als seus dominis. Els Mamikonian eren també sparapets hereditaris però de l’infantaria.
- Siuni (governaven Siunia) amb seu a Dzlouk al districte de Phaitakaran
- Bagràtides (governaven Ingilene o Ankl, la vall de Tshorokh al Taiq, el país d'Sper o Ispir i Baibert, el Kogovit, el Timoriq i Goltn) amb seus a Ankl, Sembatavan, Sper, Bagaran i Dariunq (aquesta darrera al Kogovit). Tenien el títol hereditari de thagadir (posa-corones) i d'aspet (cap de la cavalleria).
- Reshtuni (governaven la regió del llac Van, regió anomenada Reshtuniq al sud del llac, la província de Mokq, i el Bznuniq al nord del llac) amb seu a Khelat.
- Ardzruni (governaven el Petit Albag i Kordjaiq o Gordiene) amb seu a Hadamakert. Tenien el títol hereditari d'Ardzuvuni (porta àligues).
- Amatuni (governaven l'Airarat o Aragodzotn) amb seu a Osakan.
- Apahuni (governaven l'Apahuniq al Turuberan)
- Vahevuni (governaven part del Turuberan) amb seu a Mardali.
- Gnuni (governaven l'Aliovit al Turuberan) amb seu a Manazkert.
Els nakharars tenia el comandament sobre els nobles dels seus dominis, als que podien cridar a la guerra; si arribava el cas també podia formar una milícia amb els habitants dels seus dominis. Eren el jutge suprem i cap de l’administració, i recaptadors dels impostos. Fins i tot els bisbes i clergue els obeïa dins els seus dominis.
Els fills de cada nakharar havien de rebre tots ells terres, i aquestes terres a cada herència minvaven les terres del cap. Les branques menors tendien a augmentar els seus dominis a costa de la branca sènior.