Organització territorial d'Espanya
De Viquipèdia
El Regne d'Espanya és un Estat integrat per nacionalitats i regions organitzades territorialment com a autonomies. L'Estat està conformat per 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes que gaudeixen de la facultat de gestionar els poders legislatius, pressupostaris, administratius i executius en les competències que l'Estat els ha atorgat per mitjà de la constitució i de llurs propis estatuts d'autonomia. Les comunitats autònomes són formades al seu torn, per una o més províncies, divisions polítiques que van ser creades al començament del segle XIX. En total, hi ha 50 províncies a Espanya.
Des del 2003 i per raons estadístiques basades en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, s'han conformat les unitats NUTS a la Unió Europea. Les 17 comunitats autònomes són classificades en els nivells NUTS-2 i les 50 províncies i les dues ciutats autònomes són classificades en els nivells NUTS-3.
Taula de continguts |
[edita] Autonomies
[edita] Comunitats autònomes
- Article principal: Comunitats autònomes d'Espanya
Una comunitat autònoma és una entitat territorial que, d'acord a la constitució espanyola, gaudeix d'autonomia legislativa i competències executives, i de la facultat de gestionar les seves activitats polítiques per mitjà de l'elecció d'un cos de representants. L'estructura de l'Estat espanyol en les comunitats autònomes es recull en la Constitució espanyola de 1978. L'article 2 reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i les regions que conformen l'Estat. El text de la constitució estableix els poders que poden assumir les comunitats autònomes i aquells que només són atribució de l'Estat. Les comunitats autònomes són: Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella - la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Euskadi, Galícia, les Illes Balears, les Illes Canàries, La Rioja, Madrid, Múrcia i Navarra.
La promulgació de la constitució de 1978, que recull el dret d'autonomia de les nacionalitats i regions de l'Estat espanyol va ser un canvi radical amb respecte el règim anterior que es basava en el centralisme tradicional. Després de la seva ratificació, i com a resultat de la implementació dels principis continguts en el Títol VII, amb el pas dels anys es van constituir les 17 comunitats autònomes i s'han aprovat llurs estatus d'autonomia. El 31 de juliol, 1981, Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo president del govern i Felipe González, líder de l'oposició, van acordar els Pactes Autonòmiques (actualitzats el 1992 pel que seria aleshores el president del govern, Felipe González i el líder de l'oposició José María Aznar) que identificaven les 17 autonomies —amb les mateixes institucions però amb competències diferents— i dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla.
Aquest sistema de les comunitats autònomes és el fruit d'una negociació intensa durant l'època de la Transició espanyola entre els partits que propugnaven pel centralisme i els que volien crear un Estat federat. Finalment, la constitució espanyola estableix aquest sistema en comptes d'optar pel federalisme i va introduir dues vies per a l'autonomia: els articles 151 i 152.
[edita] Ciutats autònomes
El 1995 es va aprovar a les Corts Generals un estatut específic per a crear les ciutats autònomes. Encara que no els atorga facultats legislatives els permet proposar en les Corts iniciatives legislatives que consideren oportunes. Aquesta és la principal diferència entre les comunitats i les ciutats autònomes: les ciutats no tenen una assemblea legislativa autònoma pròpia. Les ciutats autònomes de l'Estat espanyol són Ceuta i Melilla ambdues localitzades al nord d'[[Àfrica].
[edita] Províncies
- Article principal: Províncies d'Espanya
La divisió provincial actual va ser creada el 1833 per Javier de Burgos sobre els límits dels antics regnes hispànics basant-se en els ideals d'igualtat i en el centralisme del nou règim inspirat en la Revolució francesa. Es va oficialitzar per mitjà del Reial Decret del 30 de novembre. Aquesta divisió encara és vigent, llevat d'alguns petits canvis territorials que es realitzarien poc després de la publicació del decret, i del decret-llei de Miguel Primo de Rivera que el 1927 dividia les illes Canàries en dues províncies.
La constitució actual d'Espanya recull la la divisió provincial de l'Estat en establir que s'organitzaria territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que s'hi constitueixin. L'article 141.1 defineix la província com l'ens local amb personalitat jurídica pròpia determinada per l'agrupament de municipis i la divisió territorial per a l'acompliment de les activitats de l'Estat. La constitució també utilitza les províncies com al fonament per l'establiment de les comunitats autònomes. L'article 143 estableix que "...les províncies limítrofs amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb una entitat regional històrica podran accedir a l'autogovern i constituir-se com a Comunitats Autònomes". Així doncs, a Espanya existeixen comunitats autònomes pluriprovincials (és a dir, formades per 2 o més províncies) i uniprovincials (formades per una sola província).
Així mateix, la província es la circumscripció utilitzada per a les eleccions generals del Congrés dels Diputats i el Senat.
[edita] Municipis i altres ens
- Vegeu també l'article: Llista de municipis d'Espanya
Les comunitats autònomes també es divideixen en municipis, les entitats locals bàsiques de l'organització territorial i l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics. Cada autonomia els atorga diferents responsabilitats i privilegis, encara que han de gaudir d'autonomia per la a gestió de llurs activitats. A més dels municipis, algunes Comunitats han creat d'altres ens d'organització territorial, com ara les comarques (a Catalunya i la Comunitat Valenciana) i les vegueries (a Catalunya).
